Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "moixaina" dins totes les àrees temàtiques

amanida de cabdells amb moixama

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida de cabdells amb moixama
es ensalada de cogollos con mojama
fr salade de coeurs de laitue au thon séché
it insalata di cuori di lattuga con tonno essiccato
en lettuce heart salad with dried salted tuna
de Kopfsalat mit Trockenthunfisch

cabrit al forn amb esqueixada de moixama

<Gastronomia > Plats a la carta>

ca cabrit al forn amb esqueixada de moixama
es cabrito al horno con esqueixada de mojama (ensalada de mojama)
fr chevreau au four à l'esqueixada de thon séché (salade de thon séché)
it capretto al forno con esqueixada di tonno essiccato (insalata di tonno essiccato)
en baked kid with dried salted tuna esqueixada (salted tuna salad)
de Zickel aus dem Ofen mit Trockenthunfisch-Esqueixada (Salat mit luftgetrocknetem Thunfisch)

cama-sec

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca cama-sec, n m
ca cama-sec de prat, n m sin. compl.
ca carmanyola, n f sin. compl.
ca carrereta, n f sin. compl.
ca carrerola, n f sin. compl.
ca corretjola, n f sin. compl.
ca corriola, n f sin. compl.
ca fals moixernó, n m sin. compl.
ca moixerdina, n f sin. compl.
ca moixernó de prat, n m sin. compl.
ca moixina, n f sin. compl.
es carretilla
es ninfa
es senderuela
nc Marasmius oreades

<Botànica>

Definició

Bolet comestible de l'ordre de les tricolomatals, de mida petita, amb barret de color crema i cama alta i d'olor suau, que es comercialitza com a condiment.

Nota

El cama-sec creix en erols, preferentment en prats de muntanya, a la primavera i la tardor.

cervina

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cervina, n f
ca banya de bou, n f sin. compl.
ca banya de cérvol, n f sin. compl.
ca barballa, n f sin. compl.
ca corniülls, n m sin. compl.
ca pedrenca, n f sin. compl.
ca peu de corb, n m sin. compl.
ca banya de cero, n f alt. sin.
ca banya de cervo, n f alt. sin.
ca bracets, n m pl alt. sin.
ca cames de rata, n f pl alt. sin.
ca cepell, n m alt. sin.
ca cervellina, n f alt. sin.
ca cerverina, n f alt. sin.
ca cornicelis, n m alt. sin.
ca cornicervi, n m alt. sin.
ca cosconilla de frare, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca dragonets, n m pl alt. sin.
ca engreixaporcs, n m alt. sin.
ca estrella, n f alt. sin.
ca estrella del mar, n f alt. sin.
ca estrelles, n f pl alt. sin.
ca estrelletes, n f pl alt. sin.
ca herba d'arenes, n f alt. sin.
ca herba d'estrella, n f alt. sin.
ca herba de l'estrella, n f alt. sin.
ca herba de les puces, n f alt. sin.
ca herba estrelada, n f alt. sin.
ca herba estrella, n f alt. sin.
ca herba estrellada, n f alt. sin.
ca manetes, n f pl alt. sin.
ca manetes del Senyor, n f pl alt. sin.
ca muixana, n f alt. sin.
ca muixaneta, n f alt. sin.
ca pelussa, n f alt. sin.
ca peuets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca plantatge, n m alt. sin.
ca plantatge cornut, n m alt. sin.
ca plantatge coronat, n m alt. sin.
ca plantatge de dent de rata, n m alt. sin.
ca plantatge estrellat, n m alt. sin.
ca pota de rata, n f alt. sin.
ca poteta de pardalet, n f alt. sin.
ca rampets, n m pl alt. sin.
ca rapana, n f alt. sin.
ca xuclabarba, n m/f alt. sin.
ca banya de ciervo, n f var. ling.
ca cervarina, n f var. ling.
ca cornicellis, n m var. ling.
ca cornicells, n m var. ling.
ca cornicels, n m var. ling.
ca cornissela, n f var. ling.
ca corniülis, n m var. ling.
ca cosconia de frare, n f var. ling.
ca curaceli, n m var. ling.
ca engreixa-porcs, n m var. ling.
ca pateta de pardalet, n f var. ling.
ca xucla barba, n m/f var. ling.
nc Plantago coronopus L. subsp. coronopus

