Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mistificaci��" dins totes les àrees temàtiques

avaluació de recursos avaluació de recursos

<Sociologia > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  avaluació de recursos, n f
  • ca  justificació de recursos, n f
  • es  evaluación de medios económicos, n f
  • es  evaluación de recursos económicos, n f
  • es  examen de los recursos villalón, n m
  • es  investigación de medios económicos, n f
  • es  prueba de ingresos, n f
  • fr  examen de moyens d'existence, n m
  • fr  examen de ressources, n m
  • fr  justification des ressources, n f
  • fr  justification fondée sur les moyens, n f
  • en  means test, n

<Sociologia > Serveis socials>

Definició
Determinació de si una persona o una família pot rebre una prestació econòmica del govern segons els recursos econòmics que té.
causa de justificació causa de justificació

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  causa de justificació, n f
  • es  causa de justificación, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

causa de justificació causa de justificació

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  causa de justificació, n f
  • es  causa de justificación, n f

<Dret penal>

causa de justificació causa de justificació

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  causa de justificació, n f
  • es  causa de justificación

<Dret penal>

Definició
Eximent de la responsabilitat criminal la concurrència de la qual determina la caracterització d'un comportament lesiu o perillós per a un bé juridicopenal com a justificat o permès.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Les causes de justificació exclouen l'antijuridicitat del comportament típic. Tanmateix, això no vol dir que totes les causes d'exclusió de l'injust penal siguin causes de justificació. La doctrina tendeix, més aviat, a distingir ambdues categories. Les causes de justificació determinades expressament en el Codi penal (CP) són la legítima defensa (art. 20.4), l'estat de necessitat (art. 20.5) i el compliment d'un deure o exercici legítim d'un dret, ofici o càrrec (art. 20.7). Ara bé, la doctrina dubta sobre la naturalesa jurídica d'altres eximents de responsabilitat: així, per exemple, el consentiment del subjecte passiu en el cas de béns disponibles, no regulada expressament pel CP, i també la por insuperable (art. 20.6).
    Cal distingir entre les causes de justificació en sentit estricte i les causes d'exclusió de l'antijuridicitat penal. La concurrència de les primeres implica la declaració de la conformitat de la conducta amb l'ordenament jurídic en general; això implica que la declaració del caràcter justificat de la conducta tingui conseqüències no només en el dret penal, sinó també en el dret civil, per exemple, excloent el deure d'indemnitzar. En canvi, les causes d'exclusió de l'antijuridicitat penal no determinen la conformitat de la conducta amb l'ordenament jurídic en general. Simplement, eliminen el plus d'antijuridicitat característic de l'antijuridicitat penal -mereixedora de pena-; d'aquesta manera, exclouen el mereixement de pena, però no altres conseqüències (juridicocivils, per exemple) del fet. Tanmateix, una doctrina tendeix a distingir en el si de les causes de justificació entre les que impliquen una valoració positiva del fet i les que, en canvi, només impliquen la permissió, sense cap mena de valoració positiva; i altres prefereixen distingir entre causes de justificació que exclouen el desvalor d'acció i el desvalor del resultat i causes de justificació que només exclouen el desvalor d'acció.
    Un altre tema objecte de discussió ateny a la naturalesa dels enunciats legals que fixen les causes de justificació. Per a un sector doctrinal, contenen proposicions en les quals s'expressen normes permissives autònomes davant les prohibicions contingudes en els tipus de la part especial del CP o de les lleis penals especials. Així, la conducta justificada no deixaria d'estar, en general, prohibida i succeiria que la concurrència de la norma general prohibitiva i la norma permissiva donaria lloc a la desaparició del deure jurídic del subjecte de complir la norma prohibitiva en el cas concret. La base ideològica d'aquesta posició és l'estimació que la conducta justificada, tot i que és permesa, mereix una valoració ben diferent de la pròpia de la conducta atípica: segons aquesta posició, s'ha de remarcar que no és el mateix matar un mosquit i matar un home en legítima defensa. Per a un altre sector doctrinal, en canvi, els enunciats legals que determinen les causes de justificació contenen proposicions limitadores de l'abast de la norma prohibitiva corresponent. És a dir, es produeix un conflicte d'interessos entre la valoració que mereix el bé jurídic lesionat i la que mereixen els pressupòsits de la justificació; i la resolució del conflicte entre ambdues valoracions determina que la conducta no sigui prohibida. Així, independentment de les corresponents precisions valoratives, s'hauria de dir que l'agent que obra atípicament i qui obra justificadament tenen, en principi, en comú, que cap dels dos no infringeix la norma de prohibició.
    Una qüestió polèmica és la relativa a quin és el fonament de les causes de justificació i si es pot establir una fonamentació comuna a totes. Un sector doctrinal ha d'intentar trobar el fonament comú a la idea de la ponderació d'interessos, o bé de l'interès preponderant. Segons aquesta concepció, totes les causes de justificació es caracteritzarien perquè la lesió del bé jurídic es produeix per a salvar un interès de rang superior. Per a alguns, aquesta idea rectora només tindria l'excepció del consentiment, el qual seria manifestació de l'absència d'interès del subjecte passiu; però altres entenen que fins i tot aquí es podria parlar de l'existència d'una ponderació d'interessos. Des d'un altre punt de vista, es tracta de trobar el factor comú a totes les causes de justificació en l'anomenada «teoria del fi»: la consideració que els fets justificats són mitjans adequats per a la consecució d'un fi just. Sobre aquest fet, la discussió encara no ha arribat a un punt de consens.
    Segons la doctrina clàssica, la justificació de la conducta té quatre efectes bàsics: a) contra els fets justificats no es pot reaccionar en legítima defensa; hi ha un deure de tolerància; b) les conductes justificades no poden originar la imposició de mesures de seguretat al subjecte, per més que aquest hagi realitzat el fet típic sota l'influx d'una anomalia o alteració psíquica; c) les conductes justificades no donen lloc a responsabilitat civil, i d) en els fets justificats no és possible la participació punible (en virtut de l'anomenat principi d'accessorietat). En particular, la referència a la responsabilitat civil ha de ser objecte de matisacions. Hi ha fets justificats que, tanmateix, donen lloc a responsabilitat civil; així, en el cas de l'estat de necessitat, s'estableix la responsabilitat civil de les persones a favor de les quals s'ha precaucionat el mal, proporció al perjudici que se'ls ha evitat, si es pot estimar o, en el cas que no sigui així, en la proporció que determini el jutge o jutgessa o tribunal segons el seu prudent arbitri (art. 118.1.3 CP).
    Una qüestió transcendent és l'abast del principi de legalitat en les causes de justificació. D'un banda, per a determinar si és possible l'analogia en aquest àmbit. I, d'una altra, per a decidir si és possible restringir, fins a la reducció teleològica, l'eficàcia de les causes de justificació legalment establertes. En principi, atès que l'analogia prohibida en dret penal és l'analogia in malam partem, és a dir, en perjudici del reu, la doctrina dominant tendeix a admetre l'analogia en l'àmbit de les causes de justificació, com a manifestació d'una analogia in bonam partem; però aquesta tesi no és admesa per la jurisprudència ni per bona part de la doctrina espanyola, atesa l'absència de base legal explícita per a aquesta analogia.
    Pel que fa a la reducció teleològica de les causes de justificació, especialment manifestada en la doctrina de les restriccions eticosocials de la legítima defensa, encara hi ha una discussió doctrinal important; s'ha de dir, però, que la pràctica de procedir a aquesta restricció del seu abast és absolutament usual en la jurisprudència. L'apreciació de l'existència d'una causa de justificació requereix la constatació dels pressupòsits objectius i, també, de l'anomenat «element subjectiu de justificació»: és identificat per la major part de la doctrina amb el coneixement de la concurrència dels elements objectius, tot i que hi ha qui exigeix una actitud addicional. Això planteja, en tot cas, els problemes obvis en casos d'incongruència: d'una banda, la concurrència dels pressupòsits objectius de la justificació, sense que el subjecte se n'adoni quan realitza el fet típic; i, d'altra banda, la representació errònia del subjecte, que creu que es troba davant una situació objectivament justificada, quan no és així. Sobre ambdues situacions hi ha una forta polèmica doctrinal. Així, en el cas d'absència de l'element subjectiu de justificació, un sector doctrinal defensa la plena justificació, i un altre, la plena responsabilitat. La doctrina dominant tendeix a sostenir una solució intermèdia, ja sigui per la via d'entendre que es tracta d'una temptativa no idònia, o per considerar que s'ha d'apreciar l'eximent incomplet, a causa de l'absència d'un dels requisits de la justificació.
    Quant al cas de l'error sobre els pressupòsits objectius de les causes de justificació, el debat doctrinal es produeix entre els qui defensen que es tracta d'un error de prohibició (teoria estricta de la culpabilitat) i els qui entenen que és un error que s'ha de tractar com a error de tipus, perquè ho és realment (teoria dels elements negatius del tipus), o perquè, en tot cas, s'assembla més a l'error de tipus que no pas a l'error de prohibició (teoria limitada o restringida de la culpabilitat i d'altres pròximes). D'acord amb l'adopció d'una teoria o de l'altra, i del fet que l'error sigui vencible o invencible, s'ha de recórrer a l'apartat corresponent de l'article 14 del CP.
    L'absència d'algun dels requisits d'una causa de justificació pot conduir, com succeeix amb els altres eximents, a apreciar una causa de justificació incompleta. Aquestes es regulen, com els eximents incomplets en general, en l'article 21.1 del CP, amb les conseqüències penològiques de l'article 68 del CP.
context de justificació context de justificació

