Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mollesa" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  frare, n m
  • ca  frares sense vergonya, n m pl alt. sin.
  • ca  frarot, n m alt. sin.
  • ca  malesa de les faves, n f alt. sin.
  • ca  orobanque fètid, n m alt. sin.
  • ca  parot, n m alt. sin.
  • ca  malea de les faves, n f var. ling.
  • ca  orobanca fètida, n f var. ling.
  • nc  Orobanche foetida Poir.

<Botànica > orobancàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  frare, n m
  • ca  frares sense vergonya, n m pl alt. sin.
  • ca  frarot, n m alt. sin.
  • ca  malesa de les faves, n f alt. sin.
  • ca  orobanque fètid, n m alt. sin.
  • ca  parot, n m alt. sin.
  • ca  malea de les faves, n f var. ling.
  • ca  orobanca fètida, n f var. ling.
  • nc  Orobanche foetida Poir.

<Botànica > orobancàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fura, n f
  • ca  mamona, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  oliana, n f sin. compl.
  • nc  Gaidropsarus spp.
  • nc  Phycis spp. var. ling.
  • es  bertorella

<Peixos > Gàdids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fura, n f
  • ca  mamona, n f sin. compl.
  • ca  mòllera borda, n f sin. compl.
  • ca  oliana, n f sin. compl.
  • nc  Gaidropsarus spp.
  • nc  Phycis spp. var. ling.
  • es  bertorella

<Peixos > Gàdids>

fusell de molles fusell de molles

<21 Caça, pesca i tir > 02 Pesca > Pesca submarina>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  fusell de molles, n m
  • es  fusil de muelle
  • fr  fusil à ressort

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 02 Pesca > Pesca submarina>

Definició
Fusell submarí que utilitza una molla com a mitjà de propulsió de l'arpó.
gal·lès | gal·lesa gal·lès | gal·lesa

<Geografia > Geografia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  gal·lès | gal·lesa, n m, f
  • es  galés | galesa, n m, f
  • fr  Gallois | Galloise, n m, f
  • it  gallese, n m, f
  • en  Welsh, n

<Geografia > Geografia humana>

Definició
Habitant de la nació britànica del País de Gal·les.
garric garric

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garric, n m
  • ca  coscó, n m sin. compl.
  • ca  coscoll, n m sin. compl.
  • ca  coscolla, n f sin. compl.
  • ca  garriga, n f sin. compl.
  • ca  garriguella, n f sin. compl.
  • ca  garroll, n m sin. compl.
  • ca  garulla, n f sin. compl.
  • ca  reboll, n m sin. compl.
  • ca  aglà, n m/f alt. sin.
  • ca  alzina borda, n f alt. sin.
  • ca  alzina revell, n f alt. sin.
  • ca  aulinella, n f alt. sin.
  • ca  bellota (fruit), n f alt. sin.
  • ca  bellotera borda, n f alt. sin.
  • ca  carrascolla roja, n f alt. sin.
  • ca  coscoll blanc, n m alt. sin.
  • ca  coscoll roger, n m alt. sin.
  • ca  coscoll roig, n m alt. sin.
  • ca  coscoll ver, n m alt. sin.
  • ca  coscolla blanca, n f alt. sin.
  • ca  coscolla roja, n f alt. sin.
  • ca  coscollera, n f alt. sin.
  • ca  garric roig, n m alt. sin.
  • ca  garrics, n m pl alt. sin.
  • ca  garrigó, n m alt. sin.
  • ca  garriguelles, n f pl alt. sin.
  • ca  garrigues, n f pl alt. sin.
  • ca  gla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  grana, n f alt. sin.
  • ca  grana d'escarlata, n f alt. sin.
  • ca  grana vermelló, n f alt. sin.
  • ca  graneta, n f alt. sin.
  • ca  malla, n f alt. sin.
  • ca  malles, n f pl alt. sin.
  • ca  alzina rabell, n f var. ling.
  • ca  alzina ravell, n f var. ling.
  • ca  aurinella, n f var. ling.
  • ca  coscoja, n f var. ling.
  • ca  coscoll roge, n m var. ling.
  • ca  coscollis, n m var. ling.
  • ca  coscollís, n m var. ling.
  • ca  coscollita, n f var. ling.
  • ca  coscollo, n m var. ling.
  • ca  coscona, n f var. ling.
  • ca  coscoy, n m var. ling.
  • ca  garrins, n m pl var. ling.
  • ca  garrits, n m pl var. ling.
  • ca  garritx, n m var. ling.
  • ca  garrolla, n f var. ling.
  • ca  matorra, n f var. ling.
  • nc  Quercus coccifera L. subsp. coccifera

