Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "metge" dins totes les àrees temàtiques

agarrapedres agarrapedres

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agarrapedres, n f
  • ca  botja gran, n f alt. sin.
  • ca  estepa groga, n f alt. sin.
  • ca  esteperola procumbent, n f alt. sin.
  • ca  falsa herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  fumana, n f alt. sin.
  • ca  fumana ajaguda, n f alt. sin.
  • ca  fumana procumbent, n f alt. sin.
  • ca  fumana prostrada, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  fumana postrada, n f var. ling.
  • nc  Fumana procumbens (Dunal) Gren. et Godr.
  • nc  Fumana vulgaris Spach var. ling.

<Botànica > cistàcies>

agarrapedres agarrapedres

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agarrapedres, n f
  • ca  botja gran, n f alt. sin.
  • ca  estepa groga, n f alt. sin.
  • ca  esteperola procumbent, n f alt. sin.
  • ca  falsa herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  fumana, n f alt. sin.
  • ca  fumana ajaguda, n f alt. sin.
  • ca  fumana procumbent, n f alt. sin.
  • ca  fumana prostrada, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  fumana postrada, n f var. ling.
  • nc  Fumana procumbens (Dunal) Gren. et Godr.
  • nc  Fumana vulgaris Spach var. ling.

<Botànica > cistàcies>

agulletes de font agulletes de font

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulletes de font, n f pl
  • ca  campaneta traqueli, n f alt. sin.
  • ca  cirerets, n m pl alt. sin.
  • ca  favera negra, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  flor de vídua, n f alt. sin.
  • ca  flor de viuda, n f alt. sin.
  • ca  flor de viudes, n f alt. sin.
  • ca  orogal, n m alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge blau, n m alt. sin.
  • ca  hermosilla blava, n f var. ling.
  • nc  Trachelium caeruleum L.

<Botànica > campanulàcies>

agulletes de font agulletes de font

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulletes de font, n f pl
  • ca  campaneta traqueli, n f alt. sin.
  • ca  cirerets, n m pl alt. sin.
  • ca  favera negra, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  flor de vídua, n f alt. sin.
  • ca  flor de viuda, n f alt. sin.
  • ca  flor de viudes, n f alt. sin.
  • ca  orogal, n m alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge blau, n m alt. sin.
  • ca  hermosilla blava, n f var. ling.
  • nc  Trachelium caeruleum L.

<Botànica > campanulàcies>

ajustar posar a punt ajustar posar a punt

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ajustar posar a punt, v tr
  • es  ajustar poner a punto, v tr
  • fr  régler metre au point, v tr
  • en  set time, v tr
  • de  sitzen instandsetzen, v tr

<Enginyeria>

ample de via mètrica ample de via mètrica

<Transports > Transport ferroviari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ample de via mètrica, n m
  • es  ancho de vía métrica
  • fr  écartement métrique
  • en  metre gauge

<Transport ferroviari>

Definició
Ample de via d'1 m.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arítjol, n m
  • ca  arínjol, n m sin. compl.
  • ca  aritja, n f sin. compl.
  • ca  heura espinosa, n f sin. compl.
  • ca  matavelles, n m sin. compl.
  • ca  sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
  • ca  arinjolera, n f alt. sin.
  • ca  arínjols, n m pl alt. sin.
  • ca  arítjols, n m pl alt. sin.
  • ca  banya de bou, n f alt. sin.
  • ca  emparriladora, n f alt. sin.
  • ca  esbarzeró, n m alt. sin.
  • ca  hedra del diable, n f alt. sin.
  • ca  hedra espinosa, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba espinosa, n f alt. sin.
  • ca  heura del diable, n f alt. sin.
  • ca  llengua de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  sarsa, n f alt. sin.
  • ca  sarsa de la terra, n f alt. sin.
  • ca  sarsa del país, n f alt. sin.
  • ca  sarsaparrella, n f alt. sin.
  • ca  sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
  • ca  amparrilaora, n f var. ling.
  • ca  aríjol, n m var. ling.
  • ca  aríjols, n m pl var. ling.
  • ca  aríngel, n m var. ling.
  • ca  aríngol, n m var. ling.
  • ca  aringols, n m pl var. ling.
  • ca  arinyol, n m var. ling.
  • ca  arinyols, n m pl var. ling.
  • ca  aritjol, n m var. ling.
  • ca  aritjols, n m pl var. ling.
  • ca  eritja, n f var. ling.
  • ca  erítjol, n m var. ling.
  • ca  eritjols, n m pl var. ling.
  • ca  erítjols, n m pl var. ling.
  • ca  errigos, n m pl var. ling.
  • ca  panilla, n f var. ling.
  • ca  parrilla, n f var. ling.
  • ca  salsaparella, n f var. ling.
  • ca  salsaparrilla, n f var. ling.
  • ca  sansaparrilla, n f var. ling.
  • ca  saparrilla, n f var. ling.
  • ca  sarsa-parrilla, n f var. ling.
  • ca  sarsabarrella, n f var. ling.
  • ca  sarsaparella, n f var. ling.
  • ca  sarsaparrilla, n f var. ling.
  • ca  téttiu, n m var. ling.
  • ca  zarzaparrilla, n f var. ling.
  • nc  Smilax aspera L.

