Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mifa" dins totes les àrees temàtiques

hifa hifa

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Micologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  hifa, n f
  • es  hifa
  • fr  hyphe
  • en  hypha

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Micologia>

Definició
Cadascun dels filaments que formen el miceli dels fongs.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  hifa, n f

<Botànica>

Definició
En els fongs, cadascun dels elements filamentosos que constitueixen el miceli.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  hifa, n f
  • es  hifa

<Botànica>

Definició
Cadascun dels filaments cel·lulars que agrupats formen el miceli d'un fong i que poden ser septats o cenocítics.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  hifa, n f
  • es  hifa, n f
  • fr  hyphe, n f
  • en  hypha, n

<Botànica>

hifa hifa

<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  hifa, n f
  • es  hifa, n f
  • fr  hyphe, n f
  • en  hypha, n

<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Definició
Filament més o menys ramificat i microscòpic que, en gran nombre, constitueix el miceli de la majoria dels fongs.

Nota

  • La denominació hifa prové del grec hyphé 'teixit, xarxa, teranyina'.
hifa cenocítica hifa cenocítica

<Botànica > Anatomia vegetal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  hifa cenocítica, n f
  • ca  hifa sifonada, n f
  • es  hifa cenocítica
  • es  hifa sifonada

<Botànica > Anatomia vegetal>

hifa septada hifa septada

<Botànica > Anatomia vegetal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  hifa septada, n f
  • es  hifa septada
  • es  hifa tabicada

<Botànica > Anatomia vegetal>

mafa mafa

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mafa
  • ca  bula sin. compl.
  • ca  bulahay sin. compl.
  • ca  matakam sin. compl.
  • ca  mofa sin. compl.
  • ca  natakan sin. compl.
  • de  Mafa
  • de  Matakam sin. compl.
  • de  Mofa sin. compl.
  • de  Natakan sin. compl.
  • en  mafa
  • en  Bula sin. compl.
  • en  Bulahay sin. compl.
  • en  Matakam sin. compl.
  • en  Mofa sin. compl.
  • en  Natakan sin. compl.
  • es  mafa
  • es  bula sin. compl.
  • es  bulahay sin. compl.
  • es  matakam sin. compl.
  • es  mofa sin. compl.
  • es  natakan sin. compl.
  • eu  mafa
  • eu  bula sin. compl.
  • eu  bulahay sin. compl.
  • eu  matakam sin. compl.
  • eu  mofa sin. compl.
  • eu  natakan sin. compl.
  • fr  mafa
  • fr  matakam sin. compl.
  • fr  mofa sin. compl.
  • fr  natakan sin. compl.
  • gl  mafa
  • gl  bula sin. compl.
  • gl  bulahay sin. compl.
  • gl  matakam sin. compl.
  • gl  mofa sin. compl.
  • gl  natakan sin. compl.
  • it  mafa
  • it  bula sin. compl.
  • it  bulahay sin. compl.
  • it  matakam sin. compl.
  • it  mofa sin. compl.
  • it  natakan sin. compl.
  • nl  Mafa
  • pt  mafa
  • pt  bula sin. compl.
  • pt  bulahay sin. compl.
  • pt  matakam sin. compl.
  • pt  mofa sin. compl.
  • pt  natakan sin. compl.

<Afroasiàtica > Txàdica > Central>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Nigèria>

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Dins del grup txàdic, el mafa està directament emparentat amb les llengües cuvok, dugwor, mada, mbuko, mofu, moloko, muyang i vamé, entre d'altres.

El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la mafa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

El mafa consta de tres dialectes: central (estès de Mokolo cap al nord), oriental (a l'est del central) i occidental (a l'oest del central). El central és el més parlat. Les diferències dialectals es troben als nivells fonològic, morfològic i lèxic. Sembla que tots els parlants entenen el dialecte central, mentre que els parlants d'aquest dialecte tenen més dificultats per entendre les varietats perifèriques.

Els adults de la comunitat mafa també parlen ful, llengua dominant a la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) en les relacions interètniques. D'altra banda, a les escoles els infants són alfabetitzats en francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.

Les designacions bula i bulahai són pròpies de Nigèria. La resta s'empren a tots dos països.
mainà alanegre mainà alanegre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  mainà alanegre, n m
  • es  miná alinegro
  • fr  martin à ailes noires
  • en  black-winged myna
  • de  Schwarzflügelmaina
  • nc  Acridotheres melanopterus

<36.097 Ocells > Passeriformes > Estúrnids>

Nota

  • 1. La subespècie Acridotheres melanopterus tricolor rep el nom català de mainà tricolor.
  • 2. La subespècie Acridotheres melanopterus tertius rep el nom de mainà de carpó gris.
mainà alanegre mainà alanegre

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  mainà alanegre, n m
  • es  miná alinegro
  • fr  martin à ailes noires
  • en  black-winged myna
  • de  Schwarzflügelmaina
  • nc  Acridotheres melanopterus

<36.097 Ocells > Passeriformes > Estúrnids>

Nota

  • 1. La subespècie Acridotheres melanopterus tricolor rep el nom català de mainà tricolor.
  • 2. La subespècie Acridotheres melanopterus tertius rep el nom de mainà de carpó gris.