Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "meuca" dins totes les àrees temàtiques

malva crespa malva crespa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  malva crespa, n f
  • nc  Malva verticillata L. var. crispa L.
  • nc  Malva crispa (L.) L. sin. compl.
  • nc  Malva meluca Graebn. ex Mew. var. ling.
  • nc  Malva mohileviensis Downar var. ling.

<Botànica > malvàcies>

malva crespa malva crespa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  malva crespa, n f
  • nc  Malva verticillata L. var. crispa L.
  • nc  Malva crispa (L.) L. sin. compl.
  • nc  Malva meluca Graebn. ex Mew. var. ling.
  • nc  Malva mohileviensis Downar var. ling.

<Botànica > malvàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  Meca

<Religions > Islam>

Definició
Ciutat de l'Aràbia Saudita on va néixer l'islam.

Nota

  • Des del segle IV aC fins a l'època de Muhàmmad (segle VI dC), la Meca era un gran centre comercial que unia l'oceà Índic amb la Mediterrània, per on passaven les caravanes. Muhàmmad hi va néixer en una família de comerciants i molt a prop d'allà va tenir les seves primeres revelacions. La religió practicada a la Meca era un politeisme de divinitats paganes (materialitzades en pedres, com la pedra negra incrustada a la Ka'ba) i el monoteisme que proposava Muhàmmad posava en perill l'equilibri religiós, social i econòmic de la ciutat. Havent fugit a Medina, Muhàmmad va tornar a la Meca el 630 amb els seus seguidors per destruir els ídols de la Ka'ba i el 632 hi va fer el primer pelegrinatge islàmic. En els segles següents, la Meca va esdevenir una ciutat de segona comparada amb Medina (on hi ha la tomba del profeta Muhàmmad), amb Damasc (capital dels omeies) i amb Bagdad (capital dels abbàssides). El 1924, els wahhabites van prendre possessió dels llocs sants de la Meca, que és actualment el punt de convergència de la fe islàmica: d'una banda, els musulmans de tot el món se situen mirant a la Meca en el moment de la pregària i, de l'altra, la ciutat atrau cada any dos milions de pelegrins durant el mes sagrat del pelegrinatge.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  meca, n m
  • es  meca, n m
  • es  mecha, n m
  • fr  mecha, n m
  • en  mecha, n

<Literatura>

Definició
Subgènere de la ciència-ficció, present especialment en el manga i l'anime, que es basa en els robots blindats comandats per un pilot.
meca meca

<Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  meca, n m
  • es  meca, n m
  • es  mecha, n m
  • fr  mecha, n m
  • en  mecha, n

<Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

Definició
Subgènere de la ciència-ficció, present especialment en el manga i l'anime, que es basa en els robots blindats comandats per un pilot.
meca meca

<Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  meca, n m
  • es  meca, n m
  • en  mecha, n

<Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

Definició
Robot blindat que pot ser un humanoide, un animal, un vehicle, etc., comandat per un pilot, especialment característic d'un subgènere d'anime i manga.

Nota

  • El plural de meca és meques.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  meca, n m
  • es  meca, n m
  • en  mecha, n

<Literatura>

Definició
Robot blindat que pot ser un humanoide, un animal, un vehicle, etc., comandat per un pilot, especialment característic d'un subgènere d'anime i manga.

Nota

  • El plural de meca és meques.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  melca, n f
  • nc  Sorghum sp. pl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  melca, n f
  • nc  Sorghum sp. pl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

melca del Sudan melca del Sudan

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  melca del Sudan, n f
  • es  pasto Sudán
  • es  sorgo del Sudán
  • en  Sudan grass
  • nc  Sorghum sudanense

<Botànica>

Nota

  • Planta de la família de les gramínies.