Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "minutera" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Mineria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca explotació minera, n f
- es explotación minera
- en mining enterprise
<Indústria > Mineria>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fenàs menut, n m
- ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
- ca llagrimetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca mèlica, n f alt. sin.
- ca mèlica menuda, n f alt. sin.
- nc Melica minuta L. subsp. minuta
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fenàs menut, n m
- ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
- ca llagrimetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca mèlica, n f alt. sin.
- ca mèlica menuda, n f alt. sin.
- nc Melica minuta L. subsp. minuta
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca filets d'aigua, n m pl
- nc Pilularia minuta Durieu
<Botànica > marsileàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca filets d'aigua, n m pl
- nc Pilularia minuta Durieu
<Botànica > marsileàcies>
<Biblioteconomia. Documentació>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca full de tramesa, n m
- es minuta de envío
- fr bordereau d'envoi
- fr bordereau de transmission
- en transmittal form
- en transmittal list
<Biblioteconomia. Documentació>
Definició
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca fulla foradada, n f
- ca monstera, n f
- es costilla de Adán
- fr monstera
- en ceriman
- en Swiss cheese plant
- en Swiss-cheese plant
- nc Monstera deliciosa
<Botànica>
<Indústria > Mineria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca instal·lació minera, n f
- es instalación minera
- en mining installation
<Indústria > Mineria>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca inuit
- ca groenlandès sin. compl.
- cod inuktitut
- cod inupiaq
- cod kalaallisut
- ar إينوتية
- cy Inuit
- cy Esgimöeg sin. compl.
- cy Glasynyseg sin. compl.
- de Inuit
- de Eskimoisch sin. compl.
- de Grönländisch sin. compl.
- en Inuit
- en Eskimo sin. compl.
- en Greenlandic sin. compl.
- en Inuktitut sin. compl.
- en Inupiat sin. compl.
- en Inupiatun sin. compl.
- es inuí
- es esquimal sin. compl.
- es groenlandés sin. compl.
- es inuit sin. compl.
- eu inuitera
- eu groenlandiera sin. compl.
- fr inuit
- fr eskimo du groenland sin. compl.
- fr groenlandais sin. compl.
- fr inuit groenlandais sin. compl.
- gl inuit
- gl esquimó sin. compl.
- gl groenlandés sin. compl.
- gn inuit
- gn eskimal sin. compl.
- gn groenlandes sin. compl.
- it inuit
- it eschimese sin. compl.
- it groenlandese sin. compl.
- it inuktitut sin. compl.
- it inupiatun sin. compl.
- it kalaallisut sin. compl.
- ja イヌイット語
- ja エスキモ-語、グリ－ンランド語 sin. compl.
- nl Inuit
- nl Eskimotaal sin. compl.
- nl Groenlands sin. compl.
- pt inuíte
- pt esquimó sin. compl.
- pt gronelandês sin. compl.
- pt inuit sin. compl.
- pt inuíta sin. compl.
- ru Инуит
- ru Инупиак sin. compl.
- ru Инуитский sin. compl.
- ru Инуктитут sin. compl.
- ru Инупиатун sin. compl.
- ru Эскимосский sin. compl.
- ru Гренландский sin. compl.
- zh 因纽特语
- zh 爱斯基摩语、格林兰语 sin. compl.
<Esquimoalèutica > Esquimal > Oriental>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>, <Amèrica > Grenlàndia>
Definició
Dins la branca esquimal de la família esquimoalèutica, l'inuit té un parentiu especialment estret amb el iupik, parlat actualment al centre d'Alaska. A causa de la dispersió geogràfica, no hi ha un estàndard inuit. A Groenlàndia, on viuen més de la meitat dels inuits, els infants són escolaritzats en l'inuit groenlandès, la qual cosa propicia el creixement de parlants d'inuit a Groenlàndia, on la majoria d'adults són bilingües en inuit i en danès.
Actualment hi ha diaris, revistes, novel·les i llibres escolars en inuit a Groenlàndia, escrits en alfabet llatí. L'actual ortografia, molt acurada fonèticament, va ser introduïda el 1973. Al Canadà i Alaska, on les comunitats lingüístiques inuits són menors i més disperses, la llengua inuit no gaudeix pràcticament de mesures de protecció o promoció.
Els inuits, també coneguts com a esquimals (per bé que aquesta no és la designació pròpia), comparteixen una mateixa cultura, malgrat la dispersió geogràfica, basada tradicionalment en una vida nòmada vinculada al mar, amb el peix i els mamífers marins com a mitjà bàsic de subsistència.
<Indústria > Arts gràfiques. Edició>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca línia tirada, n f
- es línea tendida, n f
- es línea tirada, n f
- fr longue ligne, n f
- fr pleine ligne, n f
- it giustezza intera, n f
<Indústria > Arts gràfiques. Edició>