<Botànica > fagàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garric, n m
  • ca  coscó, n m sin. compl.
  • ca  coscoll, n m sin. compl.
  • ca  coscolla, n f sin. compl.
  • ca  garriga, n f sin. compl.
  • ca  garriguella, n f sin. compl.
  • ca  garroll, n m sin. compl.
  • ca  garulla, n f sin. compl.
  • ca  reboll, n m sin. compl.
  • ca  aglà, n m/f alt. sin.
  • ca  alzina borda, n f alt. sin.
  • ca  alzina revell, n f alt. sin.
  • ca  aulinella, n f alt. sin.
  • ca  bellota (fruit), n f alt. sin.
  • ca  bellotera borda, n f alt. sin.
  • ca  carrascolla roja, n f alt. sin.
  • ca  coscoll blanc, n m alt. sin.
  • ca  coscoll roger, n m alt. sin.
  • ca  coscoll roig, n m alt. sin.
  • ca  coscoll ver, n m alt. sin.
  • ca  coscolla blanca, n f alt. sin.
  • ca  coscolla roja, n f alt. sin.
  • ca  coscollera, n f alt. sin.
  • ca  garric roig, n m alt. sin.
  • ca  garrics, n m pl alt. sin.
  • ca  garrigó, n m alt. sin.
  • ca  garriguelles, n f pl alt. sin.
  • ca  garrigues, n f pl alt. sin.
  • ca  gla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  grana, n f alt. sin.
  • ca  grana d'escarlata, n f alt. sin.
  • ca  grana vermelló, n f alt. sin.
  • ca  graneta, n f alt. sin.
  • ca  malla, n f alt. sin.
  • ca  malles, n f pl alt. sin.
  • ca  alzina rabell, n f var. ling.
  • ca  alzina ravell, n f var. ling.
  • ca  aurinella, n f var. ling.
  • ca  coscoja, n f var. ling.
  • ca  coscoll roge, n m var. ling.
  • ca  coscollis, n m var. ling.
  • ca  coscollís, n m var. ling.
  • ca  coscollita, n f var. ling.
  • ca  coscollo, n m var. ling.
  • ca  coscona, n f var. ling.
  • ca  coscoy, n m var. ling.
  • ca  garrins, n m pl var. ling.
  • ca  garrits, n m pl var. ling.
  • ca  garritx, n m var. ling.
  • ca  garrolla, n f var. ling.
  • ca  matorra, n f var. ling.
  • nc  Quercus coccifera L. subsp. coccifera

<Botànica > fagàcies>

gaspatxo ajoblanco gaspatxo ajoblanco

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  gaspatxo ajoblanco
  • es  gazpacho ajoblanco
  • fr  gaspacho ajoblanco (potage froid d'ail et mie de pain)
  • it  gazpacho ajoblanco (zuppa fredda d'aglio e mollica di pane)
  • en  gazpacho ajoblanco (garlic and bread cold soup)
  • de  Gazpacho ajoblanco (kalte Knoblauch-Brotsuppe)

<Plats a la carta. Sopes, cremes i consomés>

grafilador grafilador

<Joieria. Orfebreria. Bijuteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  grafilador, n m
  • es  milgranos
  • es  moleta
  • es  rueda de perlar
  • es  rueda grafiladora
  • es  rueda miledientes
  • fr  millegrains
  • fr  outil mille-grains
  • fr  roulette à perler
  • fr  roulette de millegrains
  • en  milgrain tool
  • en  millgrain
  • en  millgrain tool
  • en  millgrain wheel

<Joieria. Orfebreria. Bijuteria>

Definició
Eina que consisteix en una rodeta dentada que, subjectada a un suport amb mànec, serveix per a gravar gràfiles en el metall.