<Botànica > esmilacàcies>

arítjol arítjol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arítjol, n m
  • ca  arínjol, n m sin. compl.
  • ca  aritja, n f sin. compl.
  • ca  heura espinosa, n f sin. compl.
  • ca  matavelles, n m sin. compl.
  • ca  sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
  • ca  arinjolera, n f alt. sin.
  • ca  arínjols, n m pl alt. sin.
  • ca  arítjols, n m pl alt. sin.
  • ca  banya de bou, n f alt. sin.
  • ca  emparriladora, n f alt. sin.
  • ca  esbarzeró, n m alt. sin.
  • ca  hedra del diable, n f alt. sin.
  • ca  hedra espinosa, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba espinosa, n f alt. sin.
  • ca  heura del diable, n f alt. sin.
  • ca  llengua de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  sarsa, n f alt. sin.
  • ca  sarsa de la terra, n f alt. sin.
  • ca  sarsa del país, n f alt. sin.
  • ca  sarsaparrella, n f alt. sin.
  • ca  sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
  • ca  amparrilaora, n f var. ling.
  • ca  aríjol, n m var. ling.
  • ca  aríjols, n m pl var. ling.
  • ca  aríngel, n m var. ling.
  • ca  aríngol, n m var. ling.
  • ca  aringols, n m pl var. ling.
  • ca  arinyol, n m var. ling.
  • ca  arinyols, n m pl var. ling.
  • ca  aritjol, n m var. ling.
  • ca  aritjols, n m pl var. ling.
  • ca  eritja, n f var. ling.
  • ca  erítjol, n m var. ling.
  • ca  eritjols, n m pl var. ling.
  • ca  erítjols, n m pl var. ling.
  • ca  errigos, n m pl var. ling.
  • ca  panilla, n f var. ling.
  • ca  parrilla, n f var. ling.
  • ca  salsaparella, n f var. ling.
  • ca  salsaparrilla, n f var. ling.
  • ca  sansaparrilla, n f var. ling.
  • ca  saparrilla, n f var. ling.
  • ca  sarsa-parrilla, n f var. ling.
  • ca  sarsabarrella, n f var. ling.
  • ca  sarsaparella, n f var. ling.
  • ca  sarsaparrilla, n f var. ling.
  • ca  téttiu, n m var. ling.
  • ca  zarzaparrilla, n f var. ling.
  • nc  Smilax aspera L.

<Botànica > esmilacàcies>

bitxera borda bitxera borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bitxera borda, n f
  • ca  figues de guineu, n f pl alt. sin.
  • ca  herba del bagul, n f alt. sin.
  • ca  herba del bri, n f alt. sin.
  • ca  herba del verí, n f alt. sin.
  • ca  masera, n f alt. sin.
  • ca  masera groga, n f alt. sin.
  • ca  pebrera, n f alt. sin.
  • ca  pebrot salvatge, n m alt. sin.
  • ca  pebrotera, n f alt. sin.
  • ca  pebrotera borda, n f alt. sin.
  • ca  pebroteres bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  vincetoxi, n m alt. sin.
  • ca  herba del vri, n f var. ling.
  • ca  vincetocsi, n m var. ling.
  • nc  Vincetoxicum hirundinaria Medik. subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr.

<Botànica > asclepiadàcies>

bitxera borda bitxera borda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bitxera borda, n f
  • ca  figues de guineu, n f pl alt. sin.
  • ca  herba del bagul, n f alt. sin.
  • ca  herba del bri, n f alt. sin.
  • ca  herba del verí, n f alt. sin.
  • ca  masera, n f alt. sin.
  • ca  masera groga, n f alt. sin.
  • ca  pebrera, n f alt. sin.
  • ca  pebrot salvatge, n m alt. sin.
  • ca  pebrotera, n f alt. sin.
  • ca  pebrotera borda, n f alt. sin.
  • ca  pebroteres bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  vincetoxi, n m alt. sin.
  • ca  herba del vri, n f var. ling.
  • ca  vincetocsi, n m var. ling.
  • nc  Vincetoxicum hirundinaria Medik. subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr.

<Botànica > asclepiadàcies>