Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "mitjania" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca aerootitis mitjana
- en aero-otitis media
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Causes i efectes de lesions i intoxicacions>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anguila, n f
- ca anguila cabot, n f sin. compl.
- ca anguila cabotera, n f sin. compl.
- ca anguila catarrogina, n f sin. compl.
- ca anguila comuna, n f sin. compl.
- ca anguila de mar, n f sin. compl.
- ca anguila de riu, n f sin. compl.
- ca anguila de séquia, n f sin. compl.
- ca anguila fartona, n f sin. compl.
- ca anguila maresa, n f sin. compl.
- ca anguila marina, n f sin. compl.
- ca anguila martina, n f sin. compl.
- ca anguila mitjana, n f sin. compl.
- ca anguila pasturenca, n f sin. compl.
- ca anguila polla garau, n f sin. compl.
- ca anguila roja, n f sin. compl.
- ca anguila vera, n f sin. compl.
- ca anguileta, n f sin. compl.
- ca angula, n f sin. compl.
- ca angula [jove], n f sin. compl.
- ca angula [postlarval], n f sin. compl.
- ca angules, n f pl sin. compl.
- ca cabot de bufera, n m sin. compl.
- ca polla garau, n f sin. compl.
- ca anfuiles, n f var. ling.
- ca anguila catarrotgina, n f var. ling.
- ca anguila catarrotjina, n f var. ling.
- ca anguila catarrotxina, n f var. ling.
- ca anguila de sèquia, n f var. ling.
- ca anguila pollagral, n f var. ling.
- ca anguila pollegral, n f var. ling.
- ca anguila punyegral, n f var. ling.
- ca anguila roija, n f var. ling.
- ca anguila rotja, n f var. ling.
- ca anguila-cabot, n f var. ling.
- ca pollagal, n f var. ling.
- ca pollagaral, n f var. ling.
- ca pollagarau, n f var. ling.
- ca pollegueral, n f var. ling.
- ca puñigral, n f var. ling.
- nc Anguilla anguilla
- nc Anguila acutirostris var. ling.
- nc Anguila mediorostris var. ling.
- nc Anguila microptera var. ling.
- nc Anguila vulgaris var. ling.
- nc Anguilla acutirostris var. ling.
- nc Anguilla acutirrostris var. ling.
- nc Anguilla brevirostris var. ling.
- nc Anguilla brevirrostris var. ling.
- nc Anguilla capitone var. ling.
- nc Anguilla chrysipa var. ling.
- nc Anguilla labirostris var. ling.
- nc Anguilla latirostris var. ling.
- nc Anguilla latirrostris var. ling.
- nc Anguilla mediorrostris var. ling.
- nc Anguilla microptera var. ling.
- nc Anguilla vulgaris var. ling.
- nc Muraena Anguilla var. ling.
- es anguila, n f
- es anguila europea, n f
- es anguililla, n f
- es anguilita, n f
- es angula, n f
- fr anguille
- fr anguille d'Europe
- pt anguielo
- pt pougaù
- pt pounchuroto
- pt resso
- pt thaùdelo
- en common eel
- en eel
- en European eel
<Peixos > Anguíl·lids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- anguila (EMMDENIA): Dénia
- anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- anguila cabot (DCVB): Mallorca
- anguila cabot (RANDA11): Mallorca
- anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca
- anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"
- anguila cabotera (RPCE3): Menorca
- anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"
- anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa
- anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona
- anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"
- anguila de sèquia (DCVB): Eivissa
- anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"
- anguila maresa (DCVB): València
- anguila maresa (EMMDENIA): Dénia
- anguila martina (DCVB): València
- anguila pasturenca (DCVB): València
- anguila punyegral (DCVB): Menorca
- anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca
- anguila roija (FAUNAICT): Menorca
- anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca
- anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"
- anguila rotja (RPCE3): Balears
- anguila vera (BALEARES2): Menorca
- anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila vera (FAUNAICT): Menorca
- anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"
- anguila vera (RPCE3): Balears
- anguila-cabot (RPCE3): Mallorca
- angula (EMMDENIA): Dénia
- angula [jove] (3037): Sant Carles
- angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- cabot de bufera (RPCE3): Mallorca
- pollagaral (DELC2): Mallorca
- pollagaral (RPCE3): Balears
- pollagarau (RPCE3): Balears
- puñigral (RPCE3): Menorca
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anguila, n f
- ca anguila cabot, n f sin. compl.
- ca anguila cabotera, n f sin. compl.
- ca anguila catarrogina, n f sin. compl.
- ca anguila comuna, n f sin. compl.
- ca anguila de mar, n f sin. compl.
- ca anguila de riu, n f sin. compl.
- ca anguila de séquia, n f sin. compl.
- ca anguila fartona, n f sin. compl.
- ca anguila maresa, n f sin. compl.
- ca anguila marina, n f sin. compl.
- ca anguila martina, n f sin. compl.
- ca anguila mitjana, n f sin. compl.
- ca anguila pasturenca, n f sin. compl.
- ca anguila polla garau, n f sin. compl.
- ca anguila roja, n f sin. compl.
