Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "mollenc" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI mil·lennista, mil·lenista, mil·lenarista, mil·lènic | mil·lènica, neomil·lennista, mil·lennial o millennial?
- es milénico | milénica, n m, f
- es milenista, n m, f
- fr echo-boomer, n m, f
- fr milléniste, n m, f
- fr post-boomer, n m, f
- en echo boomer, n
- en millennial, n
- en nexer, n
- en nexter, n
- en post-boomer, n
<Ciències socials > Sociologia>
Definició
Els motius de la tria de mil·lennista (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament ben formada, creada per derivació a partir de l'afegiment del sufix -ista al nom mil·lenni.
(2) El sufix -ista ja s'utilitza en les formes normatives anàlogues quatrecentista (individu del segle XV), cinccentista (individu del segle XVI), siscentista (individu del segle XVII), setcentista (individu del segle XVIII) i vuitcentista (individu del segle XIX).
(3) És coherent amb la solució generació del mil·lenni com a designació del conjunt d'individus (veg. la nota 1).
(4) És paral·lel a les solucions del castellà (milenista) i el francès (milléniste).
(5) Té l'aval dels especialistes consultats.
En canvi, les formes *mil·lenista, *mil·lenarista, *mil·lènic | mil·lènica, *mil·lennial, *neomil·lennista i *millenial presenten problemes:
- *mil·lenista és una forma creada sobre un hipotètic *mil·leni, inexistent en català perquè -enni pren aquesta doble n quan es combina amb un numeral per a fer referència a un període de temps: bienni, trienni, quadrienni, quinquenni, mil·lenni, etc.
- *mil·lenarista és una forma ben creada que suma mil·lenari ("Període de mil anys") i el sufix -ista, però té com a base una forma menys freqüent que mil·lenni i s'allunya de les solucions de les altres llengües.
- *mil·lènic | mil·lènica pressuposa una construcció *mil·leni + ic, de manera que suma una base incorrecta (*mil·leni, en comptes de mil·lenni) i un sufix no utilitzat per a fer referència als individus d'un període de temps.
- *neomil·lennista és una forma possible que aportaria més precisió, ja que indica que es refereix als individus del mil·lenni recent i no de l'anterior; tot i això, trenca el paral·lelisme de les altres llengües i de l'original anglès, que han optat per una solució més simple.
- *mil·lennial i *millennial són, respectivament, l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana i el manlleu mateix, que es consideren innecessaris per la facilitat de crear amb recursos del català una forma pròpia (mil·lennista), fàcilment comprensible, propera al manlleu i similar a les solucions d'altres llengües.
Un mil·lennista o una mil·lennista és una persona que forma part de la generació del mil·lenni (vegeu la nota 1).
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat generació del mil·lenni, que fa referència al conjunt de persones nascudes en els països occidentals entre els anys 1980 i 2000, que es caracteritzen per haver estat les primeres a fer un ús assidu de les tecnologies de la informació i la comunicació des de la infantesa.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de mil·lennista i generació del mil·lenni al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què vol dir millennial? Com es diu en català? , en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-vol-dir-millennial-com-diu-catala).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àlber, n m
- ca alba, n f sin. compl.
- ca arbre blanc, n m sin. compl.
- ca clop blanc, n m sin. compl.
- ca poll blanc, n m sin. compl.
- ca xop blanc, n m sin. compl.
- ca alba borda, n f alt. sin.
- ca alba vera, n f alt. sin.
- ca àlber blanc, n m alt. sin.
- ca àlber cotoner, n m alt. sin.
- ca àlber ver, n m alt. sin.
- ca albes, n f pl alt. sin.
- ca mosquiter, n m alt. sin.
- ca mosquitera, n f alt. sin.
- ca om blanc, n m alt. sin.
- ca poll, n m alt. sin.
- ca poll alba, n m alt. sin.
- ca poll àlber, n m alt. sin.
- ca pollanc, n m alt. sin.
- ca pollancre, n m alt. sin.
- ca polls blancs, n m pl alt. sin.
- ca pòpul, n m alt. sin.
- ca pòpul àlber, n m alt. sin.
- ca pòpul blanc, n m alt. sin.
- ca xop, n m alt. sin.
- ca xop ver, n m alt. sin.
- ca abre blanc, n m var. ling.
- ca albà, n m var. ling.
- ca alba blanc, n m var. ling.
- ca alba cotoner, n m var. ling.
- ca alba ver, n m var. ling.
- ca albar, n m var. ling.