<Filosofia del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  context de justificació, n m
  • es  contexto de justificación, n m

<Filosofia del dret>

diagènesi diagènesi

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  diagènesi, n f
  • ca  litificació, n f sin. compl.
  • es  diagénesis
  • es  litificación
  • fr  diagenèse
  • fr  lapidification
  • fr  lithification
  • en  diagenesis
  • en  lithification

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Modificació fisicoquímica d'un dipòsit que no comporta una alteració profunda de la seva textura ni de la composició mineralògica.

Nota

  • Generalment consisteix en un augment de la compacitat o de la cohesió dels elements que formen el dipòsit.
diagènesi diagènesi

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  diagènesi, n f
  • ca  litificació, n f sin. compl.
  • es  diagénesis
  • es  litificación
  • fr  diagenèse
  • fr  lapidification
  • fr  lithification
  • en  diagenesis
  • en  lithification

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Modificació fisicoquímica d'un dipòsit que no comporta una alteració profunda de la seva textura ni de la composició mineralògica.

Nota

  • Generalment consisteix en un augment de la compacitat o de la cohesió dels elements que formen el dipòsit.
element objectiu de justificació element objectiu de justificació

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  element objectiu de justificació, n m
  • es  elemento objetivo de justificación, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

element subjectiu de justificació element subjectiu de justificació

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  element subjectiu de justificació, n m
  • es  elemento subjetivo de justificación, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

error sobre les causes de justificació error sobre les causes de justificació

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  error sobre les causes de justificació, n m
  • es  error sobre las causas de justificación, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>