Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "mollesa" dins totes les àrees temàtiques
<Peix. Marisc > Producte elaborat>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca babó, n m
- ca berles, n f pl
- ca bo, n m
- ca coral, n m
- ca corall, n m
- ca gallonet, n m
- ca gemmes, n f pl
- ca lletons, n m pl
- ca lleumes, n f pl
- ca moll, n m
- ca molla, n f
- ca molleta, n f
- ca monjos, n m pl
- ca ouades, n f pl
- ca ouets, n m pl
- ca ous, n m pl
- ca perles, n f pl
- ca polpa, n f
- ca raïms, n m pl
- ca rovells, n m pl
- ca tires, n f pl
<Peix. Marisc > Producte elaborat>
Definició
Nota
- Totes aquestes denominacions catalanes són formes documentades en diferents indrets de la costa catalana.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca ginesta peluda, n f alt. sin.
- ca ginesta triflora, n f alt. sin.
- ca ginesta vellosa, n f alt. sin.
- ca ginestell, n m alt. sin.
- ca ginestera, n f alt. sin.
- ca molleró, n m alt. sin.
- ca mollerol, n m alt. sin.
- ca mollerols, n m pl alt. sin.
- ca mollerons, n m pl alt. sin.
- ca delabre, n m var. ling.
- ca galabre, n m var. ling.
- ca ginestra triflora, n f var. ling.
- ca veladre, n m var. ling.
- nc Genista triflora Rouy
- nc Cytisus villosus Pourr. sin. compl.
- nc Cytisus triflorus L'Hér. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- La denominació baladre s'aplica més habitualment a les espècies Nerium oleander i Veratrum album.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca ginesta peluda, n f alt. sin.
- ca ginesta triflora, n f alt. sin.
- ca ginesta vellosa, n f alt. sin.
- ca ginestell, n m alt. sin.
- ca ginestera, n f alt. sin.
- ca molleró, n m alt. sin.
- ca mollerol, n m alt. sin.
- ca mollerols, n m pl alt. sin.
- ca mollerons, n m pl alt. sin.
- ca delabre, n m var. ling.
- ca galabre, n m var. ling.
- ca ginestra triflora, n f var. ling.
- ca veladre, n m var. ling.
- nc Genista triflora Rouy
- nc Cytisus villosus Pourr. sin. compl.
- nc Cytisus triflorus L'Hér. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- La denominació baladre s'aplica més habitualment a les espècies Nerium oleander i Veratrum album.
<Filosofia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bellesa, n f
- es belleza
- en beauty
- de Schönheit
<Filosofia>
<Física > Física de la radiació. Física d'altes energies>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca bellesa, n f
- es belleza
- es fondo
- fr beauté
- en beauty
- en bottomness
- sbl B'
<Física > Física de la radiació. Física d'altes energies>
Definició
Nota
- El nombre quàntic bellesa té un valor -1 per al quark b, +1 per a l'antiquark corresponent i 0 per als altres quarks.
- Només es conserva en les interaccions forta i electromagnètica.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca bellesa, n f
- es belleza
- fr beauté
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca bellesa, n f
- es belleza
- fr beauté
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bellesa, n f
- es belleza
- fr beauté
- it bellezza
- en beauty
- de Schönheit
<Gemmologia > Propietats òptiques de les gemmes > Dispersió, vida i lluïssor>
Definició
Nota
- És una de les característiques principals que configura un material com a gemma, juntament amb la durabilitat i la raresa.
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f
- es n f
- es n m
- fr n f
- en n
- en n
- sbl
<Física > Física de partícules>
Definició
Nota
<Sopes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca blat picat, n m
- ca granyons, n m pl
- ca mentirons, n m pl
- ca olla de blat picat, n f
- ca olleta de blat picat, n f
- es blat picat, n m
- es grañón, n m
<Sopes>