- ca anguila vera, n f sin. compl.
- ca anguileta, n f sin. compl.
- ca angula, n f sin. compl.
- ca angula [jove], n f sin. compl.
- ca angula [postlarval], n f sin. compl.
- ca angules, n f pl sin. compl.
- ca cabot de bufera, n m sin. compl.
- ca polla garau, n f sin. compl.
- ca anfuiles, n f var. ling.
- ca anguila catarrotgina, n f var. ling.
- ca anguila catarrotjina, n f var. ling.
- ca anguila catarrotxina, n f var. ling.
- ca anguila de sèquia, n f var. ling.
- ca anguila pollagral, n f var. ling.
- ca anguila pollegral, n f var. ling.
- ca anguila punyegral, n f var. ling.
- ca anguila roija, n f var. ling.
- ca anguila rotja, n f var. ling.
- ca anguila-cabot, n f var. ling.
- ca pollagal, n f var. ling.
- ca pollagaral, n f var. ling.
- ca pollagarau, n f var. ling.
- ca pollegueral, n f var. ling.
- ca puñigral, n f var. ling.
- nc Anguilla anguilla
- nc Anguila acutirostris var. ling.
- nc Anguila mediorostris var. ling.
- nc Anguila microptera var. ling.
- nc Anguila vulgaris var. ling.
- nc Anguilla acutirostris var. ling.
- nc Anguilla acutirrostris var. ling.
- nc Anguilla brevirostris var. ling.
- nc Anguilla brevirrostris var. ling.
- nc Anguilla capitone var. ling.
- nc Anguilla chrysipa var. ling.
- nc Anguilla labirostris var. ling.
- nc Anguilla latirostris var. ling.
- nc Anguilla latirrostris var. ling.
- nc Anguilla mediorrostris var. ling.
- nc Anguilla microptera var. ling.
- nc Anguilla vulgaris var. ling.
- nc Muraena Anguilla var. ling.
- es anguila, n f
- es anguila europea, n f
- es anguililla, n f
- es anguilita, n f
- es angula, n f
- fr anguille
- fr anguille d'Europe
- pt anguielo
- pt pougaù
- pt pounchuroto
- pt resso
- pt thaùdelo
- en common eel
- en eel
- en European eel
<Peixos > Anguíl·lids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- anguila (EMMDENIA): Dénia
- anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- anguila cabot (DCVB): Mallorca
- anguila cabot (RANDA11): Mallorca
- anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca
- anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"
- anguila cabotera (RPCE3): Menorca
- anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"
- anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa
- anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona
- anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"
- anguila de sèquia (DCVB): Eivissa
- anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"
- anguila maresa (DCVB): València
- anguila maresa (EMMDENIA): Dénia
- anguila martina (DCVB): València
- anguila pasturenca (DCVB): València
- anguila punyegral (DCVB): Menorca
- anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca
- anguila roija (FAUNAICT): Menorca
- anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca
- anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"
- anguila rotja (RPCE3): Balears
- anguila vera (BALEARES2): Menorca
- anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila vera (FAUNAICT): Menorca
- anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"
- anguila vera (RPCE3): Balears
- anguila-cabot (RPCE3): Mallorca
- angula (EMMDENIA): Dénia
- angula [jove] (3037): Sant Carles
- angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- cabot de bufera (RPCE3): Mallorca
- pollagaral (DELC2): Mallorca
- pollagaral (RPCE3): Balears
- pollagarau (RPCE3): Balears
- puñigral (RPCE3): Menorca
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f
- es n f
- fr n f
- en n
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>
Definició
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f
- es n f
- fr n f
- en n
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>
Definició
<Ciències de la Terra > Geologia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca arena mitjana, n f
- es arena media
- fr sable moyen
- en medium sand
<Ciències de la Terra > Geologia>
<Ciències de la Terra > Geologia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca argila mitjana, n f
- es arcilla media
- fr argile moyenne
- en medium clay
<Ciències de la Terra > Geologia>
<Transports > Transport marítim>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca avant mitjana, interj
- es avante media, interj
- en half ahead, interj
<Transports > Transport marítim>
Nota
- Indicació del grau de marxa del vaixell que es dona mitjançant el telègraf d'ordres des del pont del vaixell a la sala de màquines.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca búgula, n f
- ca consolda, n f sin. compl.
- ca consolda mitjana, n f alt. sin.
- ca esquiva, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Llorenç, n f alt. sin.
- ca iva, n f alt. sin.
- ca bugula, n f var. ling.
- ca consola, n f var. ling.
- ca consola mitjana, n f var. ling.
- ca consolda media, n f var. ling.
- ca consolva, n f var. ling.
- nc Ajuga reptans L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca búgula, n f
- ca consolda, n f sin. compl.
- ca consolda mitjana, n f alt. sin.
- ca esquiva, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Llorenç, n f alt. sin.
- ca iva, n f alt. sin.
- ca bugula, n f var. ling.
- ca consola, n f var. ling.
- ca consola mitjana, n f var. ling.
- ca consolda media, n f var. ling.
- ca consolva, n f var. ling.
- nc Ajuga reptans L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>