Cercaterm

Nota

• Àmbit: Catalunya
• Els mitjans alternatius per a la resolució de conflictes (popularment coneguts per mitjà de la sigla anglesa ADR (alternative dispute resolution) són tots els sistemes de resolució de conflictes aliens al sistema estatal regulat per les lleis. Pertanyen a aquest grup la conciliació, l'arbitratge i la mediació. La mediació consisteix en el procediment extrajudicial al qual s'acullen les parts en conflicte, de manera voluntària o bé a petició d'un òrgan judicial, per tal de trobar una solució acceptable per a ambdues. A més, el procés es caracteritza per la flexibilitat, ja que les parts en poden escollir la durada, la persona mediadora i la possibilitat d'aportar proves al procés, entre altres aspectes.
  La persona mediadora és independent i neutral respecte de les parts, i dirigeix tot el procés. No obstant això, a diferència de l'àrbitre, no imposa la solució al conflicte, sinó que procura que les parts arribin a un acord. Amb aquesta finalitat, s'entrevista amb les parts en conflicte, de manera conjunta o separada, detecta els punts conflictius entre elles i proposa una solució. Tot aquest procés té lloc fora de les oficines judicials i, a diferència dels processos judicials, no gaudeix de publicitat.
  Pel que fa als àmbits d'aplicació més importants, cal destacar la mediació familiar, la mediació en l'àmbit dels consumidors (Reial decret 231/2008, del 15 de febrer, pel qual es regula el sistema arbitral de consum, de l'Estat), la mediació laboral (art. 91 Estatut dels treballadors i Reial decret llei 5/1979, del 26 de gener, sobre creació de l'Institut de Mediació, Arbitratge i Conciliació, de l'Estat) i la mediació entre menors i víctimes en els processos penals dirigits contra menors d'edat (art. 19.3 Llei orgànica 5/2000, del 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors).
  L'article 106 de la Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, estableix que la Generalitat pot fixar els instruments i els procediments de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes en els àmbits en els quals té competència, tot i que també enumera un seguit de matèries per a les quals la Generalitat només pot promoure els instruments de mediació, com ara en els àmbits dels consumidors i usuaris (art. 49 i 123), de les cooperatives (art. 124), de l'esport (art. 134), dels transports (art. 169) i en l'àmbit laboral (art. 170).
  Pel que fa a la mediació familiar, el Comitè de Ministres del Consell d'Europa, mitjançant la Recomanació núm. R (98) 1, del 21 de gener, va instar els governs dels estats membres a instituir i vigoritzar la figura de la mediació en aquest àmbit. En aquest context, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 1/2001, del 15 de març, de mediació familiar de Catalunya. La Llei va ser pionera, a l'Estat espanyol, a regular aquesta institució. Després la seguiren altres comunitats autònomes, com ara Galícia (Llei 4/2001, del 31 de maig, reguladora de la mediació familiar), la Comunitat Valenciana (Llei 7/2001, del 26 de novembre, reguladora de la mediació familiar, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana), les Canàries (Llei 15/2003, del 8 d'abril, de la mediació familiar), Castella - la Manxa (Llei 4/2005, del 24 de maig, del servei social especialitzat de mediació familiar), Castella i Lleó (Llei 1/2006, del 6 d'abril, de mediació familiar de Castella i Lleó), la Comunitat de Madrid (Llei 1/2007, del 21 de febrer, de mediació familiar de la Comunitat de Madrid) i Astúries (Llei 3/2007, del 23 de març, de mediació familiar).
  La Llei 1/2001, del 15 de març fou derogada per la Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat. La nova llei respecta els continguts de la Llei 1/2001, del 15 de març, i té com a objectius obrir l'abast de la mediació a determinats conflictes de l'àmbit civil caracteritzats per la necessitat de les parts de mantenir una relació viable en el futur, esvair qualsevol dubte sobre l'abast dels conflictes familiars susceptibles de mediació i, en darrer terme, introduir determinades millores sistemàtiques i tècniques. El procediment que regula la Llei s'inspira en els principis de voluntarietat, imparcialitat i neutralitat de la persona mediadora, confidencialitat i bona fe, i té un caràcter personalíssim, atès que les parts litigants i la persona mediadora han d'assistir personalment a les reunions. La durada màxima de la mediació és de seixanta dies hàbils, comptadors des del dia de la reunió inicial, si bé l'òrgan o l'entitat competent, mitjançant una petició motivada de la persona mediadora i de les parts, la pot prorrogar fins a un màxim de trenta dies hàbils més, tenint en compte la complexitat del conflicte o el nombre de persones implicades (art. 17). Cal destacar que la persona mediadora ha de tenir un títol universitari oficial i acreditar una formació i una capacitació específiques en mediació. A més, ha d'estar col·legiada en un col·legi professional, pertànyer a una associació professional de l'àmbit de la mediació acreditada pel departament competent en matèria de dret civil, o prestar serveis com a mediadora per a l'Administració (art. 3).
  Finalment, la nova Llei regula el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, el qual té com a objectiu promoure i administrar la mediació i facilitar-hi l'accés.
  En l'àmbit del consum, cal destacar el paper de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya, creada mitjançant el Decret 242/2005, del 8 de novembre, de desplegament de l'estructura de l'Agència Catalana del Consum.
• Ex.: El recurs a la mitjanceria permet evitar l'obertura de processos judicials de caràcter contenciós.
  
  V. t.: arbitratge n m
• V. t.: arranjament n m
• V. t.: mediació familiar n f