Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ministre" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agent diplomàtic | agent diplomàtica, n m, f
- ca diplomàtic | diplomàtica, n m, f sin. compl.
- ca ministre diplomàtic | ministra diplomàtica, n m, f sin. compl.
- es agente diplomático
- es diplomático
- es ministro diplomático
- fr agent diplomatique
- en diplomatic agent
<Ciències socials > Ocupacions>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agent diplomàtic | agent diplomàtica, n m, f
- ca ministre diplomàtic | ministra diplomàtica, n m, f sin. compl.
- es agente diplomático
- es ministro diplomático
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca conseller primer del Govern | consellera primera del Govern, n m, f
- oc conselhèr prumèr deth Govèrn | conselhèra prumèra deth Govèrn, n m, f
- es consejero primero del Gobierno | consejera primera del Gobierno, n m, f
- fr conseiller en chef du Gouvernement | conseillère en chef du Gouvernement, n m, f
- fr ministre en chef du Gouvernement, n m, f
- fr premier conseiller du Gouvernement | première conseillère du Gouvernement, n m, f
- en First Minister, n
<Activitat parlamentària > Funcions d'impuls i de control de l'acció de govern>, <Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>
Definició
Nota
- 1. El càrrec de conseller primer és potestatiu. És nomenat pel president de la Generalitat, que ha de donar compte al Parlament d'aquest nomenament, i també, si s'escau, del cessament.
- 2. Un conseller primer no és titular de cap departament. A més de les funcions pròpies, assumeix les que li delegui el president de la Generalitat.
- 3. Des del 2001 i fins al 2005, moment en què es va regular per llei, la figura del conseller primer del Govern rebia el nom de conseller en cap o consellera en cap, una denominació que no era adequada perquè corresponia a un càrrec del govern municipal de l'època medieval, mentre que la denominació conseller primer del Govern o consellera primera del Govern té l'origen en l'etapa republicana de la Generalitat, als anys trenta del segle XX.
- 4. Vegeu també "vicepresident del Govern | vicepresidenta del Govern".
<Ciències socials > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. «Annex: Nivells, càrrecs i categories professionals». A: Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004, p. 257-265.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ministre | ministra, n m, f
- ca sacerdot | sacerdotessa, n m, f
- es ministro
- es sacerdote
- fr ministre du culte
- fr prêtre
- en minister
<Ciències socials > Ocupacions>
Definició
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca ministre | ministra, n m, f
- es ministro | ministra, n m, f
<Dret administratiu > Organització administrativa>
Definició
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ministre | ministra, n m, f
- es ministro | ministra, n m, f
<Dret constitucional>
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ministre | ministra, n m, f
- es ministro | ministra
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
En els sistemes parlamentaris o semiparlamentaris és designat pel cap de l'Estat i, com a membre del Consell de Ministres, gaudeix de la confiança explícita o tàcita del Parlament. En alguns casos hi ha els anomenats ministres sense cartera, que són nomenats per a un àmbit concret que no es correspon amb un sector de l'Administració. En alguns ordenaments hi ha també diferents tipus de ministres, com és el cas dels anomenats ministres d'Estat, que tenen un estatus més rellevant que d'altres (França), o els casos de ministres que són membres del Govern -Cabinet Governmnet- i d'altres que no ho són (Regne Unit).
En tot cas, el ministre ha de participar del programa polític del Govern del qual forma part i que és dirigit i coordinat pel president del Govern. És el responsable de definir, en el marc anterior, les directrius i prioritats del seu departament i és responsable del seu compliment. La gestió que fa es concreta jurídicament mitjançant normes reglamentàries sobre les matèries pròpies del seu departament, de la manera següent: desenvolupament reglamentari de la llei sempre que aquesta els ho autoritzi expressament; desenvolupar un reglament aprovat en Consell de Ministres; dictar reglaments organitzatius en el cas que no hi hagi cap reserva de llei ni normes legals en la matèria. En el cas espanyol, l'article 23.3 de la Llei del Govern (LG) estableix una jerarquia entre les normes reglamentàries, de manera que les ordres ministerials són inferiors a les disposicions aprovades per reial decret del president del Govern o del Consell de Ministres. Pot proposar al Consell de Ministres que adopti decrets i li correspon contrasignar els actes del rei que són competència seva.
El ministre és el nexe d'unió entre el Govern i l'Administració, atès que és membre del Govern i vèrtex de l'Administració en un sector determinat. Segons l'article 98.2 de la Constitució espanyola (CE), desenvolupat en l'article 4 de la LG, cada ministre és responsable de la gestió efectuada en el seu departament ministerial, tot i que com a membre del Govern o Consell de Ministres participa de la responsabilitat solidària d'aquest òrgan constitucional. Els membres del Govern s'han de dedicar de manera exclusiva a llur càrrec, i només és compatible amb la condició de parlamentari. La LG estableix (art. 11) que per a ser ministre cal tenir la nacionalitat espanyola, ser major d'edat i poder exercir el dret de sufragi actiu i passiu, sense estar inhabilitat per a ocupar càrrecs públics per sentència judicial ferma. Els ministres són nomenats i cessats pel rei a proposta del president del Govern (art. 100 CE i 122 LG). En el cas de cessament d'aquest darrer, cessen la resta de membres de l'òrgan governamental (art. 101 CE), els quals tenen dret a una indemnització limitada temporalment segons el que estableix la llei.
La responsabilitat dels membres del Govern és de naturalesa política, penal, civil o administrativa. La responsabilitat política li correspon demanar-la al Congrés dels Diputats, mitjançant, especialment, l'aprovació d'una moció de censura -que no pot ser mai individual, sinó que afecta, mitjançant el president, tot el Govern com a òrgan col·legiat- o la pèrdua d'una qüestió de confiança. També, les dues cambres poden exercir una responsabilitat política de fiscalització mitjançant preguntes, interpel·lacions i mocions, entre altres procediments. Els ministres estan obligats a comparèixer davant les cambres. En l'àmbit de la responsabilitat penal, un ministre és aforat de la Sala Penal del Tribunal Suprem i en els casos de delictes d'altra traïció o contra la seguretat de l'Estat, l'acusació correspon, en exclusiva, al Congrés i no és possible la prerrogativa de gràcia (art. 102.3 CE). En el cas de demandes de responsabilitat civil, portarà el cas la Sala Civil del Tribunal Suprem (art. 56 de la Llei orgànica del poder judicial). També poden assumir responsabilitat patrimonial de l'Administració derivada de l'actuació que duguin a terme.
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ministre -a plenipotenciari -ària, n m, f
- es ministro plenipotenciario
- fr ministre plénipotentiaire
- en minister plenipotentiary
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definició
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ministre -a resident, n m, f
- es ministro residente
- fr ministre résident
- en minister resident
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definició
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ministre d'afers estrangers | ministra d'afers estrangers, n m, f
- es ministro de asuntos exteriores | ministra de asuntos exteriores, n m, f
<Dret internacional>
