Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca moció, n f
es moción
fr motion
en motion

Definició

Judici emès contra el govern, contra la direcció d'un organisme o d'una comunitat, etc., per una actuació, una decisió, etc., que es considera desencertada.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca moció, n m
es moción
fr motion
it mozione
en motion

Definició

Proposició feta en una assemblea deliberant, en un congrés, etc.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca moció, n f
es moción, n f

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca moció, n f
es moción

Definició

Proposta de resolució feta en una assemblea deliberant.

Nota

Àmbit: Espanya
Per bé que algunes definicions de moció utilitzen la paraula proposició, és preferible evitar-la en aquest context. L'ús de proposició planteja l'inconvenient següent: un cop l'assemblea ha adoptat l'acord, s'anomena proposició (per exemple, en el cas d'una proposició no de llei), mentre que una proposta de resolució s'anomena resolució un cop aprovada. La paraula moció és pròpia del dret parlamentari, per bé que també s'utilitza en altres àmbits. Per aquesta raó, és sorprenent que sigui el dret local, i no el parlamentari, el que contingui una definició legal de moció, per bé que fa referència al règim de les sessions del ple dels ens locals. Concretament, l'article 97.3 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, del 28 de novembre, disposa: «Moció és la proposta que se sotmet directament a coneixement del ple a l'empara del que estableix l'article 91.4 d'aquest Reglament. Es pot formular per escrit o oralment.»
En el dret parlamentari s'utilitza el terme moció per a designar les propostes de resolució no legislatives que formulen els grups parlamentaris, o un determinat nombre de parlamentaris, perquè la cambra corresponent, després de debatre-la, emeti el seu pronunciament per votació d'aprovació o de rebuig, i expressi d'aquesta manera l'opinió i la voluntat de la cambra sobre un assumpte determinat. La moció és aprovada per una sola cambra (el Congrés dels Diputats o el Senat), no té la força d'obligació pròpia de les lleis, no s'integra en l'ordenament jurídic i no té efectes jurídics vinculants. D'acord amb aquestes característiques, l'ordenament jurídic no fixa cap sanció en cas d'incompliment. La força de la moció és més aviat d'índole política i moral que no pas jurídica, atès que és l'expressió de l'opinió o la voluntat de la cambra, adreçada normalment al Govern, encara que no exclusivament; el Govern l'ha de tenir en compte i, si escau, donar-hi compliment.
L'efectivitat de la moció depèn de la voluntat de complir-la de l'òrgan al qual va dirigida i l'incompliment pot tenir efectes polítics importants, atès que els parlaments representen el poble (art. 66.1 Constitució espanyola i art. 30.1 Estatut d'autonomia de Catalunya del 1979), però no té efectes jurídics vinculants. A més, en els sistemes parlamentaris, en què el Govern necessita la confiança parlamentària per a governar, és poc probable que prosperi una moció contra el Govern o contra qualsevol òrgan que en depèn. En aquests casos, la importància política de les mocions deriva de la publicitat que el debat i la votació obtenen en els mitjans de comunicació.
Els reglaments parlamentaris utilitzen de manera indistinta diversos mots (moció, proposta de resolució, proposició no de llei, declaració, acord, entre altres) per a designar diverses iniciatives de les cambres que tenen la mateixa finalitat: expressar l'opinió i la voluntat de la cambra sobre una qüestió determinada, referida normalment, però no obligatòriament, a l'acció de govern. Per aquesta raó, per a conèixer el significat i l'abast tecnicojurídic de les diverses iniciatives esmentades cal consultar el reglament de la cambra corresponent. La Constitució espanyola regula les mocions en l'article 111.2 (precepte inclòs dins el títol V, que tracta de les relacions entre el Govern i les Corts Generals), i estableix que «tota interpel·lació pot donar lloc a una moció, en què la cambra manifesti la seva posició». El Reglament del Congrés dels Diputats regula separadament les mocions (art. 184) i les proposicions no de llei (art. 193 al 195), si bé pel que fa al debat i la votació de les mocions el text remet a la regulació de les proposicions no de llei; en canvi, el Reglament del Senat no utilitza l'expressió proposició no de llei, sinó únicament la de moció (art. 173.2 al 181), i el Reglament del Parlament de Catalunya regula de manera separada les mocions (art. 130 i 131), les proposicions no de llei (art. 134 i 135) i les propostes de resolució (art. 124, 136.5 i 136.6, 142, 145.4 i 145.5, 146 i 147.4).
De la regulació positiva esmentada anteriorment se'n dedueix que els elements d'aquesta varietat d'actes parlamentaris gaudeixen d'un règim jurídic similar: els grups parlamentaris o un determinat nombre de parlamentaris poden presentar propostes de resolució no legislatives a les cambres sobre assumptes diversos, normalment relacionats amb l'acció de govern. Si es compleixen els requisits exigits legalment, la moció és admesa a tràmit per la mesa, s'inclou en l'ordre del dia del ple o de la comissió corresponent, s'obre un termini perquè els grups parlamentaris hi puguin presentar esmenes i, finalment, el dia fixat per a la sessió es produeix el debat i la votació de la moció i de les esmenes presentades. El resultat de la votació reflecteix l'opinió i la voluntat de la cambra sobre la qüestió plantejada.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