- ca alber, n m var. ling.
- ca albi, n m var. ling.
- ca albí, n m var. ling.
- ca albre blanc, n m var. ling.
- ca auba, n f var. ling.
- ca aubar, n m var. ling.
- ca auber, n m var. ling.
- ca àuber, n m var. ling.
- ca aubes, n f pl var. ling.
- ca aubi, n m var. ling.
- ca orm blanc, n m var. ling.
- ca poll albà, n m var. ling.
- ca popul alber, n m var. ling.
- ca popul blanc, n m var. ling.
- nc Populus alba L.
<Botànica > salicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àlber, n m
- ca alba, n f sin. compl.
- ca arbre blanc, n m sin. compl.
- ca clop blanc, n m sin. compl.
- ca poll blanc, n m sin. compl.
- ca xop blanc, n m sin. compl.
- ca alba borda, n f alt. sin.
- ca alba vera, n f alt. sin.
- ca àlber blanc, n m alt. sin.
- ca àlber cotoner, n m alt. sin.
- ca àlber ver, n m alt. sin.
- ca albes, n f pl alt. sin.
- ca mosquiter, n m alt. sin.
- ca mosquitera, n f alt. sin.
- ca om blanc, n m alt. sin.
- ca poll, n m alt. sin.
- ca poll alba, n m alt. sin.
- ca poll àlber, n m alt. sin.
- ca pollanc, n m alt. sin.
- ca pollancre, n m alt. sin.
- ca polls blancs, n m pl alt. sin.
- ca pòpul, n m alt. sin.
- ca pòpul àlber, n m alt. sin.
- ca pòpul blanc, n m alt. sin.
- ca xop, n m alt. sin.
- ca xop ver, n m alt. sin.
- ca abre blanc, n m var. ling.
- ca albà, n m var. ling.
- ca alba blanc, n m var. ling.
- ca alba cotoner, n m var. ling.
- ca alba ver, n m var. ling.
- ca albar, n m var. ling.
- ca alber, n m var. ling.
- ca albi, n m var. ling.
- ca albí, n m var. ling.
- ca albre blanc, n m var. ling.
- ca auba, n f var. ling.
- ca aubar, n m var. ling.
- ca auber, n m var. ling.
- ca àuber, n m var. ling.
- ca aubes, n f pl var. ling.
- ca aubi, n m var. ling.
- ca orm blanc, n m var. ling.
- ca poll albà, n m var. ling.
- ca popul alber, n m var. ling.
- ca popul blanc, n m var. ling.
- nc Populus alba L.
<Botànica > salicàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acant, n m
- ca carnera, n f sin. compl.
- es acanto, n m
- fr acanthe à feuilles molles, n f
- fr acanthe molle, n f
- nc Acanthus mollis
<Enginyeria forestal>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrostis, n f
- ca agrostis blanca, n f alt. sin.
- ca agrostis estolonífera, n f alt. sin.
- ca bellugadís, n m alt. sin.
- ca pallenc, n m alt. sin.
- ca agrostis blanc, n m var. ling.
- ca pellenc, n m var. ling.
- nc Agrostis stolonifera L.
- nc Agrostis alba auct. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrostis, n f
- ca agrostis blanca, n f alt. sin.
- ca agrostis estolonífera, n f alt. sin.
- ca bellugadís, n m alt. sin.
- ca pallenc, n m alt. sin.
- ca agrostis blanc, n m var. ling.
- ca pellenc, n m var. ling.
- nc Agrostis stolonifera L.
- nc Agrostis alba auct. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrostis tènue, n f
- ca pallenc, n m alt. sin.
- nc Agrostis capillaris L.
- nc Agrostis tenuis Sibth. var. ling.
- nc Agrostis vulgaris With. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrostis tènue, n f
- ca pallenc, n m alt. sin.
- nc Agrostis capillaris L.
- nc Agrostis tenuis Sibth. var. ling.
- nc Agrostis vulgaris With. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca aiguamoll, n m
- ca aiguamoix, n m sin. compl.
- ca mollera, n f sin. compl.
- es almarjal
- es ciénaga
- es marjal
- fr marais
- fr marécage
- en marsh
- en swamp
<Geografia física > Hidrologia>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca aiguamoll, n m
- ca aiguamoix, n m sin. compl.
- ca mollera, n f sin. compl.
- es almarjal
- es ciénaga
- es marjal
- fr marais
- fr marécage
- en marsh
- en swamp
<Geografia física > Hidrologia>