<Botànica > plantaginàcies>

cervina

<Ciències de la vida>

ca cervina, n f
ca banya de bou, n f sin. compl.
ca banya de cérvol, n f sin. compl.
ca barballa, n f sin. compl.
ca corniülls, n m sin. compl.
ca pedrenca, n f sin. compl.
ca peu de corb, n m sin. compl.
ca banya de cero, n f alt. sin.
ca banya de cervo, n f alt. sin.
ca bracets, n m pl alt. sin.
ca cames de rata, n f pl alt. sin.
ca cepell, n m alt. sin.
ca cervellina, n f alt. sin.
ca cerverina, n f alt. sin.
ca cornicelis, n m alt. sin.
ca cornicervi, n m alt. sin.
ca cosconilla de frare, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca dragonets, n m pl alt. sin.
ca engreixaporcs, n m alt. sin.
ca estrella, n f alt. sin.
ca estrella del mar, n f alt. sin.
ca estrelles, n f pl alt. sin.
ca estrelletes, n f pl alt. sin.
ca herba d'arenes, n f alt. sin.
ca herba d'estrella, n f alt. sin.
ca herba de l'estrella, n f alt. sin.
ca herba de les puces, n f alt. sin.
ca herba estrelada, n f alt. sin.
ca herba estrella, n f alt. sin.
ca herba estrellada, n f alt. sin.
ca manetes, n f pl alt. sin.
ca manetes del Senyor, n f pl alt. sin.
ca muixana, n f alt. sin.
ca muixaneta, n f alt. sin.
ca pelussa, n f alt. sin.
ca peuets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca plantatge, n m alt. sin.
ca plantatge cornut, n m alt. sin.
ca plantatge coronat, n m alt. sin.
ca plantatge de dent de rata, n m alt. sin.
ca plantatge estrellat, n m alt. sin.
ca pota de rata, n f alt. sin.
ca poteta de pardalet, n f alt. sin.
ca rampets, n m pl alt. sin.
ca rapana, n f alt. sin.
ca xuclabarba, n m/f alt. sin.
ca banya de ciervo, n f var. ling.
ca cervarina, n f var. ling.
ca cornicellis, n m var. ling.
ca cornicells, n m var. ling.
ca cornicels, n m var. ling.
ca cornissela, n f var. ling.
ca corniülis, n m var. ling.
ca cosconia de frare, n f var. ling.
ca curaceli, n m var. ling.
ca engreixa-porcs, n m var. ling.
ca pateta de pardalet, n f var. ling.
ca xucla barba, n m/f var. ling.
nc Plantago coronopus L. subsp. coronopus

<Botànica > plantaginàcies>

gatvaire

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gatvaire, n m
ca àngel, n m sin. compl.
ca espursim, n m sin. compl.
ca gat, n m sin. compl.
ca gat ver, n m sin. compl.
ca gat verd, n m sin. compl.
ca gatet, n m sin. compl.
ca gató, n m sin. compl.
ca moixina, n f sin. compl.
ca pinta-roja, n f sin. compl.
ca vaire, n m sin. compl.
ca galó, n m var. ling.
ca gat baïra, n m var. ling.
ca gat baire, n m var. ling.
ca gat vaire, n m var. ling.
ca gat vairé, n m var. ling.
ca gatvayra, n m var. ling.
ca lija, n f var. ling.
ca muxina, n f var. ling.
ca pintarroja, n f var. ling.
ca vairé, n m var. ling.
nc Scyliorhinus stellaris
nc Galeus catalus var. ling.
nc Scylium catulus var. ling.
nc Scyllium catalus var. ling.
nc Scyllium catulus var. ling.
nc Scyllium stellare var. ling.
nc Scyllum stellare var. ling.
nc Squalus Catalus var. ling.
nc Squalus catulus var. ling.
nc Squalus stellaris var. ling.
es alián
es alitan
es alitán
es cazón
es gata
es lija
es perro de mar
es pintarroja
es tollo
fr grande roussette
fr roussette
it gattopardo
en dog-fish
en dogfish
en nursehound
de Gelverhai
de Katzenhai

