Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mesurar" dins totes les àrees temàtiques

escala de mesura escala de mesura

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  escala de mesura, n f
  • es  escala de medida
  • en  level of measurement
  • en  measurement scale

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística>

Definició
Sistema en què es mesuren els valors dels atributs temàtics segons que es tracti de qualitats o de quantitats.

Nota

  • Habitualment es distingeixen quatre escales de mesura diferents: l'escala nominal, l'escala ordinal, l'escala d'interval i l'escala de raó.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
escala de mesura escala de mesura

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  escala de mesura, n f
  • es  escala de medida
  • en  level of measurement
  • en  measurement scale

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística>

Definició
Sistema en què es mesuren els valors dels atributs temàtics segons que es tracti de qualitats o de quantitats.

Nota

  • Habitualment es distingeixen quatre escales de mesura diferents: l'escala nominal, l'escala ordinal, l'escala d'interval i l'escala de raó.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
escala de mesura escala de mesura

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  escala de mesura, n f
  • es  escala de medida
  • en  level of measurement
  • en  measurement scale

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística>

Definició
Sistema en què es mesuren els valors dels atributs temàtics segons que es tracti de qualitats o de quantitats.

Nota

  • Habitualment es distingeixen quatre escales de mesura diferents: l'escala nominal, l'escala ordinal, l'escala d'interval i l'escala de raó.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
escala de valors escala de valors

<Física > Metrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.

La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.

  • ca  escala de valors, n f
  • ca  escala de mesura, n f sin. compl.
  • es  escala de medida
  • es  escala de valores sin. compl.
  • fr  échelle de mesure
  • fr  échelle de valeurs sin. compl.
  • pt  escala de medição
  • pt  escala de valores sin. compl.
  • en  measurement scale
  • en  quantity value scale sin. compl.
  • cod  1.27

<Metrologia > Magnituds i unitats>

Definició
Conjunt ordenat de valors de magnituds amb un tipus de magnitud determinat, emprat per classificar les magnituds d'aquest tipus en ordre creixent o decreixent de quantia.

Exemple 1: Escala de temperatura Celsius.

Exemple 2: Escala de temps.

Exemple 3: Escala de duresa Rockwell C
escala de valors escala de valors

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.

La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.

  • ca  escala de valors, n f
  • ca  escala de mesura, n f sin. compl.
  • es  escala de medida
  • es  escala de valores sin. compl.
  • fr  échelle de mesure
  • fr  échelle de valeurs sin. compl.
  • pt  escala de medição
  • pt  escala de valores sin. compl.
  • en  measurement scale
  • en  quantity value scale sin. compl.
  • cod  1.27

<Metrologia > Magnituds i unitats>

Definició
Conjunt ordenat de valors de magnituds amb un tipus de magnitud determinat, emprat per classificar les magnituds d'aquest tipus en ordre creixent o decreixent de quantia.

Exemple 1: Escala de temperatura Celsius.

Exemple 2: Escala de temps.

Exemple 3: Escala de duresa Rockwell C
estepa blanca estepa blanca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa blanca, n f
  • ca  argentí blanc, n m sin. compl.
  • ca  rosa de bosc, n f sin. compl.
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa d'escurar, n f alt. sin.
  • ca  estepa fina, n f alt. sin.
  • ca  estepa margalida, n f alt. sin.
  • ca  estepa margalidera, n f alt. sin.
  • ca  estepa mosquera, n f alt. sin.
  • ca  estepa rosa, n f alt. sin.
  • ca  estepa rosada, n f alt. sin.
  • ca  estepa vera, n f alt. sin.
  • ca  estepera, n f alt. sin.
  • ca  estepera blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepera fina, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  rentaplats, n m/f alt. sin.
  • ca  sumac, n m alt. sin.
  • ca  xara, n f alt. sin.
  • ca  argentis, n m pl var. ling.
  • ca  boja blanca, n f var. ling.
  • ca  estépara, n f var. ling.
  • ca  estépara blanca, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estèpera blanca, n f var. ling.
  • ca  esteva, n f var. ling.
  • ca  estrepa, n f var. ling.
  • ca  estrepa blanca, n f var. ling.
  • nc  Cistus albidus L.

