Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "miquel" dins totes les àrees temàtiques
<Lleure > Turisme>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca àrea de piques, n f
- ca servei de piques, n m
- ca zona de piques, n f
<Lleure > Turisme>
Definició
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca àrea visual, n f
- ca còrtex visual, n m sin. compl.
- ca escorça visual, n f sin. compl.
- es área visual, n f
- es córtex visual, n m
- fr aire visuelle, n f
- fr cortex visuel, n m
- en visual area, n
- en visual cortex, n
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca èmic -a, adj
- es émico ‑ca
- fr émique
- en emic
<Lingüística>
Definició
Nota
- El terme prové de mots com ara fonema o morfema, en els quals ‑ema té el valor de 'mínima unitat distintiva'. S'oposa a ètic. [V. tagmèmica]
<Indústria bàsica i productes metàl·lics>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca acer al níquel, n m
- es acero al níquel
- fr acier au nickel
- en nickel steel
<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>
<Transports > Transport per carretera > Trànsit>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>
- ca aforament manual, n m
- es aforo manual
- fr comptage manuel
- en manual census
- en manual traffic counting
<Trànsit > Circulació > Informació i previsió>
Definició
<Utillatge de cuina>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca agulla d'enllardar, n f
- ca agulla d'entatxonar, n f sin. compl.
- ca enllardador, n m sin. compl.
- ca enllardadora, n f sin. compl.
- es aguja de mechar, n f
- es aguja mechera, n f
- es mechera, n f
- fr aiguille à larder, n f
- fr aiguille à piquer, n f
- fr lardoire, n f
- en larding needle, n
<Utillatge de cuina>
Definició
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agulla d'enllardar travessera, n f
- es aguja de medrar a través
- fr aiguille à piquer
- fr lardoir à pointe
<Utillatge de cuina>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca akateko
- ca acatec sin. compl.
- ca acateco sin. compl.
- ca conob sin. compl.
- ca kanjobal de l'oest sin. compl.
- ca kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- ca q'anjob'al de l'oest sin. compl.
- cy Akateko
- cy Acatec sin. compl.
- cy Acateco sin. compl.
- cy Conob sin. compl.
- cy Kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- cy Kanjobal gorllewinol sin. compl.
- cy Q'anjob'al gorllewinol sin. compl.
- de Acateco
- de Acatec sin. compl.
- de Akateko sin. compl.
- de Conob sin. compl.
- de Kanjobal West sin. compl.
- de San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
- en Akateko
- en Acatec sin. compl.
- en Acateco sin. compl.
- en Conob sin. compl.
- en San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
- en Western Kanjobal sin. compl.
- en Western Q'anjob'al sin. compl.
- es acateco
- es acatec sin. compl.
- es akateko sin. compl.
- es conob sin. compl.
- es kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- es kanjobal del oeste sin. compl.
- es q'anjob'al del oeste sin. compl.
- eu akatekera
- eu acatec sin. compl.
- eu acateco sin. compl.
- eu akateko sin. compl.
- eu conob sin. compl.
- eu mendebaldeko kanjobalera sin. compl.
- eu mendebaldeko q'anjob'alera sin. compl.
- eu San Miguel Acataneko kanjobalera sin. compl.
- fr acatèque
- fr acatec sin. compl.
- fr acateco sin. compl.
- fr akateko sin. compl.
- fr conob sin. compl.
- fr kanjobal de l'ouest sin. compl.
- fr kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- fr q'anjob'al de l'ouest sin. compl.
- gl akateko
- gl acatec sin. compl.
- gl acateco sin. compl.
- gl conob sin. compl.
- gl kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- gl kanjobal do oeste sin. compl.
- gl q'anjob'al do oeste sin. compl.
- gn akatéko
- gn akatec sin. compl.
- gn akatéko sin. compl.
- gn kanjobal kuarahyreikeogua sin. compl.
- gn kanjoval kuarahyreikeogua sin. compl.
- gn kanjoval San Miguel Akatan-gua sin. compl.
- gn konob sin. compl.
- it akateko
- it acatec sin. compl.
- it acateco sin. compl.
- it conob sin. compl.
- it kanjobal di San Miguel Acatán sin. compl.
- it kanjobal occidentale sin. compl.
- it q'anjob'al occidentale sin. compl.
- pt akateco
- pt acatec sin. compl.
- pt acateco sin. compl.
- pt conob sin. compl.
- pt kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- pt kanjobal do oeste sin. compl.
- pt q'anjob'al do oeste sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec>, <Amèrica > Guatemala>, <Amèrica > Mèxic>
Definició
Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.
Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.
Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.
L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka que s'hi havia establert anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia al níquel, n f
- en allergy to nickel, n
- cod 419788000
<Al·lergologia>
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arc de níquel-titani, n m
- es arco de níquel-titanio
- fr arc de nickel-titanium
- en nickel-titanium archwire
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
