Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ministre" dins totes les àrees temàtiques

conseller | consellera conseller | consellera

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  conseller | consellera, n m, f
  • oc  conselhèr | conselhèra, n m, f
  • es  consejero | consejera, n m, f
  • fr  conseiller | conseillère, n m, f
  • fr  ministre, n m, f
  • en  Minister, n
  • SC  https://youtu.be/C53n-HhQXAw

<Activitat parlamentària > Funcions d'impuls i de control de l'acció de govern>, <Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>

Definició
Membre del Govern de Catalunya que té la direcció superior d'un departament, duu a terme l'acció de govern en l'àmbit de les seves funcions, proposa al Govern l'adopció de projectes normatius i exerceix la potestat reglamentària.

Nota

  • 1. Un conseller és nomenat i destituït pel president de la Generalitat.
  • 2. Un conseller intervé durant un ple en la substanciació de les interpel·lacions i de les preguntes amb resposta oral, presenta un projecte de llei del seu departament en el debat de totalitat davant el Ple del Parlament, i també pot intervenir en el debat final d'una llei. També pot comparèixer en una comissió parlamentària.
  • 3. La condició de conseller i la de diputat són compatibles.
  • 4. Els consellers tenen un escó reservat al banc del Govern, al Saló de Sessions.
  • 5. Un conseller té dret a un tractament institucional preferent i rep el tractament protocol·lari d'honorable.
fadrí fadrí

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  fadrí, n m
  • ca  donzella, n f sin. compl.
  • ca  guiula, n f sin. compl.
  • ca  ministre, n m sin. compl.
  • ca  senyoreta, n f sin. compl.
  • ca  vit d'en Gaona, n m sin. compl.
  • es  doncella
  • es  julia
  • fr  girelle paon
  • en  ornate wrasse
  • nc  Coris julia
  • nc  Thalassoma pavo

<Peixos>

Definició
Peix teleosti, perciforme, de la família dels làbrids, amb el cos cobert de ratlles transversals ondulades i amb una taca negra a l'esquena.
fadrí fadrí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fadrí, n m
  • ca  carall de rei, n m sin. compl.
  • ca  donzella, n f sin. compl.
  • ca  envit, n m sin. compl.
  • ca  guiula, n f sin. compl.
  • ca  joglar, n m sin. compl.
  • ca  ministre, n m sin. compl.
  • ca  nyucla, n f sin. compl.
  • ca  papagai, n m sin. compl.
  • ca  saig, n m sin. compl.
  • ca  senyoreta, n f sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  vit d'en Gaona, n m sin. compl.
  • ca  donçella, n f var. ling.
  • ca  donsella, n f var. ling.
  • ca  fredí, n m var. ling.
  • ca  güiula, n f var. ling.
  • ca  guiula pavo, n f var. ling.
  • ca  juglà, n m var. ling.
  • ca  jular, n m var. ling.
  • ca  junglar, n m var. ling.
  • ca  just-plà, n m var. ling.
  • ca  manistre, n m var. ling.
  • ca  ñucla, n m var. ling.
  • ca  papagall, n m var. ling.
  • ca  soig, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  vid d'en Gahona, n m var. ling.
  • ca  vit d'en Gamona, n m var. ling.
  • ca  xuclàs, n m pl var. ling.
  • nc  Thalassoma pavo
  • nc  Chlorichthys pavo var. ling.
  • nc  Labrus pabo var. ling.
  • nc  Thalasoma pavo var. ling.
  • es  doncella
  • es  fredi
  • es  julia
  • es  pez verde
  • fr  girelle paon
  • en  ornate wrasse

<Peixos > Làbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fadrí, n m
  • ca  carall de rei, n m sin. compl.
  • ca  donzella, n f sin. compl.
  • ca  envit, n m sin. compl.
  • ca  guiula, n f sin. compl.
  • ca  joglar, n m sin. compl.
  • ca  ministre, n m sin. compl.
  • ca  nyucla, n f sin. compl.
  • ca  papagai, n m sin. compl.
  • ca  saig, n m sin. compl.
  • ca  senyoreta, n f sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  vit d'en Gaona, n m sin. compl.
  • ca  donçella, n f var. ling.
  • ca  donsella, n f var. ling.
  • ca  fredí, n m var. ling.
  • ca  güiula, n f var. ling.
  • ca  guiula pavo, n f var. ling.
  • ca  juglà, n m var. ling.
  • ca  jular, n m var. ling.
  • ca  junglar, n m var. ling.
  • ca  just-plà, n m var. ling.
  • ca  manistre, n m var. ling.
  • ca  ñucla, n m var. ling.
  • ca  papagall, n m var. ling.
  • ca  soig, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  vid d'en Gahona, n m var. ling.
  • ca  vit d'en Gamona, n m var. ling.
  • ca  xuclàs, n m pl var. ling.
  • nc  Thalassoma pavo
  • nc  Chlorichthys pavo var. ling.
  • nc  Labrus pabo var. ling.
  • nc  Thalasoma pavo var. ling.
  • es  doncella
  • es  fredi
  • es  julia
  • es  pez verde
  • fr  girelle paon
  • en  ornate wrasse

<Peixos > Làbrids>

ministre | ministra ministre | ministra

<Ciències socials > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. «Annex: Nivells, càrrecs i categories professionals». A: Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004, p. 257-265.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ministre | ministra, n m, f
  • es  ministro
  • fr  ministre
  • en  minister

<Ciències socials > Ocupacions>

Definició
Persona que és el cap d'un dels ministeris en què es divideix la governació d'un estat i que dirigeix i s'encarrega dels sectors d'activitat integrats en aquest ministeri.
ministre -a ministre -a

<Dret constitucional>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ministre -a, n m, f
  • es  ministro
  • fr  ministre
  • en  minister

<Dret constitucional>

Definició
Cap de qualsevol dels departaments en què es divideix la governació de l'Estat.