<Botànica > cistàcies>

estepa blanca estepa blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa blanca, n f
  • ca  argentí blanc, n m sin. compl.
  • ca  rosa de bosc, n f sin. compl.
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa d'escurar, n f alt. sin.
  • ca  estepa fina, n f alt. sin.
  • ca  estepa margalida, n f alt. sin.
  • ca  estepa margalidera, n f alt. sin.
  • ca  estepa mosquera, n f alt. sin.
  • ca  estepa rosa, n f alt. sin.
  • ca  estepa rosada, n f alt. sin.
  • ca  estepa vera, n f alt. sin.
  • ca  estepera, n f alt. sin.
  • ca  estepera blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepera fina, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  rentaplats, n m/f alt. sin.
  • ca  sumac, n m alt. sin.
  • ca  xara, n f alt. sin.
  • ca  argentis, n m pl var. ling.
  • ca  boja blanca, n f var. ling.
  • ca  estépara, n f var. ling.
  • ca  estépara blanca, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estèpera blanca, n f var. ling.
  • ca  esteva, n f var. ling.
  • ca  estrepa, n f var. ling.
  • ca  estrepa blanca, n f var. ling.
  • nc  Cistus albidus L.

<Botànica > cistàcies>

estepa borrera estepa borrera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa borrera, n f
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  borrera, n f alt. sin.
  • ca  botja negra, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa amb fulles de sàlvia, n f alt. sin.
  • ca  estepa blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa bona, n f alt. sin.
  • ca  estepa borda, n f alt. sin.
  • ca  estepa d'escurar, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonenca, n f alt. sin.
  • ca  estepa negra, n f alt. sin.
  • ca  estepa tardana, n f alt. sin.
  • ca  estepera, n f alt. sin.
  • ca  estepera borda, n f alt. sin.
  • ca  esteperola, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  estépara llimonenca, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estèpera borda, n f var. ling.
  • ca  estrepa borda, n f var. ling.
  • ca  estrepa borrera, n f var. ling.
  • ca  estrepa d'escurar, n f var. ling.
  • ca  xocasapes, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus salviifolius L.

<Botànica > cistàcies>

estepa borrera estepa borrera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepa borrera, n f
  • ca  argentís, n m pl alt. sin.
  • ca  borrera, n f alt. sin.
  • ca  botja negra, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa amb fulles de sàlvia, n f alt. sin.
  • ca  estepa blanca, n f alt. sin.
  • ca  estepa bona, n f alt. sin.
  • ca  estepa borda, n f alt. sin.
  • ca  estepa d'escurar, n f alt. sin.
  • ca  estepa llimonenca, n f alt. sin.
  • ca  estepa negra, n f alt. sin.
  • ca  estepa tardana, n f alt. sin.
  • ca  estepera, n f alt. sin.
  • ca  estepera borda, n f alt. sin.
  • ca  esteperola, n f alt. sin.
  • ca  estepes, n f pl alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  estépara llimonenca, n f var. ling.
  • ca  estèpera, n f var. ling.
  • ca  estèpera borda, n f var. ling.
  • ca  estrepa borda, n f var. ling.
  • ca  estrepa borrera, n f var. ling.
  • ca  estrepa d'escurar, n f var. ling.
  • ca  xocasapes, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus salviifolius L.

<Botànica > cistàcies>

fer el cupatge [de] fer el cupatge [de]

<Vinificació. Enologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  fer el cupatge [de], v prep
  • ca  mesclar, v tr
  • es  mezclar, v tr
  • fr  couper, v tr
  • en  blend, to, v tr

<Vinificació. Enologia>

Definició
Fer una barreja de vins diferents per obtenir un nou vi de caràcters especials i de més qualitat.