Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "millorar" dins totes les àrees temàtiques
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca àudio millorat
- en enhanced audio
<Localització > Fraseologia>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acte de millor gaudi, n m
- es acto de mejor disfrute
<Dret civil>
Definició
Nota
-
L'article 398 del Codi civil espanyol (CC), que regula la comunitat de béns, és l'article que recull aquest concepte. En concret, estableix que «per a l'administració i millor gaudi de la cosa comuna són obligatoris els acords de la majoria dels partícips». Es pretén, així, una conformitat entre els propietaris en la gestió econòmica de la cosa comuna. Aquesta majoria s'interpreta com la voluntat dels partícips que representen la major part dels interessos que constitueixen l'objecte de la comunitat.
El CC atorga a aquesta bona gestió la possibilitat de ser fiscalitzada per un jutge o tribunal, a instància de part, si l'acord entre els partícips arriba a ser greument perjudicial per a les persones interessades en la cosa comuna.
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca administració millorada per convecció
- en convection enhanced delivery
<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions del sistema nerviós>
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la canyota (Sorghum halepense), n f
- ca al·lèrgia a la milloca (Sorghum halepense), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al canyot (Sorghum halepense), n f sin. compl.
- es alergia a cañota (Sorghum halepense), n f
- es alergia a millaca (Sorghum halepense), n f
- es alergia a sorgo de Alepo (Sorghum halepense), n f
<Al·lergologia>
Nota
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 102601000135102
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia al blat de moro, n f
- ca al·lèrgia a la dacsa, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la milloca, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al blat de l'Índia, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al gra de la dacsa (Zea mays), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al gra de la milloca (Zea mays), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al gra del blat de l'Índia (Zea mays), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al gra del blat de moro (Zea mays), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al gra del milloc (Zea mays), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al gra del moresc (Zea mays), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al gra del panís (Zea mays), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al milloc, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al moresc, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al panís, n f sin. compl.
- en allergy to corn, n
- cod 419573007
<Al·lergologia>
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia al canyís (Phragmites australis), n f
- ca al·lèrgia a la canya borda (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la canya-xiula (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la canyavera (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la canyeta (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la canyissa (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la milloca (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al canyot (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al senill (Phragmites australis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al senís (Phragmites australis), n f sin. compl.
- es alergia a caña común (Phragmites australis), n f
<Al·lergologia>
Nota
- 1. Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 101451000135107
- 2. El nom científic principal corresponent al canyís és Phragmites australis i és únicament aquest el que s'ha recollit, si bé en les dades originals en castellà es feia servir el sinònim nomenclatural Phragmites communis, referit al mateix tàxon.
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca aquest format és millor que el de mapa de bits per imprimir en impressores de qualitat superior
- en this format is better than bitmap for printing to high quality printers
<Localització > Fraseologia>
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca associació a compres i millores, n f
- es asociación a compras y mejoras
<Dret civil > Dret de família>
Definició
Nota
- L'associació a compres i millores és pròpia del Camp de Tarragona.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca associació a compres i millores, n f
- es asociación a compras y mejoras
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
L'associació a compres i millores ha estat un règim econòmic conjugal tradicionalment vinculat al Camp de Tarragona. Aquest règim s'ha d'escollir en un pacte exprés en els capítols matrimonials. Actualment té un ús residual. Amb un elevat grau d'indeterminació, l'article 232-25 del Codi Civil de Catalunya (CCCat) vincula aquest règim al Camp de Tarragona (que comprèn les poblacions del territori que s'estén, aproximadament, des del sud d'Altafulla fins al Coll de Balaguer) i a «altres comarques». De l'exigència legal de pacte exprés en capítols perquè aquest règim local sigui vàlid, en resulta que no és suficient la subjecció dels cònjuges al dret del Camp de Tarragona per tal que l'associació a compres i millores es pugui aplicar, com tampoc no és indispensable aquesta subjecció perquè es pugui estipular.
Aquest règim és determinat pels pactes de constitució i, si no n'hi ha, per les regles dels articles del 232-25 al 232-27 del CCCat, que recullen, sense gaires variacions, allò que disposava el Codi de família del 1998 i, ja abans, la Compilació del dret civil especial de Catalunya del 1960. En tot allò que no és regulat per les normes vigents, s'aplica el costum de la comarca i, si no n'hi ha, les disposicions del règim de participació en els guanys (art. 232-13 a 232-24), en la mesura que ho permeti la seva naturalesa.
Pel que fa al contingut, l'associació a compres i millores permet a cada cònjuge associar l'altre a les compres i a les millores que faci durant el matrimoni, amb la possibilitat que l'associació tingui caràcter recíproc o que inclogui els ascendents dels cònjuges, tant si els han fet hereus com si no. S'han d'entendre com a compres tots els béns que, constant l'associació, qualsevol de les persones associades adquireixi a títol onerós o fruit de l'activitat professional o del treball, i s'han de considerar millores els augments de valor dels béns de qualsevol dels associats deguts a impenses útils i a l'alliberament de càrregues i gravàmens (art. 232-25).
