Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "moix" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàlsam, n m
- ca dent de lleó, n f alt. sin.
- ca patata frita, n f alt. sin.
- ca ungla de moix, n f alt. sin.
- ca pata de gall, n f var. ling.
- nc Carpobrotus sp. pl.
<Botànica > aizoàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàlsam, n m
- ca dent de lleó, n f alt. sin.
- ca patata frita, n f alt. sin.
- ca ungla de moix, n f alt. sin.
- ca pata de gall, n f var. ling.
- nc Carpobrotus sp. pl.
<Botànica > aizoàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capironat, n m
- ca capironats, n m pl alt. sin.
- ca capironets, n m pl alt. sin.
- ca capirotes, n f pl alt. sin.
- ca carapuixa, n f alt. sin.
- ca centurió, n m alt. sin.
- ca coa de moix, n f alt. sin.
- ca herba del gat, n f alt. sin.
- ca pebre d'ase, n m alt. sin.
- ca rosal blanc, n m alt. sin.
- ca campironats, n m pl var. ling.
- ca enturió, n m var. ling.
- nc Reseda alba L.
<Botànica > resedàcies>
Nota
-
La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capironat, n m
- ca capironats, n m pl alt. sin.
- ca capironets, n m pl alt. sin.
- ca capirotes, n f pl alt. sin.
- ca carapuixa, n f alt. sin.
- ca centurió, n m alt. sin.
- ca coa de moix, n f alt. sin.
- ca herba del gat, n f alt. sin.
- ca pebre d'ase, n m alt. sin.
- ca rosal blanc, n m alt. sin.
- ca campironats, n m pl var. ling.
- ca enturió, n m var. ling.
- nc Reseda alba L.
<Botànica > resedàcies>
Nota
-
La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coa de moix, n f
- ca fenc bord, n m alt. sin.
- ca herba del fel, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca trèvol de coa de moix, n m alt. sin.
- ca trèvol de fulla estreta, n m alt. sin.
- nc Trifolium angustifolium L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coa de moix, n f
- ca fenc bord, n m alt. sin.
- ca herba del fel, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca trèvol de coa de moix, n m alt. sin.
- ca trèvol de fulla estreta, n m alt. sin.
- nc Trifolium angustifolium L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coixí d'agulles, n m
- ca eixorba-rates, n m alt. sin.
- ca eixorba-rates blanc, n m alt. sin.
- ca farigola de Menorca, n f alt. sin.
- ca frígola, n f alt. sin.
- ca frígola mascle, n f alt. sin.
- ca herba de l'epidèmia, n f alt. sin.
- ca herba de moix, n f alt. sin.
- ca herba del Papa, n f alt. sin.
- ca herba dels gats, n f alt. sin.
- ca marduix ample, n m alt. sin.
- ca marduix anglès, n m alt. sin.
- ca marduix d'anglès, n m alt. sin.
- ca moraduix anglès, n m alt. sin.
- ca eixorba rates blanc, n m var. ling.
- ca eixorbarrates blanc, n m var. ling.
- ca eixorda rates, n m var. ling.
- ca frigola, n f var. ling.
- ca frívola, n f var. ling.
- ca maro, n m var. ling.
- ca moraduix inglés, n m var. ling.
- nc Teucrium marum L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coixí d'agulles, n m
- ca eixorba-rates, n m alt. sin.
- ca eixorba-rates blanc, n m alt. sin.
- ca farigola de Menorca, n f alt. sin.
- ca frígola, n f alt. sin.
- ca frígola mascle, n f alt. sin.
- ca herba de l'epidèmia, n f alt. sin.
- ca herba de moix, n f alt. sin.
- ca herba del Papa, n f alt. sin.
- ca herba dels gats, n f alt. sin.
- ca marduix ample, n m alt. sin.
- ca marduix anglès, n m alt. sin.
- ca marduix d'anglès, n m alt. sin.
- ca moraduix anglès, n m alt. sin.
- ca eixorba rates blanc, n m var. ling.
- ca eixorbarrates blanc, n m var. ling.
- ca eixorda rates, n m var. ling.
- ca frigola, n f var. ling.
- ca frívola, n f var. ling.
- ca maro, n m var. ling.
- ca moraduix inglés, n m var. ling.
- nc Teucrium marum L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crespinell blanc, n m
- ca arròs de bruixa, n m sin. compl.
- ca arròs de pardal, n m sin. compl.
- ca arròs de paret, n m sin. compl.
- ca bàlsam blanc, n m sin. compl.
- ca pinyonets, n m pl sin. compl.
- ca ungla de moix, n f sin. compl.
- ca arròs, n m alt. sin.
- ca arròs de galàpet, n m alt. sin.
- ca arròs de gat, n m alt. sin.
