Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "meu" dins totes les àrees temàtiques
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca òrbita terrestre mitjana, n f
- ca MEO, n f sin. compl.
- es órbita terrestre media
- es MEO sin. compl.
- en medium Earth orbit
- en MEO sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>
Definició
Exemples de constel·lacions amb òrbita terrestre mitjana són GLONASS i NAVSTAR (les plataformes d'aquesta darrera constel·lació tenen un període orbital d'unes 12 hores i viatgen a una velocitat de 3.9 km/s).
MEO és l'acrònim de medium Earth orbit ('òrbita terrestre mitjana').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca òrbita terrestre mitjana, n f
- ca MEO, n f sin. compl.
- es órbita terrestre media
- es MEO sin. compl.
- en medium Earth orbit
- en MEO sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>
Definició
Exemples de constel·lacions amb òrbita terrestre mitjana són GLONASS i NAVSTAR (les plataformes d'aquesta darrera constel·lació tenen un període orbital d'unes 12 hores i viatgen a una velocitat de 3.9 km/s).
MEO és l'acrònim de medium Earth orbit ('òrbita terrestre mitjana').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca òrbita terrestre mitjana, n f
- ca MEO, n f sin. compl.
- es órbita terrestre media
- es MEO sin. compl.
- en medium Earth orbit
- en MEO sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>
Definició
Exemples de constel·lacions amb òrbita terrestre mitjana són GLONASS i NAVSTAR (les plataformes d'aquesta darrera constel·lació tenen un període orbital d'unes 12 hores i viatgen a una velocitat de 3.9 km/s).
MEO és l'acrònim de medium Earth orbit ('òrbita terrestre mitjana').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca acusat | acusada, n m, f
- ca reu | rea, n m, f sin. compl.
- es acusado | acusada, n m, f
- es reo, n m, f
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anfós, n m
- ca anfós llis, n m sin. compl.
- ca anfós ver, n m sin. compl.
- ca anfossol [petit], n m sin. compl.
- ca cabra, n f sin. compl.
- ca gerna, n f sin. compl.
- ca mero, n m sin. compl.
- ca mero de fonera, n m sin. compl.
- ca nero, n m sin. compl.
- ca regetó, n m sin. compl.
- ca reig, n m sin. compl.
- ca serranet, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca alfons, n m var. ling.
- ca alfonso, n m var. ling.
- ca alfós, n m var. ling.
- ca amfós, n m var. ling.
- ca anfòs, n m var. ling.
- ca cabrilla, n f var. ling.
- ca enfós, n m var. ling.
- ca gernera, n f var. ling.
- ca mer, n m var. ling.
- ca meru, n m var. ling.
- ca nelo, n m var. ling.
- ca nérol, n m var. ling.
- ca nèrol, n m var. ling.
- ca neru, n m var. ling.
- ca reigetó, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca xerna, n f var. ling.
- nc Epinephelus marginatus
- nc Cerna gigas var. ling.
- nc Ephinephelus marginatus var. ling.
- nc Epinephelus gigas var. ling.
- nc Epinephelus guaza var. ling.
- nc Serranus gigas var. ling.
- es merlo
- es mero
- es mérula
- es mirlo
- es pegerrey
- fr merou
- fr mérou
- fr mérou noir
- fr mérou sombre
- it cernia
- en dusky grouper
- en rock-cod
- en sea perch
- de Brauner Zackenbarsch
- de Zacken Barsch
<Peixos > Serrànids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anfós, n m
- ca anfós llis, n m sin. compl.
- ca anfós ver, n m sin. compl.
- ca anfossol [petit], n m sin. compl.
- ca cabra, n f sin. compl.
- ca gerna, n f sin. compl.
- ca mero, n m sin. compl.
- ca mero de fonera, n m sin. compl.
- ca nero, n m sin. compl.
- ca regetó, n m sin. compl.
- ca reig, n m sin. compl.
- ca serranet, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca alfons, n m var. ling.
- ca alfonso, n m var. ling.
- ca alfós, n m var. ling.
- ca amfós, n m var. ling.
- ca anfòs, n m var. ling.
- ca cabrilla, n f var. ling.
- ca enfós, n m var. ling.
- ca gernera, n f var. ling.
- ca mer, n m var. ling.
- ca meru, n m var. ling.
- ca nelo, n m var. ling.
- ca nérol, n m var. ling.
- ca nèrol, n m var. ling.
- ca neru, n m var. ling.
- ca reigetó, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca xerna, n f var. ling.
- nc Epinephelus marginatus
- nc Cerna gigas var. ling.
- nc Ephinephelus marginatus var. ling.
- nc Epinephelus gigas var. ling.
- nc Epinephelus guaza var. ling.
- nc Serranus gigas var. ling.
- es merlo
- es mero
- es mérula
- es mirlo
- es pegerrey
- fr merou
- fr mérou
- fr mérou noir
- fr mérou sombre
- it cernia
- en dusky grouper
- en rock-cod
- en sea perch
- de Brauner Zackenbarsch
- de Zacken Barsch
<Peixos > Serrànids>
<Economia > Crisi econòmica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>
- ca banc dolent, n m
- ca banc tòxic, n m
- es banco malo
- fr banque poubelle
- fr structure de défaisance
- it bad bank
- it banca cattiva
- it società bancaria scorporante
- pt banco tóxico
- pt mau banco
- pt sociedade bancária que efectua a operação de acantonamento
- en aggregator bank
- en bad bank
- en hive-off structure
- de Bad Bank
- de die Ausgliederung vornehmende Bank
<Crisi econòmica>
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca barret fedora, n m
- ca fedora, n m
- es fedora
- fr chapeau mou
- fr fedora
- en fedora
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Definició
<Indumentària>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca barret Homburg, n m
- ca homburg, n m sin. compl.
- es homburg
- fr chapeau mou
- fr chapeau mou noir
- fr feutre hombourgeois
- fr feutre souple
- en homburg
- en homburg hat
- de Homburg
<Indumentària>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca budukh
- cod budano mez
- ar البودوخية
- cy Budukh
- de Buduchisch
- en Budukh
- es budukh
- eu budukhera
- fr boudoukh
- gn vuduk
- it budukh
- ja ブドゥフ語
- nl Budukh
- pt budukh
- ru Будухский язык
- ru Будугский sin. compl.
- tmh Tabuduxact
- zh 布杜克语
- scr Sense tradició escrita
<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana>, <Àsia > Azerbaidjan>
Definició
El budukh té dues varietats principals, la parlada a Buduq i la parlada a Yergüç. És molt proper a la llengua krits i és segurament una de les llengües menys estudiades de la branca lesguiana. Com l'altra llengua lesguiana meridional (el krits), està molt influïda per l'àzeri.
El budukh no s'ha escrit mai. L'idioma es fa servir oralment en l'àmbit familiar. La major part dels seus parlants actuals són bilingües en àzeri, la llengua d'ensenyament, d'escriptura i de comunicació amb la resta de pobles de l'entorn, com ja ho era a l'època de la dominació soviètica. Només algunes persones d'edat molt avançada són monolingües en budukh.
La llengua perviu als pobles de muntanya, on encara es transmet de pares a fills. Als pobles de la plana, on molts budukhs van emigrar després de la Segona Guerra Mundial, predomina el bilingüisme i, encara que els adults conserven la llengua, no l'han transmesa als fills. A aquesta pèrdua hi ha contribuït que no s'ensenyi a l'escola (malgrat estar reconeguda legalment per les disposicions genèriques de l'Azerbaidjan sobre les seves minories nacionals i grups ètnics), perquè no s'ha fet cap esforç per desenvolupar un alfabet i manquen materials escrits per a facilitar-ne l'aprenentatge.
La disminució de la població que viu a les muntanyes, conjuntament amb l'emigració i el contacte amb altres grups lingüístics, fan molt difícil la supervivència de la llengua.