ca moció, n f
oc mocion, n f
es moción, n f
fr motion, n f
en motion, n
SC https://youtu.be/CkgxgCXeu18

<Activitat parlamentària > Funcions d'impuls i de control de l'acció de govern>

Definició

Iniciativa parlamentària que deriva d'una interpel·lació substanciada per un grup parlamentari o un diputat en un ple anterior, amb què el Parlament manifesta la seva posició o insta el Govern a actuar en un determinat sentit.

Nota

1. Una moció ha de tenir un contingut congruent amb la interpel·lació de la qual deriva, i no pot ser de censura al Govern. Els grups parlamentaris hi poden formular esmenes.
2. Les mocions poden ser d'impuls al Govern, declaratives o de suport, de reprovació o de condemna d'uns fets determinats.
3. La comissió parlamentària que correspongui per raó de la matèria controla el compliment de les mocions aprovades pel Ple del Parlament. El Govern ha de retre compte del compliment en un termini de quatre mesos a comptar de la publicació de la moció en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, llevat que el text aprovat estableixi un altre termini.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca moció, n f
ca moció de gènere, n f sin. compl.
es moción
fr motion
en motion

<Lingüística>

Definició

Expressió del gènere per mitjà de canvis en la terminació d'un mot.

Nota

Per exemple, afegint un sufix a la forma del masculí per a obtenir la del femení (com en alt-alta) o utilitzant sufixos diferents en la forma del masculí i en la del femení (com en ateu-atea o flonjo-flonja).

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca moció de censura, n f
es moción de censura
fr motion de censure
en non-confidence motion

Definició

Proposició presentada en una assemblea legislativa per mitjà de la qual s'exigeix la responsabilitat política del govern i que, en el cas d'ésser aprovada, comporta la dimissió del govern i el nomenament d'un nou president per a aquell.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca moció de censura, n f
es moción de censura, n f

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca moció de censura, n f
es moción de censura

Definició

Proposició presentada per una assemblea legislativa per mitjà de la qual s'exigeix la responsabilitat política d'un govern i que, en cas de ser aprovada, comporta la dimissió del govern.