- ca arrosset, n m alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca crespinell, n m alt. sin.
- ca crespinella blanca, n f alt. sin.
- ca escurçonera, n f alt. sin.
- ca grans d'arròs, n m pl alt. sin.
- ca grans de gripau, n m pl alt. sin.
- ca herba conilla, n f alt. sin.
- ca herba de l'escurçó, n f alt. sin.
- ca herba de l'ortiga, n f alt. sin.
- ca mai moren, n m/f alt. sin.
- ca mor i viu, n m/f alt. sin.
- ca ous de gripau, n m pl alt. sin.
- ca pinet de teulada, n m alt. sin.
- ca pinets de teulada, n m pl alt. sin.
- ca raïm, n m alt. sin.
- ca raïm de galàpet, n m alt. sin.
- ca raïm de gat, n m alt. sin.
- ca raïm de llop, n m alt. sin.
- ca raïm de moixó, n m alt. sin.
- ca raïm de moro, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor, n m alt. sin.
- ca raïmet de pastor, n m alt. sin.
- ca raïms de gat, n m pl alt. sin.
- ca raïms de llop, n m pl alt. sin.
- ca ramiels, n m pl alt. sin.
- ca rampanella, n f alt. sin.
- ca ulls de gripau, n m pl alt. sin.
- ca arroset, n m var. ling.
- ca arroz de serp, n m var. ling.
- ca caspinell, n m var. ling.
- ca crespinet, n m var. ling.
- ca crespinyet, n m var. ling.
- ca escorçonera, n f var. ling.
- ca grans de grepau, n m pl var. ling.
- ca herba de l'escorçó, n f var. ling.
- ca herba de l'otrigues, n f var. ling.
- ca rabo de sarvatxo, n m var. ling.
- ca raïm de sapo, n m var. ling.
- ca raïm de sàput, n m var. ling.
- ca raimet de pastor, n m var. ling.
- ca raïmet de sapo, n m var. ling.
- ca ulls de grepau, n m pl var. ling.
- nc Sedum album L. subsp. album
<Botànica > crassulàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en les denominacions raïm de sapo, raïm de sàput i raïmet de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crespinell blanc, n m
- ca arròs de bruixa, n m sin. compl.
- ca arròs de pardal, n m sin. compl.
- ca arròs de paret, n m sin. compl.
- ca bàlsam blanc, n m sin. compl.
- ca pinyonets, n m pl sin. compl.
- ca ungla de moix, n f sin. compl.
- ca arròs, n m alt. sin.
- ca arròs de galàpet, n m alt. sin.
- ca arròs de gat, n m alt. sin.
- ca arrosset, n m alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca crespinell, n m alt. sin.
- ca crespinella blanca, n f alt. sin.
- ca escurçonera, n f alt. sin.
- ca grans d'arròs, n m pl alt. sin.
- ca grans de gripau, n m pl alt. sin.
- ca herba conilla, n f alt. sin.
- ca herba de l'escurçó, n f alt. sin.
- ca herba de l'ortiga, n f alt. sin.
- ca mai moren, n m/f alt. sin.
- ca mor i viu, n m/f alt. sin.
- ca ous de gripau, n m pl alt. sin.
- ca pinet de teulada, n m alt. sin.
- ca pinets de teulada, n m pl alt. sin.
- ca raïm, n m alt. sin.
- ca raïm de galàpet, n m alt. sin.
- ca raïm de gat, n m alt. sin.
- ca raïm de llop, n m alt. sin.
- ca raïm de moixó, n m alt. sin.
- ca raïm de moro, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor, n m alt. sin.
- ca raïmet de pastor, n m alt. sin.
- ca raïms de gat, n m pl alt. sin.
- ca raïms de llop, n m pl alt. sin.
- ca ramiels, n m pl alt. sin.
- ca rampanella, n f alt. sin.
- ca ulls de gripau, n m pl alt. sin.
- ca arroset, n m var. ling.
- ca arroz de serp, n m var. ling.
- ca caspinell, n m var. ling.
- ca crespinet, n m var. ling.
- ca crespinyet, n m var. ling.
- ca escorçonera, n f var. ling.
- ca grans de grepau, n m pl var. ling.
- ca herba de l'escorçó, n f var. ling.
- ca herba de l'otrigues, n f var. ling.
- ca rabo de sarvatxo, n m var. ling.
- ca raïm de sapo, n m var. ling.
- ca raïm de sàput, n m var. ling.
- ca raimet de pastor, n m var. ling.
- ca raïmet de sapo, n m var. ling.
- ca ulls de grepau, n m pl var. ling.
- nc Sedum album L. subsp. album
<Botànica > crassulàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en les denominacions raïm de sapo, raïm de sàput i raïmet de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