<Taurons > Esciliorínids>

gatvaire

<Zoologia > Peixos>

ca gatvaire, n m
ca àngel, n m sin. compl.
ca espursim, n m sin. compl.
ca gat, n m sin. compl.
ca gat ver, n m sin. compl.
ca gat verd, n m sin. compl.
ca gatet, n m sin. compl.
ca gató, n m sin. compl.
ca moixina, n f sin. compl.
ca pinta-roja, n f sin. compl.
ca vaire, n m sin. compl.
ca galó, n m var. ling.
ca gat baïra, n m var. ling.
ca gat baire, n m var. ling.
ca gat vaire, n m var. ling.
ca gat vairé, n m var. ling.
ca gatvayra, n m var. ling.
ca lija, n f var. ling.
ca muxina, n f var. ling.
ca pintarroja, n f var. ling.
ca vairé, n m var. ling.
nc Scyliorhinus stellaris
nc Galeus catalus var. ling.
nc Scylium catulus var. ling.
nc Scyllium catalus var. ling.
nc Scyllium catulus var. ling.
nc Scyllium stellare var. ling.
nc Scyllum stellare var. ling.
nc Squalus Catalus var. ling.
nc Squalus catulus var. ling.
nc Squalus stellaris var. ling.
es alián
es alitan
es alitán
es cazón
es gata
es lija
es perro de mar
es pintarroja
es tollo
fr grande roussette
fr roussette
it gattopardo
en dog-fish
en dogfish
en nursehound
de Gelverhai
de Katzenhai

<Taurons > Esciliorínids>

herba de boligs

<Ciències de la vida>

ca herba de boligs, n f
ca bolig, n m sin. compl.
ca anacicle valencià, n m alt. sin.
ca boligs, n m pl alt. sin.
ca botonets, n m pl alt. sin.
ca botons, n m pl alt. sin.
ca margarida borda, n f alt. sin.
ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
ca marieta, n f alt. sin.
ca panigroc, n m alt. sin.
ca panigroc valencià, n m alt. sin.
ca ull de bou, n m alt. sin.
ca bolits, n m pl var. ling.
ca bolitx, n m var. ling.
ca moixino bord, n m var. ling.
nc Anacyclus valentinus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.

herba de boligs

<Botànica>

ca herba de boligs, n f
ca bolig, n m sin. compl.
ca anacicle valencià, n m alt. sin.
ca boligs, n m pl alt. sin.
ca botonets, n m pl alt. sin.
ca botons, n m pl alt. sin.
ca margarida borda, n f alt. sin.
ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
ca marieta, n f alt. sin.
ca panigroc, n m alt. sin.
ca panigroc valencià, n m alt. sin.
ca ull de bou, n m alt. sin.
ca bolits, n m pl var. ling.
ca bolitx, n m var. ling.
ca moixino bord, n m var. ling.
nc Anacyclus valentinus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.

Hoixanà Rabbà

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

ca Hoixanà Rabbà, n m

<Religions > Judaisme>

Definició

Setè dia de la festa de les Cabanyelles, en el qual es demana més concretament l'ajut de Déu.

Nota

El Hoixanà Rabbà o gran Hoixanà es coneix com el dia del gran alliberament. Aquell dia la Cort Celestial de Déu confirma el judici pronunciat durant Roix ha-Xanà. Després del dia del judici, hom creu possible influir sobre els decrets divins mitjançant la pregària i el penediment del dia de l'Expiació i de les Cabanyelles. S'anomena Hoixanà Rabbà per les múltiples repeticions de la súplica "hoixa -nà", que significa 'deslliura'ns' i que es diu mentre se circumda la Teba amb la Torà, donant set voltes en record dels girs de les muralles de Jericó. També s'acostuma a romandre despert la nit prèvia al Hoixanà Rabbà per estudiar la Torà.