Nota

Àmbit: Espanya
El dret constitucional i el dret parlamentari utilitzen aquest terme per a designar el procediment específic mitjançant el qual un parlament, per iniciativa pròpia, pot exigir la responsabilitat política al govern i fer-lo dimitir. La diferència fonamental entre la resta de mocions i la moció de censura rau en el fet que si el parlament aprova una moció de censura de conformitat amb els requisits legalment establerts, el govern ha de dimitir obligatòriament (art. 114.2 Constitució espanyola [CE]). L'efectivitat de la moció de censura no depèn de la voluntat de complir-la de l'òrgan al qual va adreçada -el govern- com en la resta de mocions, sinó que té un efecte jurídic vinculant de gran transcendència política i social: la destitució del Govern.
El règim parlamentari que va sorgir en el Regne de la Gran Bretanya durant els segles XVII i XVIII, i que es va estendre per l'Europa continental durant el segle XIX, es caracteritzava pel fet que el govern era elegit pel parlament per mitjà del vot d'investidura, i responia políticament davant del parlament. En el parlamentarisme britànic clàssic, el govern estava obligat a presentar la dimissió si perdia determinades votacions, encara que la qüestió debatuda no fos de gran transcendència. A l'Europa continental, on no hi havia un règim bipartidista com al Regne Unit, la introducció del sistema parlamentari va provocar en els diferents països moltes crisis de govern. Per a posar remei a aquesta situació, al començament del segle XX va sorgir un nou corrent doctrinal anomenat parlamentarisme racionalitzat, que perseguia donar més estabilitat al govern; per a aconseguir l'estabilitat, es van dissenyar procediments específics i restrictius que, a partir d'aleshores van ser els únics per mitjà dels quals els parlaments podien exigir la responsabilitat política dels governs i fer-los dimitir.
Dins aquest corrent de parlamentarisme racionalitzat es van situar la Constitució alemanya del 1919, la Constitució austríaca del 1920, la Constitució polonesa del 1921 i la Constitució espanyola del 1931. A grans trets, aquestes constitucions exigien, perquè prosperés una moció de censura contra el govern, el compliment dels requisits següents: la iniciativa col·lectiva d'un determinat nombre de parlamentaris, la fixació d'un termini de refredament entre la presentació de la moció i la votació, i l'exigència de la majoria qualificada per a aprovar la moció.
Les constitucions posteriors a la Segona Guerra Mundial (1945) eren continuadores del corrent racionalitzador i van afegir nous mecanismes de racionalització. Concretament, la regulació de la moció de censura continguda en la CE està inspirada en l'article 49 de la Constitució de la Cinquena República francesa, del 1958, de la qual es van extreure els requisits de presentació i de tramitació, i en l'article 67.1 de la Llei fonamental de Bonn del 1949, de la qual es va importar el caràcter constructiu de la moció de censura; el caràcter constructiu fa referència al fet que la retirada de la confiança parlamentària, per a donar lloc a la destitució del govern, s'ha de dur a terme de manera simultània amb l'atorgament de la confiança parlamentària a un altre president o presidenta del govern.
En el dret constitucional espanyol, els antecedents d'aquesta institució jurídica es troben en la Constitució del 1869 (art. 53), i en la Constitució republicana del 1931 (art. 64). La Constitució espanyola del 1978 configura un sistema de govern parlamentari (art. 1.3), la qual cosa queda reflectida en altres preceptes constitucionals: el president o la presidenta del Govern és elegit pel Congrés dels Diputats (art. 99); les Corts Generals controlen l'acció del Govern (art. 66); el Govern cessa en els casos de pèrdua de la confiança parlamentària previstos per la Constitució (art. 101.1), i el Govern respon solidàriament de la seva gestió política davant el Congrés dels Diputats (art. 108). La pèrdua de la confiança parlamentària i l'exigència de responsabilitat política són expressions que la CE utilitza amb un mateix significat. Atès que el règim parlamentari es caracteritza per la necessitat de l'existència d'una relació de confiança entre el parlament i el Govern, si aquesta relació es trenca (cosa que obeeix a motius d'oportunitat o de conveniència política lligats o no a qüestions de legalitat, perquè és possible exigir la responsabilitat política del Govern sense dubtar de la legalitat de la seva actuació) el Govern ha de dimitir.
En general, la moció de censura és la proposta de resolució no legislativa formulada per un determinat nombre de parlamentaris mitjançant la qual es demana al ple de la cambra que, després de debatre-la, decideixi per mitjà d'una votació si el govern manté la confiança parlamentària i si pot continuar governant. Si la moció s'aprova de conformitat amb els requisits fixats per l'ordenament jurídic respectiu, el govern està jurídicament obligat a presentar la dimissió. La moció de censura del Govern de l'Estat és regulada pels articles 113, 114.2 i 115.2 de la CE i pels articles del 175 al 179 del Reglament del Congrés dels Diputats. El primer precepte disposa de manera categòrica, en l'apartat 1, el següent: «El Congrés dels Diputats pot exigir la responsabilitat política del Govern mitjançant l'adopció de la moció de censura per majoria absoluta.» D'acord amb aquesta normativa, el règim jurídic de la moció de censura del Govern de l'Estat espanyol és el descrit a continuació.
