Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "metge" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agarrapedres, n f
- ca botja gran, n f alt. sin.
- ca estepa groga, n f alt. sin.
- ca esteperola procumbent, n f alt. sin.
- ca falsa herba de setge, n f alt. sin.
- ca fumana, n f alt. sin.
- ca fumana ajaguda, n f alt. sin.
- ca fumana procumbent, n f alt. sin.
- ca fumana prostrada, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca fumana postrada, n f var. ling.
- nc Fumana procumbens (Dunal) Gren. et Godr.
- nc Fumana vulgaris Spach var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agarrapedres, n f
- ca botja gran, n f alt. sin.
- ca estepa groga, n f alt. sin.
- ca esteperola procumbent, n f alt. sin.
- ca falsa herba de setge, n f alt. sin.
- ca fumana, n f alt. sin.
- ca fumana ajaguda, n f alt. sin.
- ca fumana procumbent, n f alt. sin.
- ca fumana prostrada, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca fumana postrada, n f var. ling.
- nc Fumana procumbens (Dunal) Gren. et Godr.
- nc Fumana vulgaris Spach var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulletes de font, n f pl
- ca campaneta traqueli, n f alt. sin.
- ca cirerets, n m pl alt. sin.
- ca favera negra, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca flor de vídua, n f alt. sin.
- ca flor de viuda, n f alt. sin.
- ca flor de viudes, n f alt. sin.
- ca orogal, n m alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca setge blau, n m alt. sin.
- ca hermosilla blava, n f var. ling.
- nc Trachelium caeruleum L.
<Botànica > campanulàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulletes de font, n f pl
- ca campaneta traqueli, n f alt. sin.
- ca cirerets, n m pl alt. sin.
- ca favera negra, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca flor de vídua, n f alt. sin.
- ca flor de viuda, n f alt. sin.
- ca flor de viudes, n f alt. sin.
- ca orogal, n m alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca setge blau, n m alt. sin.
- ca hermosilla blava, n f var. ling.
- nc Trachelium caeruleum L.
<Botànica > campanulàcies>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ajustar posar a punt, v tr
- es ajustar poner a punto, v tr
- fr régler metre au point, v tr
- en set time, v tr
- de sitzen instandsetzen, v tr
<Enginyeria>
<Transports > Transport ferroviari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ample de via mètrica, n m
- es ancho de vía métrica
- fr écartement métrique
- en metre gauge
<Transport ferroviari>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arítjol, n m
- ca arínjol, n m sin. compl.
- ca aritja, n f sin. compl.
- ca heura espinosa, n f sin. compl.
- ca matavelles, n m sin. compl.
- ca sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
- ca arinjolera, n f alt. sin.
- ca arínjols, n m pl alt. sin.
- ca arítjols, n m pl alt. sin.
- ca banya de bou, n f alt. sin.
- ca emparriladora, n f alt. sin.
- ca esbarzeró, n m alt. sin.
- ca hedra del diable, n f alt. sin.
- ca hedra espinosa, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba espinosa, n f alt. sin.
- ca heura del diable, n f alt. sin.
- ca llengua de perdiu, n f alt. sin.
- ca llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
- ca llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
- ca llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
- ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca sarsa, n f alt. sin.
- ca sarsa de la terra, n f alt. sin.
- ca sarsa del país, n f alt. sin.
- ca sarsaparrella, n f alt. sin.
- ca sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
- ca amparrilaora, n f var. ling.
- ca aríjol, n m var. ling.
- ca aríjols, n m pl var. ling.
- ca aríngel, n m var. ling.
- ca aríngol, n m var. ling.
- ca aringols, n m pl var. ling.
- ca arinyol, n m var. ling.
- ca arinyols, n m pl var. ling.
- ca aritjol, n m var. ling.
- ca aritjols, n m pl var. ling.
- ca eritja, n f var. ling.
- ca erítjol, n m var. ling.
- ca eritjols, n m pl var. ling.
- ca erítjols, n m pl var. ling.
- ca errigos, n m pl var. ling.
- ca panilla, n f var. ling.
- ca parrilla, n f var. ling.
- ca salsaparella, n f var. ling.
- ca salsaparrilla, n f var. ling.
