Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "modificar" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria. Energia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI aliment modificat genèticament, aliment genèticament modificat o aliment transgènic?
- es (aliment modificat genèticament) alimento genéticamente modificado, n m
- es (aliment modificat genèticament) alimento GM, n m
- es (aliment modificat genèticament) alimento modificado genéticamente, n m
- es (aliment transgènic) alimento sometido a ingeniería genética, n m
- es (aliment transgènic) alimento transgénico, n m
- fr (aliment modificat genèticament) aliment génétiquement modifié, n m
- fr (aliment modificat genèticament, aliment transgènic) aliment modifié génétiquement, n m
- fr (aliment transgènic) aliment transgénique, n m
- fr (aliment modificat genèticament) AGM, n m sigla
- en (aliment modificat genèticament, aliment transgènic) genetically modified food, n
- en (aliment modificat genèticament, aliment transgènic) GM food, n
- en (aliment modificat genèticament) genetically engineered food, n
- en (aliment modificat genèticament) genfood, n
- en (aliment transgènic) transgenic food, n
- en (aliment modificat genèticament, aliment transgènic) GMF, n sigla
- en (aliment modificat genèticament) GEF, n sigla
<Indústria. Energia > Indústria alimentària>
Definició
- Un aliment modificat genèticament (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un aliment que procedeix d'un organisme modificat genèticament o bé que té en la seva composició un aliment o un derivat procedents d'un organisme modificat genèticament.
. Els motius de la tria d'aquesta forma en comptes de *aliment genèticament modificat són els següents:
(1) Té més suport entre els especialistes consultats.
(2) Segueix l'ordre dels constituents més normal en català, de manera que dona lloc a una denominació més neutra (la forma amb l'adverbi anteposat possiblement s'ha creat per mimetisme de l'anglès).
(3) En una forma negativa hipotètica, l'ordre habitual seria aliment no modificat genèticament i no *aliment genèticament no modificat, cosa que fa pensar que la proposta més adequada en català és aliment modificat genèticament.
. Els equivalents castellans són alimento genéticamente modificado, alimento GM i alimento modificado genéticamente; els francesos, aliment génétiquement modifié, aliment modifié génétiquement i la sigla AGM, i els anglesos, genetically engineered food, genetically modified food, genfood, GM food i les sigles GEF i GMF.
- Un aliment transgènic (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un aliment modificat genèticament que procedeix d'un organisme transgènic o bé que té en la seva composició un aliment o un derivat procedents d'un organisme transgènic.
. Els equivalents castellans són alimento sometido a ingeniería genética i alimento transgénico; els francesos, aliment modifié génétiquement i aliment transgénique, i els anglesos, genetically modified food, transgenic food, GM food i la sigla GMF.
Sovint els aliments modificats genèticament són aliments transgènics, cosa que explica que sovint s'utilitzin aquestes dues formes com a sinònimes. Estrictament, però, poden haver-hi aliments modificats genèticament que no siguin transgènics.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats organisme modificat genèticament i organisme transgènic. (Vegeu la fitxa CRITERI Organisme modificat genèticament, organisme genèticament modificat, OMG, OGM o organisme transgènic?)
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de aliment modificat genèticament i aliment transgènic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Aliments modificats genèticament i aliments transgènics, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/aliments-modificats-geneticament-i-aliments-transgenics).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI aliment modificat genèticament, aliment genèticament modificat o aliment transgènic?
- es (aliment modificat genèticament) alimento genéticamente modificado, n m
- es (aliment modificat genèticament) alimento GM, n m
- es (aliment modificat genèticament) alimento modificado genéticamente, n m
- es (aliment transgènic) alimento sometido a ingeniería genética, n m
- es (aliment transgènic) alimento transgénico, n m
- fr (aliment modificat genèticament) aliment génétiquement modifié, n m
- fr (aliment modificat genèticament, aliment transgènic) aliment modifié génétiquement, n m
- fr (aliment transgènic) aliment transgénique, n m
- fr (aliment modificat genèticament) AGM, n m sigla
- en (aliment modificat genèticament, aliment transgènic) genetically modified food, n
- en (aliment modificat genèticament, aliment transgènic) GM food, n
- en (aliment modificat genèticament) genetically engineered food, n
- en (aliment modificat genèticament) genfood, n
- en (aliment transgènic) transgenic food, n
- en (aliment modificat genèticament, aliment transgènic) GMF, n sigla
- en (aliment modificat genèticament) GEF, n sigla
<Ciències de la vida > Genètica>
Definició
- Un aliment modificat genèticament (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un aliment que procedeix d'un organisme modificat genèticament o bé que té en la seva composició un aliment o un derivat procedents d'un organisme modificat genèticament.
