Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "miret" dins totes les àrees temàtiques

ad litem ad litem

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  ad litem, adv
  • ca  als efectes del judici, adv
  • ca  amb mires al procés, adv
  • es  a efectos del juicio, adv
  • es  con miras al proceso, adv

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: Cap al litigi.

Nota

  • Es fa servir per a indicar que un acte o una decisió s'ha pres amb mires a un procés judicial.
    Exemple: Cal designar un tutor ad litem perquè representi el menor en aquest procés.
alça alça

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pentatló modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 127 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 25)
ISBN 84-7739-275-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alça, n f
  • es  alza
  • fr  cran de mire
  • fr  cran de visée
  • fr  hausse
  • en  rear bead
  • en  rear sight

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Definició
Mira posterior d'una arma de foc, mòbil, que s'ajusta prenent com a referència el punt de mira i el blanc.
alça alça

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir olímpic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 14)
ISBN 84-7739-232-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alça, n f
  • es  alza
  • fr  cran de mire
  • fr  cran de visée
  • fr  hausse
  • en  rear bead
  • en  rear sight

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Definició
Mira posterior d'una arma utilitzada en tir de precisió, que serveix per a corregir la direcció de tir.
alça alça

<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>, <21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  alça, n f
  • es  alza
  • fr  cran de mire
  • fr  cran de visée
  • fr  hausse
  • en  rear bead
  • en  rear sight

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>, <Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Definició
Instrument de la mira d'una arma situat sobre la part posterior del canó.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canabassa, n f
  • ca  lladracà, n m sin. compl.
  • ca  altimira, n f alt. sin.
  • ca  cànem bord, n m alt. sin.
  • ca  eupatori, n m alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  lladracans, n m pl alt. sin.
  • ca  altes i mires, n f pl var. ling.
  • ca  canabaixa, n f var. ling.
  • ca  lladrecà, n m var. ling.
  • nc  Eupatorium cannabinum L. subsp. cannabinum

<Botànica > compostes / asteràcies>

canabassa canabassa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canabassa, n f
  • ca  lladracà, n m sin. compl.
  • ca  altimira, n f alt. sin.
  • ca  cànem bord, n m alt. sin.
  • ca  eupatori, n m alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  lladracans, n m pl alt. sin.
  • ca  altes i mires, n f pl var. ling.
  • ca  canabaixa, n f var. ling.
  • ca  lladrecà, n m var. ling.
  • nc  Eupatorium cannabinum L. subsp. cannabinum

<Botànica > compostes / asteràcies>

capfoguer capfoguer

<Equipament de la llar>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  capfoguer, n m
  • ca  ander, n m sin. compl.
  • ca  banquet, n m sin. compl.
  • ca  cabreta, n f sin. compl.
  • ca  capçal, n m sin. compl.
  • ca  cavall, n m sin. compl.
  • ca  cavall de foc, n m sin. compl.
  • ca  forroll, n m sin. compl.
  • ca  moret, n m sin. compl.
  • ca  mossa, n f sin. compl.
  • ca  mosso, n m sin. compl.
  • es  morillo
  • fr  chenet
  • fr  landier
  • en  andiron
  • en  firedog

<Equipament de la llar>

Definició
Cadascun dels ferros o les pedres que sostenen els tions en una llar de foc.
castanyoleta castanyoleta

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyoleta, n f
  • ca  burra, n f sin. compl.
  • ca  castanyola, n f sin. compl.
  • ca  cigala, n f sin. compl.
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  forcadella, n f sin. compl.
  • ca  moret, n m sin. compl.
  • ca  moret negre, n m sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  somera negra, n f sin. compl.
  • ca  tuta, n f sin. compl.
  • ca  tutó [petit], n m sin. compl.
  • ca  castañola, n f var. ling.
  • ca  furcadella, n f var. ling.
  • ca  morito, n m var. ling.
  • ca  muret, n m var. ling.
  • ca  negrita, n f var. ling.
  • ca  negrito, n m var. ling.
  • nc  Chromis chromis
  • nc  Chromia castanea var. ling.
  • nc  Chromis vulgaris var. ling.
  • nc  Heliases chromis var. ling.
  • nc  Sparus chromis var. ling.
  • es  castañola
  • es  castañuela
  • es  negrita
  • es  soldado
  • fr  castagneau
  • fr  castagnole
  • fr  petite castagnole
  • it  castagnola
  • en  damselfish
  • en  small black fish
  • de  Mönchsfisch

<Peixos > Pomacèntrids>

castanyoleta castanyoleta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyoleta, n f
  • ca  burra, n f sin. compl.
  • ca  castanyola, n f sin. compl.
  • ca  cigala, n f sin. compl.
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  forcadella, n f sin. compl.
  • ca  moret, n m sin. compl.
  • ca  moret negre, n m sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  somera negra, n f sin. compl.
  • ca  tuta, n f sin. compl.
  • ca  tutó [petit], n m sin. compl.
  • ca  castañola, n f var. ling.
  • ca  furcadella, n f var. ling.
  • ca  morito, n m var. ling.
  • ca  muret, n m var. ling.
  • ca  negrita, n f var. ling.
  • ca  negrito, n m var. ling.
  • nc  Chromis chromis
  • nc  Chromia castanea var. ling.
  • nc  Chromis vulgaris var. ling.
  • nc  Heliases chromis var. ling.
  • nc  Sparus chromis var. ling.
  • es  castañola
  • es  castañuela
  • es  negrita
  • es  soldado
  • fr  castagneau
  • fr  castagnole
  • fr  petite castagnole
  • it  castagnola
  • en  damselfish
  • en  small black fish
  • de  Mönchsfisch

<Peixos > Pomacèntrids>

castanyoleta castanyoleta

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  castanyoleta, n f
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  moret, n m sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  tuta, n f sin. compl.
  • es  castañuela, n f
  • es  negrita, n f
  • es  soldado, n m
  • fr  castagneau, n m
  • it  castagnola, n f
  • en  damselfish, n
  • de  Mönchsfisch, n m
  • nc  Chromis chromis

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix teleosti, de 8 a 10 centímetres de llarg, color marró o blau negrós, cua amb escotadura i aletes pectorals grosses.