- ca sansaparrilla, n f var. ling.
- ca saparrilla, n f var. ling.
- ca sarsa-parrilla, n f var. ling.
- ca sarsabarrella, n f var. ling.
- ca sarsaparella, n f var. ling.
- ca sarsaparrilla, n f var. ling.
- ca téttiu, n m var. ling.
- ca zarzaparrilla, n f var. ling.
- nc Smilax aspera L.
<Botànica > esmilacàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arítjol, n m
- ca arínjol, n m sin. compl.
- ca aritja, n f sin. compl.
- ca heura espinosa, n f sin. compl.
- ca matavelles, n m sin. compl.
- ca sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
- ca arinjolera, n f alt. sin.
- ca arínjols, n m pl alt. sin.
- ca arítjols, n m pl alt. sin.
- ca banya de bou, n f alt. sin.
- ca emparriladora, n f alt. sin.
- ca esbarzeró, n m alt. sin.
- ca hedra del diable, n f alt. sin.
- ca hedra espinosa, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba espinosa, n f alt. sin.
- ca heura del diable, n f alt. sin.
- ca llengua de perdiu, n f alt. sin.
- ca llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
- ca llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
- ca llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
- ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca sarsa, n f alt. sin.
- ca sarsa de la terra, n f alt. sin.
- ca sarsa del país, n f alt. sin.
- ca sarsaparrella, n f alt. sin.
- ca sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
- ca amparrilaora, n f var. ling.
- ca aríjol, n m var. ling.
- ca aríjols, n m pl var. ling.
- ca aríngel, n m var. ling.
- ca aríngol, n m var. ling.
- ca aringols, n m pl var. ling.
- ca arinyol, n m var. ling.
- ca arinyols, n m pl var. ling.
- ca aritjol, n m var. ling.
- ca aritjols, n m pl var. ling.
- ca eritja, n f var. ling.
- ca erítjol, n m var. ling.
- ca eritjols, n m pl var. ling.
- ca erítjols, n m pl var. ling.
- ca errigos, n m pl var. ling.
- ca panilla, n f var. ling.
- ca parrilla, n f var. ling.
- ca salsaparella, n f var. ling.
- ca salsaparrilla, n f var. ling.
- ca sansaparrilla, n f var. ling.
- ca saparrilla, n f var. ling.
- ca sarsa-parrilla, n f var. ling.
- ca sarsabarrella, n f var. ling.
- ca sarsaparella, n f var. ling.
- ca sarsaparrilla, n f var. ling.
- ca téttiu, n m var. ling.
- ca zarzaparrilla, n f var. ling.
- nc Smilax aspera L.
<Botànica > esmilacàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bitxera borda, n f
- ca figues de guineu, n f pl alt. sin.
- ca herba del bagul, n f alt. sin.
- ca herba del bri, n f alt. sin.
- ca herba del verí, n f alt. sin.
- ca masera, n f alt. sin.
- ca masera groga, n f alt. sin.
- ca pebrera, n f alt. sin.
- ca pebrot salvatge, n m alt. sin.
- ca pebrotera, n f alt. sin.
- ca pebrotera borda, n f alt. sin.
- ca pebroteres bordes, n f pl alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca vincetoxi, n m alt. sin.
- ca herba del vri, n f var. ling.
- ca vincetocsi, n m var. ling.
- nc Vincetoxicum hirundinaria Medik. subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr.
<Botànica > asclepiadàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bitxera borda, n f
- ca figues de guineu, n f pl alt. sin.
- ca herba del bagul, n f alt. sin.
- ca herba del bri, n f alt. sin.
- ca herba del verí, n f alt. sin.
- ca masera, n f alt. sin.
- ca masera groga, n f alt. sin.
- ca pebrera, n f alt. sin.
- ca pebrot salvatge, n m alt. sin.
- ca pebrotera, n f alt. sin.
- ca pebrotera borda, n f alt. sin.
- ca pebroteres bordes, n f pl alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca vincetoxi, n m alt. sin.
- ca herba del vri, n f var. ling.
- ca vincetocsi, n m var. ling.
- nc Vincetoxicum hirundinaria Medik. subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr.
<Botànica > asclepiadàcies>