Quant a la iniciativa parlamentària, la CE no diu res sobre el requisit de la presentació mitjançant un escrit motivat, però l'article 175.2 del Reglament del Congrés dels Diputats (RCD) sí que recull aquest requisit. La motivació que requereix aquest precepte no és jurídica, sinó política (incompliment del programa, falta d'eficàcia per a l'obtenció dels objectius establerts, incapacitat per a assolir determinats reptes, entre altres). L'últim dels requisits és la inclusió d'un candidat o candidata a la Presidència del Govern que hagi acceptat la candidatura, un requisit que fa que en realitat la moció aglutini dues operacions diferents: la censura d'un Govern i la investidura d'un nou president o presidenta del Govern. L'exigència d'aquest vot constructiu dificulta l'aprovació de la moció, atès que la majoria parlamentària s'ha de posar d'acord, no només per a exigir la responsabilitat política del Govern, sinó també sobre qui ha de ser la persona candidata que haurà de formar un nou govern.
Una part de la doctrina espanyola critica el caràcter constructiu de la moció de censura, i al·lega les raons següents: a) que potencia el poder executiu en detriment del poder legislatiu, que passa a un segon pla; b) que confon dues operacions parlamentàries diferents -la investidura i la censura-, i c) que pot provocar un equilibri de debilitats entre un govern incapaç de governar i un parlament incapaç de substituir la Presidència. El Reglament del Congrés no requereix que la persona candidata a la Presidència del Govern proposada en la moció sigui un diputat o una diputada, però al mateix temps es demana que la persona candidata proposada hagi acceptat la candidatura.
Quant a la tramitació i la votació, després d'haver comprovat que la moció de censura reuneix els requisits per a l'inici de la tramitació, la mesa l'ha d'admetre a tràmit i informar el president o la presidenta del Govern i els portaveus dels grups parlamentaris (art. 176.1 RCD). A partir del moment en què la moció s'admet a tràmit, la Presidència del Govern no pot fer ús de la facultat de dissoldre les cambres (art. 113.2 CE). La moció no es pot votar fins que no hagin transcorregut cinc dies des de la presentació, és a dir, fins que no hagi transcorregut el període de refredament o de reflexió; dins els dos primers dies d'aquest termini es poden presentar mocions alternatives, que han de reunir els mateixos requisits que la primera.
El debat és regulat de manera detallada per l'article 177 de l'RCD. El debat s'inicia amb la defensa de la moció de censura, efectuada per un dels diputats signants de la moció; a continuació pot intervenir en el debat la persona candidata a la Presidència del Govern proposada en la moció per a exposar el programa polític del Govern que vol formar; després hi pot intervenir una persona en representació de cadascun dels grups parlamentaris del Congrés; en cas que s'hagi presentat més d'una moció de censura, la Presidència del Congrés pot decidir que el debat de les diverses mocions se celebri conjuntament, si bé les votacions s'han de fer de manera separada i per ordre de presentació. L'article 177 de l'RCD no estableix la intervenció del president o la presidenta del Govern censurat, sinó que el debat se centra en l'explicació del programa de la nova candidatura sense limitació de temps. Aquest fet es deu a la naturalesa constructiva de la moció, que fa que el debat s'assembli al d'un vot d'investidura de la persona candidata proposada, i no a l'exigència de responsabilitat política al Govern. Per a suplir aquesta omissió, cal consultar la regulació dels debats ordinaris que conté l'RCD, concretament l'article 70.5, que estableix que els membres del Govern poden intervenir en el debat sempre que ho sol·licitin, sens perjudici de les facultats que corresponen a la Presidència de la cambra.
La votació de la moció de censura no es pot dur a terme fins que no hagin transcorregut cinc dies des de la presentació (art. 113.3 CE), i es fa sempre de manera pública per crida (art. 85.2 RCD), cosa que permet identificar el sentit del vot de cadascun dels diputats. Si es presenta més d'una moció de censura alhora, es voten separadament per ordre de presentació; si alguna de les mocions s'aprova, la resta no es voten, perquè es considera que el Congrés dels Diputats ja ha pres una decisió (art. 177.6 RCD). Perquè una moció de censura prosperi és necessari que obtingui el vot favorable de la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats (art. 113.1 CE i art. 177.5 RCD). L'exigència d'aquesta majoria absoluta ha estat criticada perquè es considera que trenca el principi de majoria simple propi del parlamentarisme, i perquè no és paral·lela a la majoria simple que s'exigeix en el vot d'investidura del president o la presidenta del Govern. Si a l'exigència s'hi afegeix l'obligatorietat d'incloure una candidatura alternativa, sembla difícil que a l'Estat espanyol pugui prosperar una moció de censura.