. Els motius de la tria d'aquesta forma en comptes de *aliment genèticament modificat són els següents:
(1) Té més suport entre els especialistes consultats.
(2) Segueix l'ordre dels constituents més normal en català, de manera que dona lloc a una denominació més neutra (la forma amb l'adverbi anteposat possiblement s'ha creat per mimetisme de l'anglès).
(3) En una forma negativa hipotètica, l'ordre habitual seria aliment no modificat genèticament i no *aliment genèticament no modificat, cosa que fa pensar que la proposta més adequada en català és aliment modificat genèticament.
. Els equivalents castellans són alimento genéticamente modificado, alimento GM i alimento modificado genéticamente; els francesos, aliment génétiquement modifié, aliment modifié génétiquement i la sigla AGM, i els anglesos, genetically engineered food, genetically modified food, genfood, GM food i les sigles GEF i GMF.
- Un aliment transgènic (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un aliment modificat genèticament que procedeix d'un organisme transgènic o bé que té en la seva composició un aliment o un derivat procedents d'un organisme transgènic.
. Els equivalents castellans són alimento sometido a ingeniería genética i alimento transgénico; els francesos, aliment modifié génétiquement i aliment transgénique, i els anglesos, genetically modified food, transgenic food, GM food i la sigla GMF.
Sovint els aliments modificats genèticament són aliments transgènics, cosa que explica que sovint s'utilitzin aquestes dues formes com a sinònimes. Estrictament, però, poden haver-hi aliments modificats genèticament que no siguin transgènics.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats organisme modificat genèticament i organisme transgènic. (Vegeu la fitxa CRITERI Organisme modificat genèticament, organisme genèticament modificat, OMG, OGM o organisme transgènic?)
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de aliment modificat genèticament i aliment transgènic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Aliments modificats genèticament i aliments transgènics, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/aliments-modificats-geneticament-i-aliments-transgenics).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars
- ca Nom popular mantingut: mirallets (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular mantingut: papallona reina (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular mantingut: vellutada del salze (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular modificat: argentada de muntanya (EXCEPCIÓ), n f
- ca Nom popular modificat: paó de dia (EXCEPCIÓ), n m
- ca Nom popular modificat: salve regina (EXCEPCIÓ), n f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Ara bé, en cas d'existir una denominació catalana popular per a una papallona, es recomana de mantenir-la com a forma més adequada.
Ex.: papallona reina (Papilio machaon), vellutada del salze (Nymphalis antiopa), mirallets (Issoria lathonia)
Les obres considerades de referència per a documentar els noms populars de papallones en català són les següents:
Obra de referència principal:
. VILARRÚBIA, Joaquim. Els nostres insectes: Converses de divulgació entomològica. Barcelona: Barcino, 1961.
Obres de referències complementàries:
. FELIU, S. Leyendas y tradiciones sobre algunos artrópodos en Mallorca. Palma de Mallorca: Corazones, 1948.
. PUJADE, J.; SARTO, V. Guia dels insectes dels Països Catalans: 1. Barcelona: Kapel, 1986.
Excepció 1: *argentina (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de argentada, com a forma més transparent i ajustada a l'ús actual (ex.: argentada de muntanya [Argynnis aglaja])
Excepció 2: *paó diürn (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de paó de dia, per paral·lelisme amb paó de nit, ja que les formes de dia / de nit són més habituals en la llengua popular que no pas diürn i nocturn.
Excepció 3: *salve reginas es canvia a favor de salve regina, per raons de correcció lingüística
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars
- ca Nom popular mantingut: mirallets (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular mantingut: papallona reina (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular mantingut: vellutada del salze (EXEMPLE), n f
- ca Nom popular modificat: argentada de muntanya (EXCEPCIÓ), n f
- ca Nom popular modificat: paó de dia (EXCEPCIÓ), n m
- ca Nom popular modificat: salve regina (EXCEPCIÓ), n f
<Zoologia > Insectes>
Definició
Ara bé, en cas d'existir una denominació catalana popular per a una papallona, es recomana de mantenir-la com a forma més adequada.
Ex.: papallona reina (Papilio machaon), vellutada del salze (Nymphalis antiopa), mirallets (Issoria lathonia)
Les obres considerades de referència per a documentar els noms populars de papallones en català són les següents:
Obra de referència principal:
. VILARRÚBIA, Joaquim. Els nostres insectes: Converses de divulgació entomològica. Barcelona: Barcino, 1961.
Obres de referències complementàries:
. FELIU, S. Leyendas y tradiciones sobre algunos artrópodos en Mallorca. Palma de Mallorca: Corazones, 1948.
