Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "millars" dins totes les àrees temàtiques

càncer de vesícula i vies biliars extrahepàtiques càncer de vesícula i vies biliars extrahepàtiques

<Gastroenterologia>, <Oncologia i radioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  càncer de vesícula i vies biliars extrahepàtiques, n m

<Gastroenterologia>, <Oncologia i radioteràpia>

Definició
Cadascuna de les neoplàsies malignes de la bufeta del fel i dels conductes biliars extrahepàtics, fonamentalment el carcinoma de la vesícula biliar i el colangiocarcinoma. Altres neoplàsies malignes de presentació excepcional són el melanoma maligne de la vesícula biliar o de la via biliar extrahepàtica, el limfoma maligne d'aquestes estructures, el rabdomiosarcoma botrioide dels conductes biliars extrahepàtics en els infants, els sarcomes vesiculars (liomiosarcoma, angiosarcoma, histiocitoma fibrós maligne, sarcoma de Kaposi) i els tumors metastàtics (melanoma, carcinoma de cèl·lules renals, carcinoma mamari).
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  canyota, n f
  • es  cañota
  • es  carrizo
  • es  hierba Johnson
  • es  maicillo
  • es  millaca
  • es  sorgo de Alepo
  • fr  herbe d'Alép
  • fr  herbe de Cuba
  • fr  herbe panaché
  • fr  hougue d'Alép
  • fr  sorgho d'Alép
  • fr  tomaquis
  • en  Aleppo grass
  • en  Arabian millet
  • en  Cuba grass
  • en  Johnson grass
  • nc  Sorghum halepense

<Botànica>

capellà capellà

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capellà, n m
  • ca  capellà ros, n m sin. compl.
  • ca  molla, n f sin. compl.
  • ca  mòllera, n f sin. compl.
  • ca  mòllera rossa, n f sin. compl.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  móllara, n f var. ling.
  • ca  mollera, n f var. ling.
  • nc  Trisopterus minutus
  • nc  Gadus minutus var. ling.
  • nc  Trisopterus minutus minutus var. ling.
  • es  capellán rubio
  • es  mollera
  • fr  capelan
  • fr  capelan de France
  • it  merluzzo capellano
  • en  poor cod
  • en  poor-cod
  • de  Zwergdorsch

<Peixos > Gàdids>

capellà capellà

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capellà, n m
  • ca  capellà ros, n m sin. compl.
  • ca  molla, n f sin. compl.
  • ca  mòllera, n f sin. compl.
  • ca  mòllera rossa, n f sin. compl.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  móllara, n f var. ling.
  • ca  mollera, n f var. ling.
  • nc  Trisopterus minutus
  • nc  Gadus minutus var. ling.
  • nc  Trisopterus minutus minutus var. ling.
  • es  capellán rubio
  • es  mollera
  • fr  capelan
  • fr  capelan de France
  • it  merluzzo capellano
  • en  poor cod
  • en  poor-cod
  • de  Zwergdorsch

<Peixos > Gàdids>

carcinoma dels conductes biliars extrahepàtics carcinoma dels conductes biliars extrahepàtics

<Gastroenterologia>, <Oncologia i radioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  carcinoma dels conductes biliars extrahepàtics, n m

<Gastroenterologia>, <Oncologia i radioteràpia>

Definició
Tumor epitelial maligne de la via biliar extrahepàtica amb exclusió del colangocarcinoma (conductes biliars intrahepàtics) i del carcinoma de l'ampul·la de Vater, gairebé sempre un adenocarcinoma, per bé que en alguns casos hom observa una varietat tumoral molt diferenciada, amb cèl·lules neoplàstiques escasses i una reacció dermoplàstica molt accentuada, difícil de distingir de l'estenosi biliar benigna postquirúrgica. Com a factor etiològic, hom hi involucra la colelitiasi, la infestació per determinats helmints (clonorquiosi, opistorquiosi), la colangitis esclerosant, la colitis ulcerosa, la malaltia de Crohn, diverses anomalies congènites de les vies biliars (quist coledòcic, malaltia de Caroli, fibrosi hepàtica congènita, malaltia poliquística), exposició professional crònica al cautxú, etc. La majoria dels casos corresponen a un adenocarcinoma secretor de mucina ben diferenciat, per bé que, ocasionalment, hom observa una varietat tumoral molt diferenciada amb cèl·lules neoplàstiques escases i reacció desmoplàstica molt accentuada, difícil de distingir de l'estenosi biliar benigna. Produeix metàstasis en els ganglis limfàtics regionals. Una varietat especial és l'anomenat tumor de Klaskin.
carreu carreu

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  carreu, n m
  • es  sillar
  • en  ashlar
  • en  ashler

<Arqueologia > Construccions > Tècniques i materials de construcció>

Definició
Pedra tallada en forma de paral·lelepípede rectangular i amb caires vius, emprada en la construcció.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  carreu, n m
  • ca  mitjà, n m
  • es  sillar
  • fr  pierre de taille
  • en  ashlar
  • de  Haustein
  • de  Quaderstein

<Construcció>

carreu carreu

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  carreu, n m
  • es  sillar
  • en  ashlar
  • en  stone block

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Pedra de forma geomètrica definida, obtinguda per operacions de desbast i talla, que, per la seva grandària, no és manejable a mà per una sola persona.
carreu rústic carreu rústic

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  carreu rústic, n m
  • es  sillar rústico

<Construcció > Enginyeria estructural>

Definició
Carreu que mostra la cara sense tallar.
Chaetodon miliaris Chaetodon miliaris

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  Chaetodon miliaris
  • fr  poisson-papillon grains de millet
  • en  lemon butterflyfish
  • en  millet butterflyfish
  • en  millet-seed butterflyfish
  • nc  Chaetodon miliaris

<Zoologia > Peixos>

Nota

  • Peix de la família dels quetodòntids.
  • Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.