Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "modern" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca adob marroquí modern, n m
- es curtido marroquí moderno
<Indústria > Indústria de la pell>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca amhàric
- ca amarinya sin. compl.
- ca etíop modern sin. compl.
- cod amarinya
- ar أمهرية
- cy Amhareg
- cy Ethiopeg modern sin. compl.
- de Amharisch
- de Neu-Äthiopisch sin. compl.
- en Amharic
- en Abyssinian sin. compl.
- en Amarigna sin. compl.
- en Amarinya sin. compl.
- en Ethiopian sin. compl.
- es amárico
- es amhárico sin. compl.
- es etíope moderno sin. compl.
- eu amharera
- eu amharic sin. compl.
- eu etiopiar hizkuntza modernoa sin. compl.
- fr amharique
- fr amharigna sin. compl.
- fr éthiopien moderne sin. compl.
- gl amariña
- gl amariña sin. compl.
- gl amhárico sin. compl.
- gl etíope moderno sin. compl.
- gn amáriko
- gn amháriko sin. compl.
- gn etíope ágãgua sin. compl.
- it amarico
- it etiope moderno sin. compl.
- ja アムハラ語
- nl Amhaars
- nl Amhaars sin. compl.
- nl Modern Etiopisch sin. compl.
- pt amarinya
- pt amárico sin. compl.
- pt etíope moderno sin. compl.
- ru Амхарский
- ru Амаринья sin. compl.
- ru Абиссинский sin. compl.
- zh 阿姆哈拉语
- zh 阿姆哈拉语、现代埃塞俄比亚语 sin. compl.
- scr Alfabet amhàric
- num Sistema ge ez
<Afroasiàtica > Semítica > Etiòpic, subgrup meridional>, <Àfrica > Etiòpia>
Definició
Els primers documents escrits en amhàric daten del segle XIV i són cançons imperials. Al segle XVII els missioners portuguesos van emprar la llengua per a difondre textos religiosos. Des del segle XVII és la llengua franca d'Etiòpia.
En el lèxic de l'amhàric es nota una forta influència del ge'ez clàssic. A més, també ha rebut influències de l'oromo (família cuixítica), la llengua més parlada a Etiòpia, amb més de 25 milions de parlants.
<Arts > Dansa>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ball modern, n m
- es baile moderno
<Arts > Dansa>
Definició
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Ciència política: Català-castellà. Castelló de la Plana: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-5-9
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca estat modern, n m
- es estado moderno, n m
<Ciència política>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca grec
- ca grec modern sin. compl.
- cod ελληνικά (elliniká)
- ar اليونانية
- cy Groeg
- de Griechisch
- de Neugriechisch sin. compl.
- de Romaic sin. compl.
- en Greek
- en Neo-Hellenic sin. compl.
- en Romaic sin. compl.
- es griego
- eu greziera
- fr grec
- fr néo-grec sin. compl.
- fr romaique sin. compl.
- gl grego
- gl neogrego sin. compl.
- gl romaico sin. compl.
- gn griégo
- it greco
- it neogreco sin. compl.
- it romaico sin. compl.
- ja ギリシア語
- ja 近代ギリシア語 sin. compl.
- ja 現代ギリシア語 sin. compl.
- nl Grieks
- nl Nieuwgrieks sin. compl.
- oc grèc
- oc neogrèc sin. compl.
- pt grego
- pt grego moderno sin. compl.
- pt romaico sin. compl.
- ru Греческий язык
- ru Новогреческий sin. compl.
- sw Kigiriki
- sw Neo-hellenic sin. compl.
- sw Romaic sin. compl.
- tmh Tayunant
- tmh Tarumanit sin. compl.
- tmh tayunanit tamaynutt sin. compl.
- zh 希腊语
<Indoeuropea > Grega>, <Europa > Albània>, <Europa > Grècia>, <Europa > Hongria>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Romania>, <Europa > Xipre>
Definició
A partir del segle IV abans de la nostra era, va aparèixer una varietat comuna a tot el món grec, l'anomenada koiné, basada principalment en l'àtic. D'ençà d'aleshores, i gairebé fins avui dia, hi ha hagut una pugna entre dos models de llengua escrita, un de més acostat a la llengua col·loquial i un altre de més proper a la llengua antiga. Ni en l'època medieval ni, encara menys, durant la dominació turca de Grècia, no es va arribar a establir una nova varietat escrita unificada.
Amb la independència de Grècia (1830), el grec va esdevenir l'idioma oficial de l'Estat. La qüestió de quina havia de ser la llengua escrita es va tornar a plantejar. Al segle XIX, es va oposar a la varietat popular (dimotikí) una varietat arcaïtzant (katharévussa), pròxima, però no igual, a la llengua clàssica. A la fi d'aquest segle, els escriptors van adoptar la dimotikí, que, durant el segle XX, es va anar imposant com a llengua comuna grega.
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca home anatòmicament modern, n m
- ca Homo sapiens sapiens, n m sin. compl.
- es hombre anatómicamente moderno
- en anatomically modern human
<Arqueologia > Treball de laboratori > Arqueobiologia > Paleoantropologia>
Definició
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca llengua estrangera, n f
- ca idioma modern, n m sin. compl.
- es idioma moderno
- es lengua extranjera
- fr langue étrangère
- fr langue vivante étrangère
- en foreign language
- en modern language
<Educació > Didàctica > Currículum>
Definició
<Biblioteconomia. Documentació>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca llibre modern, n m
- es libro moderno, n m
- fr livre moderne, n m
- en modern book, n
<Biblioteconomia. Documentació>
Definició
Nota
- El llibre modern s'oposa al llibre antic.
- En algunes catalogacions es considera la data de 1820.
<Art>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.
- ca modernisme, n m
- es art nouveau
- es modernismo
- fr art nouveau
- it art nouveau
- it stile floreale
- it stile liberty
- en Art Nouveau
- en modern style
- de Art nouveau
- de Jugendstil
- de Sezession
<Art>
Definició
Nota
- El terme francès art nouveau tendeix a imposar-se internacionalment com a denominació genèrica d'aquest moviment. En català modernisme fa referència tant a l'estil propi com al moviment general. Les formes Modern style, stile floreale (o stile liberty), Jugendstil i Sezession denominen les manifestacions del modernisme a la Gran Bretanya, a Itàlia, a Alemanya i a Àustria, respectivament.
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca paràgraf alemany, n m
- ca paràgraf modern, n m
- es párrafo alemán
- es párrafo moderno
- en flush paragraph
<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Creació > Direcció d'art>