. PUJADE, J.; SARTO, V. Guia dels insectes dels Països Catalans: 1. Barcelona: Kapel, 1986.
Excepció 1: *argentina (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de argentada, com a forma més transparent i ajustada a l'ús actual (ex.: argentada de muntanya [Argynnis aglaja])
Excepció 2: *paó diürn (Vilarrúbia 1961) es canvia a favor de paó de dia, per paral·lelisme amb paó de nit, ja que les formes de dia / de nit són més habituals en la llengua popular que no pas diürn i nocturn.
Excepció 3: *salve reginas es canvia a favor de salve regina, per raons de correcció lingüística
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI indiferenciar, mercantilitzar, comodititzar o comodificar?
- es (indiferenciar) banalizar, v tr
- es (indiferenciar) comoditizar, v tr
- es (mercantilitzar) comodificar, v tr
- es (mercantilitzar) mercantilizar, v tr
- fr (mercantilitzar) commodifier, v tr
- en (indiferenciar, mercantilitzar) commoditize, to, v tr
- en (mercantilitzar) commodify, to, v tr
<Economia. Empresa>
Definició
- El verb indiferenciar (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a l'acció de fer que un producte acabi resultant idèntic en característiques i prestacions a altres productes competidors excepte en el preu.
. Els equivalents castellans són banalizar i comoditizar, i l'anglès, commoditize, to.
- El verb mercantilitzar (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) fa referència a l'acció d'atribuir un valor comercial, determinat per l'oferta i la demanda, a béns, recursos, activitats i serveis fins llavors considerats no comercialitzables, generalment amb una consideració negativa.
. Els equivalents castellans són comodificar i mercantilizar; el francès, commodifier, i els anglesos, commodify, to i també commoditize, to.
Els motius de la tria de diferència i mercat com a base de les formes normalitzades són els següents:
(1) S'ajusten semànticament als conceptes que designen.
(2) Permeten completar tota la sèrie terminològica.
(3) Ja han tingut ús en textos especialitzats.
En canvi, *comodititzar i *comodificar tenen l'inconvenient que en català (i en la resta de llengües romàniques) la paraula còmode de base i la seva família tenen significats molt diferents de l'anglès. Es tracta, doncs, d'un cas dels anomenats de falsos amics o paranys de traducció.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats producte indiferenciat, indiferenciació i mercantilització. (Vegeu la fitxa CRITERI Producte indiferenciat, indiferenciació, mercantilització o comoditat?)
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de indiferenciar i mercantilitzar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Commodities que no són comoditats, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/commodities-que-no-son-comoditats).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims
- ca Com a base del terme: barani (EXEMPLE), n m
- ca Com a base del terme: rudy (EXEMPLE), n m
- ca Com a modificador del terme: duresa Vickers (EXEMPLE), n f
- ca Com a modificador del terme: espectre de Fraunhofer (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>
Definició
(1) Es respecta la grafia original, sense adaptació dels caràcters a les regles habituals de la llengua pròpia (no hi ha canvis de y, k, ch, etc.).
(2) Quan el manlleu d'origen antroponímic és la base del terme, s'escriu la forma amb minúscula inicial, perquè ja no es tracta d'un nom propi sinó d'un nom comú que designa una realitat genèrica.
Ex.: En l'adaptació de termes del circ, el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat els casos següents:
- Un barani (és a dir, un mortal endavant amb mitja pirueta), la denominació del qual prové del cognom de l'acròbata italià Alfonso Barani.
- Un rudy (és a dir, un mortal endavant planxat amb una pirueta i mitja), la denominació del qual és un hipocorístic creat sobre el cognom del també acròbata nord-americà Dave Rudolph. (Un hipocorístic és una denominació que altera un nom propi per motius afectuosos o de sonoritat.)
(3) Quan el manlleu d'origen antroponímic modifica la base del terme (generalment, com a complement del nom o com a aposició), es manté la majúscula inicial, perquè manté la funció distintiva característica d'un nom propi.
Ex.: En l'adaptació de termes de gemmologia, el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat els casos següents:
- L'especte de Fraunhofer (és a dir, l'espectre d'absorció de la llum solar que conté unes ratlles fosques que permeten analitzar la composició de l'atmosfera solar), el complement del nom del qual prové del cognom del físic alemany J. von Fraunhofer.
- La duresa Vickers (és a dir, l'escala de duresa absoluta que permet mesurar, mitjançant l'observació microscòpica, la capacitat de deformació d'un sòlid al qual s'aplica una punta de diamant en forma de piràmide de base quadrada), l'aposició de la qual prové del nom de l'empresa britànica d'enginyeria Vickers Ltd on es va desenvolupar.
