Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mill" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  laminador, n m
  • es  laminador, n m
  • es  laminadora, n f
  • fr  laminoir, n m
  • en  mill, n
  • en  rolling mill, n
  • de  Walzmaschine, n f
  • de  Walzwerkmaschine, n f

<Enginyeria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  marro, n m
  • ca  molí, n m sin. compl.
  • es  molino
  • en  mill
  • en  nine men's morris

<Jocs>

Definició
Variant del marro, o tres en ratlla, que es juga amb nou fitxes.
marro de nou marro de nou

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de tauler>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  marro de nou, n m
  • ca  molí, n m sin. compl.
  • ca  molí de nou, n m sin. compl.
  • es  alquerque de nueve, n m
  • es  juego del molino, n m
  • es  molino, n m
  • es  Morris, n m
  • es  Morris de nueve hombres, n m
  • es  nueve hombres de Morris, n m
  • fr  jeu de mérelles, n m
  • fr  jeu du charret, n m
  • fr  jeu du moulin, n m
  • fr  marelle, n m
  • en  mill, n
  • en  mills, n pl
  • en  nine men's morris, n
  • en  nine-man morris, n
  • en  nine-men's morris, n

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de tauler>

Definició
Joc de taula per a dos jugadors que es juga amb divuit fitxes en un tauler on hi ha dibuixats tres quadrats concèntrics amb quatre línies perpendiculars que uneixen els seus punts centrals, l'objectiu del qual és eliminar les fitxes de l'adversari.

Nota

  • En el marro de nou cada jugador té nou fitxes. En una primera fase els jugadors col·loquen les fitxes sobre el tauler, per torns i de manera estratègica. En una segona fase, han de moure les fitxes seguint les línies per aconseguir un molí, és a dir, tenir tres fitxes en ratlla, en un mateix costat d'un quadrat o en una de les línies que uneixen els tres quadrats. Cada molí permet al jugador que l'ha aconseguit eliminar una fitxa de l'adversari. Quan un jugador es queda amb dues fitxes, perd la partida.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mill, n m
  • ca  panissola, n f alt. sin.
  • ca  pota de gall menuda, n f alt. sin.
  • ca  serreig roig, n m alt. sin.
  • ca  serret, n m alt. sin.
  • ca  cerreig roig, n m var. ling.
  • nc  Echinochloa colona (L.) Link

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mill, n m
  • ca  panissola, n f alt. sin.
  • ca  pota de gall menuda, n f alt. sin.
  • ca  serreig roig, n m alt. sin.
  • ca  serret, n m alt. sin.
  • ca  cerreig roig, n m var. ling.
  • nc  Echinochloa colona (L.) Link

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mill, n m
  • ca  mill (gra), n m sin. compl.
  • ca  àcsia, n f alt. sin.
  • ca  àcsia del mico, n f alt. sin.
  • ca  blat mill, n m alt. sin.
  • ca  mico, n m alt. sin.
  • nc  Panicum miliaceum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mill, n m
  • ca  mill (gra), n m sin. compl.
  • ca  àcsia, n f alt. sin.
  • ca  àcsia del mico, n f alt. sin.
  • ca  blat mill, n m alt. sin.
  • ca  mico, n m alt. sin.
  • nc  Panicum miliaceum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  mill, n m
  • es  mijo
  • es  mijo común
  • es  proso
  • fr  millet
  • fr  millet commun
  • en  common millet
  • en  millet
  • en  proso millet
  • nc  Panicum miliaceum

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mill de sol, n m
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  grana dura, n f alt. sin.
  • ca  granadura, n f alt. sin.
  • ca  herba de desfer les pedres dels ronyons, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ull del sol, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedreta, n f alt. sin.
  • ca  herba de les pedres, n f alt. sin.
  • ca  herba de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba del granet, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  herba ronyonera, n f alt. sin.
  • ca  mill, n m alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  mill del sol, n m alt. sin.
  • ca  mill gruà, n m alt. sin.
  • ca  mill roquer, n m alt. sin.
  • ca  mill solar, n m alt. sin.
  • ca  millet del sol, n m alt. sin.
  • ca  planta per al mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  te de camí, n m alt. sin.
  • ca  te de gra, n m alt. sin.
  • ca  te de Miranda, n m alt. sin.
  • ca  te del sol, n m alt. sin.
  • ca  herba de set sangries, n f var. ling.
  • ca  migronà, n m var. ling.
  • ca  milagrosa, n f var. ling.
  • ca  mill-del-sol, n m var. ling.
  • nc  Lithospermum officinale L.

<Botànica > boraginàcies>

mill de sol mill de sol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mill de sol, n m
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  grana dura, n f alt. sin.
  • ca  granadura, n f alt. sin.
  • ca  herba de desfer les pedres dels ronyons, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ull del sol, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedreta, n f alt. sin.
  • ca  herba de les pedres, n f alt. sin.
  • ca  herba de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba del granet, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  herba ronyonera, n f alt. sin.
  • ca  mill, n m alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  mill del sol, n m alt. sin.
  • ca  mill gruà, n m alt. sin.
  • ca  mill roquer, n m alt. sin.
  • ca  mill solar, n m alt. sin.
  • ca  millet del sol, n m alt. sin.
  • ca  planta per al mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  te de camí, n m alt. sin.
  • ca  te de gra, n m alt. sin.
  • ca  te de Miranda, n m alt. sin.
  • ca  te del sol, n m alt. sin.
  • ca  herba de set sangries, n f var. ling.
  • ca  migronà, n m var. ling.
  • ca  milagrosa, n f var. ling.
  • ca  mill-del-sol, n m var. ling.
  • nc  Lithospermum officinale L.

<Botànica > boraginàcies>