Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "mil" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de mil granes, n f
- ca herba de plata, n f alt. sin.
- ca paroníquia de roca, n f alt. sin.
- ca sanguinària, n f alt. sin.
- ca sangonària, n f var. ling.
- nc Paronychia kapela (Hacq.) A. Kern. subsp. serpyllifolia (Chaix) Graebn.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Noè, n f
- ca trencapedra, n f sin. compl.
- ca arenal, n f alt. sin.
- ca arenària, n f alt. sin.
- ca centengrana, n m alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centenrama llis, n m alt. sin.
- ca granelluda, n f alt. sin.
- ca herba arenària, n f alt. sin.
- ca herba arenera, n f alt. sin.
- ca herba cagadora, n f alt. sin.
- ca herba còlica, n f alt. sin.
- ca herba d'arenal, n f alt. sin.
- ca herba de cent en grana, n f alt. sin.
- ca herba de cent granes, n f alt. sin.
- ca herba de la grapa, n f alt. sin.
- ca herba de la irritació, n f alt. sin.
- ca herba de la pedra, n f alt. sin.
- ca herba de la rapa, n f alt. sin.
- ca herba de les dones, n f alt. sin.
- ca herba de les mil granes, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba de mil granes, n f alt. sin.
- ca herba de pedra, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
- ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba del mal de ventre, n f alt. sin.
- ca herba granària, n f alt. sin.
- ca herba roca, n f alt. sin.
- ca herba sabonera, n f alt. sin.
- ca herba trencapedra, n f alt. sin.
- ca herba turca, n f alt. sin.
- ca herniària, n f alt. sin.
- ca herniària glabra, n f alt. sin.
- ca milgrana, n m alt. sin.
- ca milgranes, n m alt. sin.
- ca passacamins, n m alt. sin.
- ca pixosa, n f alt. sin.
- ca romp-roca, n m alt. sin.
- ca romp-roques, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca trencapedra granelluda, n f alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- ca urinària, n f alt. sin.
- ca arenilla, n f var. ling.
- ca cent en grana, n m var. ling.
- ca cent en granes, n m var. ling.
- ca cent en rama, n m var. ling.
- ca cent-en-rama llisa, n f var. ling.
- ca granalluda, n f var. ling.
- ca herba cagadera, n f var. ling.
- ca herba de la irritación, n f var. ling.
- ca herba de les set sangries, n f var. ling.
- ca herba de milgranes, n f var. ling.
- ca herba de santa en grana, n f var. ling.
- ca herba de santaengrana, n f var. ling.
- ca herba renària, n f var. ling.
- ca herba santaengrana, n f var. ling.
- ca santaengrana, n f var. ling.
- nc Herniaria glabra L.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Noè, n f
- ca trencapedra, n f sin. compl.
- ca arenal, n f alt. sin.
- ca arenària, n f alt. sin.
- ca centengrana, n m alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centenrama llis, n m alt. sin.
- ca granelluda, n f alt. sin.
- ca herba arenària, n f alt. sin.
- ca herba arenera, n f alt. sin.
- ca herba cagadora, n f alt. sin.
- ca herba còlica, n f alt. sin.
- ca herba d'arenal, n f alt. sin.
- ca herba de cent en grana, n f alt. sin.
- ca herba de cent granes, n f alt. sin.
- ca herba de la grapa, n f alt. sin.
- ca herba de la irritació, n f alt. sin.
- ca herba de la pedra, n f alt. sin.
- ca herba de la rapa, n f alt. sin.
- ca herba de les dones, n f alt. sin.
- ca herba de les mil granes, n f alt. sin.
- ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba de mil granes, n f alt. sin.
- ca herba de pedra, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
- ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba del mal de ventre, n f alt. sin.
- ca herba granària, n f alt. sin.
- ca herba roca, n f alt. sin.
- ca herba sabonera, n f alt. sin.
- ca herba trencapedra, n f alt. sin.
- ca herba turca, n f alt. sin.
- ca herniària, n f alt. sin.
- ca herniària glabra, n f alt. sin.
- ca milgrana, n m alt. sin.
- ca milgranes, n m alt. sin.
- ca passacamins, n m alt. sin.