Nota
-
1. Es considera que el cas dels manlleus creats per analogia sobre formes d'origen antroponímic es pot assimilar al cas exposat dels manlleus procedents d'un antropònim. Per tant, és recomanable aplicar-hi els mateixos criteris de tractament.
Ex. Un randy (és a dir, un mortal endavant planxat amb dues piruetes i mitja; és una forma també normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT), la denominació del qual no es basa en cap nom propi sinó que s'ha creat per imitació de les formes del tipus rudy. - 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats;; CRITERI Manlleus (3): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (4): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia..
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI organisme modificat genèticament, organisme genèticament modificat, OMG, OGM o organisme transgènic?
- es (organisme modificat genèticament) organismo genéticamente modificado, n m
- es (organisme modificat genèticament) organismo modificado genéticamente, n m
- es (organisme transgènic) organismo transgénico, n m
- es (organisme modificat genèticament) OGM, n m sigla
- es (organisme modificat genèticament) OMG, n m sigla
- fr (organisme modificat genèticament) organisme génétiquement modifié, n m
- fr (organisme transgènic) organisme transgénique, n m
- fr (organisme modificat genèticament) OGM, n m sigla
- it (organisme modificat genèticament) organismo geneticamente modificato, n m
- it (organisme transgènic) organismo transgenico, n m
- it (organisme modificat genèticament) OGM, n m sigla
- en (organisme modificat genèticament) genetically engineered organism, n
- en (organisme modificat genèticament) genetically modified organism, n
- en (organisme transgènic) transgenic organism, n
- en (organisme transgènic) transgenic species, n
- en (organisme modificat genèticament) GEO, n sigla
- en (organisme modificat genèticament) GMO, n sigla
- de (organisme modificat genèticament) gentechnisch veränderter Organismus, n m
- de (organisme transgènic) transgener Organismus, n m
- de (organisme modificat genèticament) GVO, n m sigla
<Ciències de la vida > Genètica>
Definició
- Un organisme modificat genèticament, o la sigla OMG corresponent (totes dues, formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és un organisme viu al qual s'ha canviat el patrimoni gènic mitjançant tècniques d'enginyeria genètica, ja sigui per la modificació dels gens propis o per la introducció de gens aliens, amb l'objectiu de donar-li unes propietats noves.
. Els motius de la tria d'aquestes formes en comptes de *organisme genèticament modificat (i la sigla corresponent *OGM) són els següents:
(1) Tenen més suport entre els especialistes consultats.
(2) Segueixen l'ordre dels constituents més normal en català, de manera que donen lloc a denominacions més neutres (les formes amb l'adverbi anteposat possiblement s'han creat per mimetisme de l'anglès).
(3) En una forma negativa hipotètica, l'ordre habitual seria organisme no modificat genèticament i no *organisme genèticament no modificat, cosa que fa pensar que la proposta més adequada en català és organisme modificat genèticament., amb la sigla corresponent OMG.
. Els equivalents castellans són organismo genéticamente modificado, organismo modificado genéticamente i les sigles OGM i OMG; els francesos, organisme génétiquement modifié i la sigla OGM; els italians, organismo geneticamente modificato i la sigla OGM; els anglesos, genetically engineered organism, genetically modified organism i les sigles GEO i GMO, i els alemanys, gentechnisch veränderter Organismus i la sigla GVO.
- Un organisme transgènic (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a un organisme modificat genèticament en el genoma del qual s'ha introduït DNA d'una altra espècie.
. L'equivalent castellà és organismo transgénico; el francès, organisme transgénique; l'italià, organismo transgenico; els anglesos, transgenic organism i transgenic species, i l'alemany, transgener Organismus.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats aliment modificat genèticament i aliment transgènic. (Vegeu la fitxa CRITERI Aliment modificat genèticament, aliment genèticament modificat o aliment transgènic?)
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de organisme modificat genèticament i organisme transgènic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Aliments modificats transgènicament i aliments transgènics, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/17/).
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abonar, v tr
- ca acreditar, v tr sin. compl.
- ca bonificar, v tr sin. compl.
- es abonar
- es acreditar
- es bonificar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: El banc m'ha abonat els 200 ? d'interessos que em devia.
Ex.: Finalment, m'han acreditat les minutes que vaig presentar el mes passat.
Ex.: Han bonificat la factura a l'empresa subministradora dels serveis.
<Indústria bàsica i productes metàl·lics>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca acer bonificat, n m
- es acero bonificado
- fr acier trempé et recuit
- en hardened and tempered steel
<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca acidificar, v tr
- es acidificar
<Indústria > Indústria de la pell>
