Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "meuca" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfals, n m
  • ca  herba alfals, n f sin. compl.
  • ca  melga, n f sin. compl.
  • ca  userda, n f sin. compl.
  • ca  alfals ver, n m alt. sin.
  • ca  herba, n f alt. sin.
  • ca  herba alfals vera, n f alt. sin.
  • ca  herba d'alfals, n f alt. sin.
  • ca  herba mèdica, n f alt. sin.
  • ca  herba vera, n f alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melguera, n f alt. sin.
  • ca  melses, n f pl alt. sin.
  • ca  alfal, n m var. ling.
  • ca  alfalç, n m var. ling.
  • ca  alfalfa, n f var. ling.
  • ca  alfalfe, n m var. ling.
  • ca  alfàlfeç, n m var. ling.
  • ca  alfalfí, n m var. ling.
  • ca  alfalz, n m var. ling.
  • ca  alfàs, n m var. ling.
  • ca  alfaus, n m var. ling.
  • ca  alpals, n m var. ling.
  • ca  anfalfa, n f var. ling.
  • ca  anfals, n m var. ling.
  • ca  anfaus, n m var. ling.
  • ca  aufals, n m var. ling.
  • ca  aufaus, n m var. ling.
  • ca  auserda, n f var. ling.
  • ca  eufals, n m var. ling.
  • ca  eufaus, n m var. ling.
  • ca  fals, n m var. ling.
  • ca  herba alfàs, n f var. ling.
  • ca  herba anfalf, n f var. ling.
  • ca  herba anfalfa, n f var. ling.
  • ca  herba anfalfes, n f var. ling.
  • ca  herba anfals, n f var. ling.
  • ca  herba de alfals, n f var. ling.
  • ca  herba fals, n f var. ling.
  • ca  luserda, n f var. ling.
  • ca  luzerda, n f var. ling.
  • ca  malgó, n m var. ling.
  • ca  melca, n f var. ling.
  • ca  mèliga, n f var. ling.
  • ca  ofalç, n m var. ling.
  • ca  ofals, n m var. ling.
  • ca  oserda, n f var. ling.
  • ca  sanfaus, n m var. ling.
  • ca  sanfuén, n m var. ling.
  • ca  ufals, n m var. ling.
  • ca  ufaus, n m var. ling.
  • ca  usarda, n f var. ling.
  • nc  Medicago sativa L. subsp. sativa

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

canya dolça canya dolça

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canya dolça, n f
  • ca  canyamel, n f alt. sin.
  • ca  melca dolça, n f alt. sin.
  • nc  Sorghum bicolor (L.) Moench var. saccharatum (L.) Mohlenbr.
  • nc  Sorghum vulgare Pers. var. saccharatum (L.) Boerl. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

carbó cobert de la melca carbó cobert de la melca

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  carbó cobert de la melca, n m

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Infecció de la melca (Sorghum bicolor) produïda per Sphacelotheca sorghi.
carbó nu de la melca carbó nu de la melca

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  carbó nu de la melca, n m
  • ca  carbó polsós de la melca, n m sin. compl.

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Infecció de la melca (Sorghum bicolor) produïda per Sphacelotheca cruenta.
gra de melca gra de melca

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  gra de melca, n m
  • es  grano de sorgo
  • fr  grain de sorgho
  • en  sorghum grain

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definició
Llavor de la melca, que se subministra amb el pinso al bestiar i l'aviram, i aporta energia.
herba de llimona herba de llimona

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  herba de llimona, n f
  • ca  jonc odorant, n m sin. compl.
  • es  junco oloroso
  • es  paja de la Meca
  • en  lemon grass
  • en  sweet rush

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Herba pròpia dels tròpics, especialment de l'Índia i Sri Lanka, de nom científic Cymbopogon citratus, de la família de les gramínies. De les seves fulles hom obté, per destil·lació, olis aromàtics rics en citral, emprats en fabricació de cosmètics, aromatització d'aliments i en medicina.
jo! jo!

<09 Esports de pilota > Pilota>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  jo!, interj
  • ca  meua!, interj
  • ca  meva!, interj
  • ca  canxa! [PILOTA BAS], interj sin. compl.
  • ca  fuig! [PILOTA VAL], interj sin. compl.
  • ca  vaig! [PILOTA VAL], interj sin. compl.
  • es  ¡a mí!
  • es  ¡cancha! [PILOTA BAS]
  • es  ¡mía!
  • es  ¡voy!
  • fr  à moi!
  • fr  laisse!
  • eu  nerea!
  • eu  neretzat!
  • eu  nik!
  • eu  utzi!

<Esport > 09 Esports de pilota > Pilota>

Definició
Expressió amb què un jugador indica a un company d'equip que li deixi lliure la pista de joc per tornar ell la pilota.
malva crespa malva crespa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  malva crespa, n f
  • nc  Malva verticillata L. var. crispa L.
  • nc  Malva crispa (L.) L. sin. compl.
  • nc  Malva meluca Graebn. ex Mew. var. ling.
  • nc  Malva mohileviensis Downar var. ling.

<Botànica > malvàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Meca

<Religions > Islam>

Definició
Ciutat de l'Aràbia Saudita on va néixer l'islam.

Nota

  • Des del segle IV aC fins a l'època de Muhàmmad (segle VI dC), la Meca era un gran centre comercial que unia l'oceà Índic amb la Mediterrània, per on passaven les caravanes. Muhàmmad hi va néixer en una família de comerciants i molt a prop d'allà va tenir les seves primeres revelacions. La religió practicada a la Meca era un politeisme de divinitats paganes (materialitzades en pedres, com la pedra negra incrustada a la Ka'ba) i el monoteisme que proposava Muhàmmad posava en perill l'equilibri religiós, social i econòmic de la ciutat. Havent fugit a Medina, Muhàmmad va tornar a la Meca el 630 amb els seus seguidors per destruir els ídols de la Ka'ba i el 632 hi va fer el primer pelegrinatge islàmic. En els segles següents, la Meca va esdevenir una ciutat de segona comparada amb Medina (on hi ha la tomba del profeta Muhàmmad), amb Damasc (capital dels omeies) i amb Bagdad (capital dels abbàssides). El 1924, els wahhabites van prendre possessió dels llocs sants de la Meca, que és actualment el punt de convergència de la fe islàmica: d'una banda, els musulmans de tot el món se situen mirant a la Meca en el moment de la pregària i, de l'altra, la ciutat atrau cada any dos milions de pelegrins durant el mes sagrat del pelegrinatge.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  meca, n m
  • es  meca, n m
  • es  mecha, n m
  • fr  mecha, n m
  • en  mecha, n

<Literatura>

Definició
Subgènere de la ciència-ficció, present especialment en el manga i l'anime, que es basa en els robots blindats comandats per un pilot.