Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "mitger" dins totes les àrees temàtiques
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a mitges, adv
- es a medias
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Van concedir a mitges els ajuts per als habitatges.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a mitges, adv
- es a medias
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Van decidir que el cost del judici l'afrontarien a mitges.
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aixeta de monocomandament, n f
- ca aixeta de palanca, n f
- es grifo monomando
- fr mitigeur
- en mixer
- de Einhebelmischer
<Construcció>
<Indústria. Energia > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ajustador | ajustadora, n m, f
- es ajustador
- fr ajusteur
- en fitter
<Indústria. Energia > Ocupacions>
Definició
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ajustador | ajustadora, n m, f
- es ajustador | ajustadora, n m, f
- fr ajusteur | ajusteuse, n m, f
- en fitter, n
- de Einrichter, n m
<Enginyeria>
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>
- ca ala, n m, f
- ca aler | alera, n m, f sin. compl.
- es ala
- es alero | alera
- fr ailier | ailière
- en wing
- en winger
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Hoquei sobre gel>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ametller, n m
- ca ametla (fruit), n f sin. compl.
- ca ametla (llavor), n f sin. compl.
- ca ametler, n m sin. compl.
- ca ametlla (fruit), n f sin. compl.
- ca ametlla (llavor), n f sin. compl.
- ca ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
- ca alzina d'ametlles, n f alt. sin.
- ca ametler comú, n m alt. sin.
- ca ametlla, n f alt. sin.
- ca ametllers, n m pl alt. sin.
- ca ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
- ca ametlló (fruit), n m alt. sin.
- ca ametlló (llavor), n m alt. sin.
- ca ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
- ca almelda, n f var. ling.
- ca almeler, n m var. ling.
- ca almeller, n m var. ling.
- ca almetla, n f var. ling.
- ca almetler, n m var. ling.
- ca amaller, n m var. ling.
- ca amédola, n f var. ling.
- ca amela, n f var. ling.
- ca amelder, n m var. ling.
- ca ameler, n m var. ling.
- ca amel·ler, n m var. ling.
- ca amendula (fruit), n f var. ling.
- ca amenla, n f var. ling.
- ca amenles, n f pl var. ling.
- ca amerler, n m var. ling.
- ca armela, n f var. ling.
- ca armela (fruit), n f var. ling.
- ca armelé, n m var. ling.
- ca armeler, n m var. ling.
- ca armella (fruit), n f var. ling.
- ca atmel·ler, n m var. ling.
- ca atmetlla, n f var. ling.
- ca atmetller, n m var. ling.
- ca atmetlló (fruit tendre), n m var. ling.
- ca aumetler, n m var. ling.
- ca aumetllé, n m var. ling.
- ca encina d'amenles, n f var. ling.
- ca mel·lé, n m var. ling.
- ca mel·ler, n m var. ling.
- ca metla, n f var. ling.
- ca metler, n m var. ling.
- nc Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
- nc Amygdalus communis L. sin. compl.
- nc Amygdalus dulcis Mill. var. ling.
- nc Prunus amygdalus Batsch var. ling.
- nc Prunus communis (L.) Arcang. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ametller, n m
- ca ametla (fruit), n f sin. compl.
- ca ametla (llavor), n f sin. compl.
- ca ametler, n m sin. compl.
- ca ametlla (fruit), n f sin. compl.
- ca ametlla (llavor), n f sin. compl.
- ca ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
- ca alzina d'ametlles, n f alt. sin.
- ca ametler comú, n m alt. sin.
- ca ametlla, n f alt. sin.
- ca ametllers, n m pl alt. sin.
- ca ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
- ca ametlló (fruit), n m alt. sin.
- ca ametlló (llavor), n m alt. sin.
- ca ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
- ca almelda, n f var. ling.
- ca almeler, n m var. ling.
- ca almeller, n m var. ling.
- ca almetla, n f var. ling.
- ca almetler, n m var. ling.
- ca amaller, n m var. ling.
- ca amédola, n f var. ling.
- ca amela, n f var. ling.
- ca amelder, n m var. ling.
- ca ameler, n m var. ling.
- ca amel·ler, n m var. ling.
- ca amendula (fruit), n f var. ling.
- ca amenla, n f var. ling.
- ca amenles, n f pl var. ling.
- ca amerler, n m var. ling.
- ca armela, n f var. ling.
- ca armela (fruit), n f var. ling.
- ca armelé, n m var. ling.
- ca armeler, n m var. ling.
- ca armella (fruit), n f var. ling.
- ca atmel·ler, n m var. ling.
- ca atmetlla, n f var. ling.
- ca atmetller, n m var. ling.
- ca atmetlló (fruit tendre), n m var. ling.
- ca aumetler, n m var. ling.
- ca aumetllé, n m var. ling.
- ca encina d'amenles, n f var. ling.
- ca mel·lé, n m var. ling.
- ca mel·ler, n m var. ling.
- ca metla, n f var. ling.
- ca metler, n m var. ling.
- nc Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
- nc Amygdalus communis L. sin. compl.
- nc Amygdalus dulcis Mill. var. ling.
- nc Prunus amygdalus Batsch var. ling.
- nc Prunus communis (L.) Arcang. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca arc triangular, n m
- es arco triangular
- en miter arch
- en pediment arch
- en triangular arch
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definició
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca arrambatge, n m
- ca mitgeria, n f
- es medianería
<Notaria > Document i protocol > Escriptures>