L'administració de l'associació, que apunta l'existència d'uns béns comuns que constitueixen un patrimoni diferent i independent del privatiu de cadascun dels integrants de la comunitat, correspon a l'associat que s'indiqui en els capítols, i si no hi ha designacions correspon a tots els associats. Si l'administrador és únic, les seves facultats poden excedir les purament administratives i pot, sense intervenció de ningú més, disposar a títol onerós dels béns de l'associació, en nom d'aquesta, fet que exclou la possibilitat de fiançar-los, si no és en benefici de la família. Els deutes particulars de cada associat graven exclusivament la seva part (art. 232-26).
A la mort d'algun dels associats o a l'extinció del règim, s'ha de dur a terme la liquidació dels guanys de cada associat, que es pot fer amb diners o amb altres béns de l'associació (art. 232-27).
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca associació a compres i millores, n f
- es asociación a compras y mejoras
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
L'associació a compres i millores era un règim econòmic matrimonial present al Principat ja en el segle XIII, que s'aplicava en àmplies zones de les comarques de la Catalunya Nova fins ben entrat el segle XX. Consistia en la creació d'una societat o comunitat de tipus familiar en capítols matrimonials per part del cònjuge que tenia una millor situació econòmica a favor de l'altre. Així, el cònjuge menys afavorit seguia l'altre, que per ell mateix o amb la seva família (pares o avis) l'acollia i l'associava a qualsevol compra i millora que fessin durant el matrimoni. La determinació final dels béns vinculats inicialment a l'associació per a unes possibles millores es feia en un document a part, no en capítols sinó en uns «actes y albarans».
L'associació s'establia en relació amb: a) les «compres», és a dir, tot el que qualsevol associat adquirís amb diners procedents del seu estalvi, treball, professió o indústria (no si ho rebia per herència, per venda de propietats o béns no associats, per atzar o simplement si ja els tenia abans de casar-se); b) les «millores», que s'obtenien de qualssevol dels béns associats, incloent-hi, per exemple, la restitució d'un dot, el pagament de llegítimes, l'extinció de deutes o la redempció de censals.
Si la part acollidora era la família de l'esposa, l'associació era constituïda pels seus pares; si passava altrament, era constituïda només pel marit o aquest amb els seus pares o, fins i tot, amb els seus avis si vivien tots junts. La participació en la societat era en proporció amb els seus membres i a parts iguals: la meitat si eren dos; la quarta part si eren quatre, i així successivament. Després, la participació que quedés vacant per mort d'un dels associats acreixia la dels altres.
Aquest règim estava molt vinculat a la institució de l'heretament amb la reserva a favor dels heretants de determinats elements patrimonials (normalment, diners) per a poder-ne disposar lliurement (per a dotar els altres fills, per a la llegítima o simplement per a disposar llegats testamentaris). De fet, sempre concorrien les dues institucions si un dels cònjuges era l'hereu de casa seva; si no era així, es constituïa l'associació per la meitat. També s'establia el dot de la dona i l'escreix que se li oferia per la seva virginitat (o augment de dot, que es veurà més endavant).
Així mateix, era freqüent que quan es pactava aquest règim també es disposés que les millores que s'obtinguessin de l'escreix fossin per als fills que nasquessin d'aquell matrimoni. Talment, si l'acollit a qui s'associava era el marit, se li assignava una pensió anual anomenada soldada per un període de temps determinat; tots aquests extrems es fixaven en els capítols.
Un altre pacte habitual era fixar els límits de disposició que sobre llurs patrimonis s'atorgava als cònjuges. Es partia del fet que els esposos tindrien un hereu que continuaria la casa amb el seu patrimoni; tanmateix, de la mateixa manera que els pares d'un d'ells es podia fer una reserva per a testar exclosa de l'heretament del seu fill o filla, igualment els cònjuges formulaven una reserva dinerària per a disposar-ne «a ses lliures voluntats». Aquesta reserva es fixava en una suma de diners per a cadascun d'ells que podia ser la mateixa o no.
Els capítols també fixaven la manera com es lliurava el dot de l'esposa, i si es rebia en aquell moment en tot o en part, la família acollidora (el marit i, si esqueia, el seu pare) en reconeixia la recepció (els capítols servien de carta de pagament). Així mateix i encara que d'una manera general, el marit prometia restituir el dot i l'escreix segons el que era costum en els casos que pertocava. L'administració de la societat corresponia al marit o al pare acollidor, com a cap de família. Com a tal, podia disposar dels béns associats, sempre que fos en profit de l'associació, però aquests béns mai no podien respondre de sancions ni d'obligacions particulars, i es reconeixia a l'esposa la facultat de denunciar o que «protestés» de la seva administració si no hi estava d'acord.