- ca pixosa, n f alt. sin.
- ca romp-roca, n m alt. sin.
- ca romp-roques, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca trencapedra granelluda, n f alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- ca urinària, n f alt. sin.
- ca arenilla, n f var. ling.
- ca cent en grana, n m var. ling.
- ca cent en granes, n m var. ling.
- ca cent en rama, n m var. ling.
- ca cent-en-rama llisa, n f var. ling.
- ca granalluda, n f var. ling.
- ca herba cagadera, n f var. ling.
- ca herba de la irritación, n f var. ling.
- ca herba de les set sangries, n f var. ling.
- ca herba de milgranes, n f var. ling.
- ca herba de santa en grana, n f var. ling.
- ca herba de santaengrana, n f var. ling.
- ca herba renària, n f var. ling.
- ca herba santaengrana, n f var. ling.
- ca santaengrana, n f var. ling.
- nc Herniaria glabra L.
<Botànica > cariofil·làcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca herniària, n f
- ca centengrana, n m sin. compl.
- ca granelluda, n f sin. compl.
- ca herba còlica, n f sin. compl.
- ca herba de l'orina, n f sin. compl.
- ca herba de la irritació, n f sin. compl.
- ca herba de la pedra, n f sin. compl.
- ca herba de mil granes, n f sin. compl.
- ca herba de Noè, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Francesc, n f sin. compl.
- ca herba del mal de pedra, n f sin. compl.
- ca herba del mal de ventre, n f sin. compl.
- ca herba pixosa, n f sin. compl.
- ca herba trencapedres, n f sin. compl.
- ca herniària vera, n f sin. compl.
- ca trencapedra, n f sin. compl.
- ca trencapedra granelluda, n f sin. compl.
- es granjilla
- es herniaria
- es hierba turca
- es milengrana
- es milgranos
- es quebrantapiedras
- nc Herniaria glabra
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Làctics > Producte elaborat>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca mel de mil flors, n f
- ca mel multifloral, n f
- ca mel polifloral, n f
- es miel de mil flores, n f
- es miel multifloral, n f
- es miel polifloral, n f
- fr miel toutes fleurs, n m
- en multi-flower honey, n
<Làctics > Producte elaborat>
Definició
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca mil ratlles, n f
- es a mil rayas
- es rayadillo
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca milfulles, n f
- ca camamilla vera, n f sin. compl.
- ca flor de ploma, n f sin. compl.
- ca herba d'anyell, n f sin. compl.
- ca herba de corder, n f sin. compl.
- ca herba de les ferides, n f sin. compl.
- ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
- ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
- ca herba de xai, n f sin. compl.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
- ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de prat, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
- ca camamil·la vera, n f alt. sin.
- ca camorro, n m alt. sin.
- ca camorros, n m pl alt. sin.
- ca cap de bou, n m alt. sin.
- ca cap de moro, n m alt. sin.
- ca ceguda, n f alt. sin.
- ca ceguda blanca, n f alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centfulles, n f alt. sin.
- ca cordonet, n m alt. sin.
- ca curatalls, n m alt. sin.
- ca espina de peix, n f alt. sin.
- ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
- ca filera, n f alt. sin.
- ca fileres, n f pl alt. sin.
- ca guinça, n f alt. sin.
- ca guinces, n f pl alt. sin.
- ca herba bouera, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba currera, n f alt. sin.
- ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de ferides, n f alt. sin.
- ca herba de l'angina, n f alt. sin.
- ca herba de la Coma, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba de tos, n f alt. sin.
- ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca herba dels talls, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca indianeta, n f alt. sin.
- ca lladracà, n m alt. sin.
- ca marfull, n m alt. sin.
- ca milenrama, n m alt. sin.
- ca milflors, n f alt. sin.
- ca milherbes, n f alt. sin.
- ca milifulla, n f alt. sin.
- ca miliuna, n f alt. sin.
- ca oriecà, n m alt. sin.
- ca percala, n f alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca andianeta, n f var. ling.
- ca bliecà, n m var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca cebuda blanca, n f var. ling.
- ca cent fulles, n f var. ling.
- ca cinto enrama, n m var. ling.
- ca gamusa, n f var. ling.
- ca gamuses, n f pl var. ling.
- ca herba dels llapins, n f var. ling.
- ca hierba de tall, n f var. ling.
- ca lladrecà, n m var. ling.
- ca mil en rama, n m var. ling.
- ca mil fulles, n f var. ling.
- ca mil-en-rama, n m var. ling.
- ca milfulls, n f var. ling.
- ca milrama, n m var. ling.
- ca oliacà, n m var. ling.
- ca olicà, n m var. ling.
- ca sabuda, n f var. ling.
- ca sabuda blanca, n f var. ling.
- ca uliacà, n m var. ling.
- ca uliecà, n m var. ling.
- nc Achillea millefolium L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca milfulles, n f
- ca camamilla vera, n f sin. compl.
- ca flor de ploma, n f sin. compl.
- ca herba d'anyell, n f sin. compl.
- ca herba de corder, n f sin. compl.
- ca herba de les ferides, n f sin. compl.
- ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
- ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
- ca herba de xai, n f sin. compl.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
- ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de prat, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
- ca camamil·la vera, n f alt. sin.
- ca camorro, n m alt. sin.
- ca camorros, n m pl alt. sin.
- ca cap de bou, n m alt. sin.
- ca cap de moro, n m alt. sin.
- ca ceguda, n f alt. sin.
- ca ceguda blanca, n f alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centfulles, n f alt. sin.
- ca cordonet, n m alt. sin.
- ca curatalls, n m alt. sin.
- ca espina de peix, n f alt. sin.
- ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
- ca filera, n f alt. sin.
- ca fileres, n f pl alt. sin.
- ca guinça, n f alt. sin.
- ca guinces, n f pl alt. sin.
- ca herba bouera, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba currera, n f alt. sin.
- ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de ferides, n f alt. sin.
- ca herba de l'angina, n f alt. sin.
- ca herba de la Coma, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba de tos, n f alt. sin.
- ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca herba dels talls, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca indianeta, n f alt. sin.
- ca lladracà, n m alt. sin.
- ca marfull, n m alt. sin.
- ca milenrama, n m alt. sin.
- ca milflors, n f alt. sin.
- ca milherbes, n f alt. sin.
- ca milifulla, n f alt. sin.
- ca miliuna, n f alt. sin.
- ca oriecà, n m alt. sin.
- ca percala, n f alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca andianeta, n f var. ling.
- ca bliecà, n m var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca cebuda blanca, n f var. ling.
- ca cent fulles, n f var. ling.
- ca cinto enrama, n m var. ling.
- ca gamusa, n f var. ling.
- ca gamuses, n f pl var. ling.
- ca herba dels llapins, n f var. ling.
- ca hierba de tall, n f var. ling.
- ca lladrecà, n m var. ling.
- ca mil en rama, n m var. ling.
- ca mil fulles, n f var. ling.
- ca mil-en-rama, n m var. ling.
- ca milfulls, n f var. ling.
- ca milrama, n m var. ling.
- ca oliacà, n m var. ling.
- ca olicà, n m var. ling.
- ca sabuda, n f var. ling.
- ca sabuda blanca, n f var. ling.
- ca uliacà, n m var. ling.
- ca uliecà, n m var. ling.
- nc Achillea millefolium L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca milfulles, n f
- ca camamil·la vera, n f sin. compl.
- ca camamilla vera, n f sin. compl.
- ca cebuda blanca, n f sin. compl.
- ca flor de ploma, n f sin. compl.
- ca herba de corder, n f sin. compl.
- ca herba de les ferides, n f sin. compl.
- ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
- ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
- ca herba de tall, n f sin. compl.
- es milenrama
- fr mille-feuille
- en milfoil
- nc Achillea millefollium
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca mill perlat, n m
- es maíz negro
- es mijo candela
- es mijo perla
- es panizo negro
- fr maïs noir
- fr mil à chandelles
- fr millet perle
- fr penniset glauque
- en african millet
- en pale pigeon millet
- en pearl millet
- nc Pennisetum americanum
- nc Pennisetum glaucum
- nc Pennisetum typhoides
<Botànica>