Els efectes de la moció de censura són diferents segons si ha estat aprovada o rebutjada. Si la moció s'aprova, el Govern ha de presentar la dimissió al rei immediatament (art. 114.2 CE). El principi de responsabilitat solidària (art. 108 CE) implica que la responsabilitat afecta el conjunt del Govern i no només la Presidència. Les mocions de reprovació de ministres, que d'acord amb la pràctica parlamentària han estat tramitades en el Congrés dels Diputats, no obliguen el ministre o la ministra a presentar la dimissió, perquè, a diferència d'altres constitucions, la CE no recull aquesta possibilitat.
Una vegada el Govern presenta la dimissió, el rei, amb la ratificació de la Presidència del Congrés, ha de nomenar president o presidenta del Govern la persona candidata inclosa en la moció, sense que hagi de superar un vot d'investidura posterior. Si la moció és rebutjada, no s'aconsegueix la finalitat de destituir el Govern i substituir-lo per un altre, però políticament pot servir per a comprovar el suport parlamentari del Govern. A més, la Presidència del Govern recupera la facultat per a dissoldre les cambres (facultat que havia estat suspesa amb l'admissió de la moció, d'acord amb l'article 115.2 de la CE) i els signants de la moció no en podran presentar cap altra durant el mateix període de sessions (art. 113.4 CE).
Pel que fa als ordenaments autonòmics, l'Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC) del 1979 no recull de manera específica la figura de la moció de censura (l'Estatut d'autonomia d'Andalusia, per exemple, sí que la recull en l'article 39.4), sinó que es limita a reconèixer de manera genèrica el principi de responsabilitat política de la Presidència i del Govern davant el Parlament sense regular els mecanismes mitjançant els quals es pot exigir aquesta responsabilitat (art. 36.4 i 37.2 EAC del 1979). La moció de censura del Govern de la Generalitat de Catalunya és regulada pels articles 85, 87, 88, 89 i 91 de la Llei 3/1982, del 23 de març, del Parlament, del president i del Consell Executiu de la Generalitat, i també pels articles 79.2, 120 i 121 del Reglament del Parlament de Catalunya. En general, la regulació catalana està formalment inspirada en la legislació estatal i la reprodueix a grans trets.
El dret local també recull la moció de censura com un instrument per a exigir la responsabilitat política d'alcaldes, presidents de consells comarcals i presidents de diputacions provincials. A Catalunya, la regulació d'aquesta matèria està recollida en les normes següents: articles 197 i 207.3 de la Llei orgànica del règim electoral general; article 15.3.a de la Llei 6/1987, del 4 d'abril, de l'organització comarcal de Catalunya; articles 110 i 111 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i articles 40.6, 107 i 108 del Reial decret 2568/1986, del 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. La moció de censura en l'àmbit local segueix les línies bàsiques de la regulació de la moció de censura que conté la CE per a exigir la responsabilitat política al Govern de l'Estat; la regulació positiva, però, és encara més restrictiva: la moció ha de ser subscrita, almenys, per la majoria absoluta dels membres de la corporació (en lloc del deu per cent dels diputats), i ha d'incloure la persona candidata que es proposa per a l'alcaldia o la presidència (persona que ha de ser membre de la corporació). La moció es considera aprovada si la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació hi vota a favor; a Catalunya, la votació ha de ser secreta i cap membre no pot subscriure més d'una moció de censura durant el seu mandat (que dura quatre anys). Finalment, cal remarcar que els alcaldes o els presidents no perden la condició de regidors, consellers comarcals o diputats provincials pel fet que s'aprovi contra ells una moció de censura, sinó que únicament perden la condició de presidents de l'entitat local respectiva.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

ca moció de censura, n f
oc mocion de censura, n f
es moción de censura, n f
fr motion de censure, n f
en censure motion, n
SC https://youtu.be/w86nWaolkok

<Activitat parlamentària > Funcions d'impuls i de control de l'acció de govern>

Definició

Instrument parlamentari d'exigència de responsabilitat política al Govern, dirigit al president de la Generalitat, l'aprovació del qual comporta l'elecció d'un nou president.

Nota

1. Una moció de censura ha de ser motivada i ha d'incloure un candidat a la presidència de la Generalitat.
2. Una moció de censura es debat i es vota en un ple específic. La votació té lloc al cap de cinc dies d'haver estat presentada al Registre General del Parlament.
3. Una moció de censura es considera aprovada si hi vota a favor la majoria absoluta dels diputats. Si no s'aprova, els signataris no en poden presentar cap més durant el mateix període de sessions. Tampoc no es pot presentar cap més moció de censura fins que hagi transcorregut un mes de la votació de l'anterior.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "moci�" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota