Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "monja" dins totes les àrees temàtiques

alga dels vidriers alga dels vidriers

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alga dels vidriers, n f
  • ca  altina, n f sin. compl.
  • ca  posidònia, n f sin. compl.
  • ca  alga, n f alt. sin.
  • ca  alga de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  alga de vidriers, n f alt. sin.
  • ca  alga marina, n f alt. sin.
  • ca  algues, n f pl alt. sin.
  • ca  bolos (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
  • ca  gallots (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
  • ca  pets de monja, n m pl alt. sin.
  • ca  pilotes (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
  • ca  pilotes de mar (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
  • ca  àliga, n f var. ling.
  • nc  Posidonia oceanica (L.) Delile
  • nc  Posidonia caulini K.D. Koenig sin. compl.

<Botànica > posidoniàcies>

alga dels vidriers alga dels vidriers

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alga dels vidriers, n f
  • ca  altina, n f sin. compl.
  • ca  posidònia, n f sin. compl.
  • ca  alga, n f alt. sin.
  • ca  alga de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  alga de vidriers, n f alt. sin.
  • ca  alga marina, n f alt. sin.
  • ca  algues, n f pl alt. sin.
  • ca  bolos (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
  • ca  gallots (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
  • ca  pets de monja, n m pl alt. sin.
  • ca  pilotes (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
  • ca  pilotes de mar (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
  • ca  àliga, n f var. ling.
  • nc  Posidonia oceanica (L.) Delile
  • nc  Posidonia caulini K.D. Koenig sin. compl.

<Botànica > posidoniàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aliguer, n m
  • ca  aliguer matoner, n m alt. sin.
  • ca  bola de neu, n f alt. sin.
  • ca  bola de neu (fruit), n f alt. sin.
  • ca  boles de neu, n f pl alt. sin.
  • ca  bolla de neu, n f alt. sin.
  • ca  mató de monja, n m alt. sin.
  • ca  matoner, n m alt. sin.
  • ca  matons, n m pl alt. sin.
  • ca  merda de gat, n f alt. sin.
  • ca  pom de neu, n m alt. sin.
  • ca  rosa del vent, n f alt. sin.
  • ca  saüc doble, n m alt. sin.
  • nc  Viburnum opulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull boles de neu per a l'«aliguer d'una varietat d'inflorescències globoses, cultivat com a ornamental»
aliguer aliguer

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aliguer, n m
  • ca  aliguer matoner, n m alt. sin.
  • ca  bola de neu, n f alt. sin.
  • ca  bola de neu (fruit), n f alt. sin.
  • ca  boles de neu, n f pl alt. sin.
  • ca  bolla de neu, n f alt. sin.
  • ca  mató de monja, n m alt. sin.
  • ca  matoner, n m alt. sin.
  • ca  matons, n m pl alt. sin.
  • ca  merda de gat, n f alt. sin.
  • ca  pom de neu, n m alt. sin.
  • ca  rosa del vent, n f alt. sin.
  • ca  saüc doble, n m alt. sin.
  • nc  Viburnum opulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull boles de neu per a l'«aliguer d'una varietat d'inflorescències globoses, cultivat com a ornamental»
aranya blanca aranya blanca

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aranya blanca, n f
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya monja, n f sin. compl.
  • ca  dragó, n m sin. compl.
  • es  araña blanca
  • es  dragón
  • es  escorpión
  • fr  grande vive
  • en  greater weever
  • nc  Trachinus draco

<Peixos>

aranya blanca aranya blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranya blanca, n f
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya capçuda, n f sin. compl.
  • ca  aranya de cap negre, n f sin. compl.
  • ca  aranya de fang, n f sin. compl.
  • ca  aranya fragata, n f sin. compl.
  • ca  aranya monja, n f sin. compl.
  • ca  aranya negra, n f sin. compl.
  • ca  aranya sardinera, n f sin. compl.
  • ca  aranya vera, n f sin. compl.
  • ca  aranyeta, n f sin. compl.
  • ca  aranyol, n m sin. compl.
  • ca  aranyot, n m sin. compl.
  • ca  dragó, n m sin. compl.
  • ca  dragons, n m pl sin. compl.
  • ca  espasenc, n m sin. compl.
  • ca  espasenca, n f sin. compl.
  • ca  espasencs, n m pl sin. compl.
  • ca  pinça, n f sin. compl.
  • ca  pinxa, n f sin. compl.
  • ca  salamó, n m sin. compl.
  • ca  aranéola, n f var. ling.
  • ca  aranya vera, n f var. ling.
  • ca  arañya-blanca, n f var. ling.
  • ca  arañya-monja, n f var. ling.
  • ca  arañyol, n m var. ling.
  • ca  drago, n m var. ling.
  • ca  escorpión, n m var. ling.
  • ca  nadela, n f var. ling.
  • ca  peje aranya, n m var. ling.
  • ca  salomó, n m var. ling.
  • nc  Trachinus draco
  • es  araña
  • es  araña blanca
  • es  dragón
  • es  escorpión
  • fr  grand vive
  • fr  grande vive
  • fr  petite vive
  • it  tracina vipera
  • en  greater weever
  • en  grow-foot
  • de  Hahnepoot

<Peixos > Traquínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València

    - aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona

    - aranya (INVPESQ6): Castelló

    - aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - aranya blanca (DELC): Balears

    - aranya blanca (EMMDENIA): Dénia

    - aranya blanca (FAUNAICT): Menorca

    - aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca

    - aranya fragata (DELC): Balears

    - aranya monja (DCVB-E): Mallorca

    - aranya monja (DELC): Balears

    - aranya negra (DELC): Balears

    - aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell

    - aranya vera (DCVB-E): València

    - aranya vera (DELC): Balears

    - aranya vera (EMMDENIA): Dénia

    - arañya-blanca (RPCE3): Eivissa

    - arañya-monja (RPCE3): Mallorca

    - aranyeta (EMMDENIA): Dénia

    - aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca

    - aranyot (EMMDENIA): Dénia

    - dragó (AGUILO): Menorca

    - dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona

    - dragó (FAUNAICT): Menorca

    - dragó (RPCE3): Menorca

    - dragons (RANDA11): Menorca

    - espasencs (DCVB-E): Blanes

    - pinça (JLLE): Pollença

    - pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells

    - salamó (DELC): Balear
aranya blanca aranya blanca

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranya blanca, n f
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya capçuda, n f sin. compl.
  • ca  aranya de cap negre, n f sin. compl.
  • ca  aranya de fang, n f sin. compl.
  • ca  aranya fragata, n f sin. compl.
  • ca  aranya monja, n f sin. compl.
  • ca  aranya negra, n f sin. compl.
  • ca  aranya sardinera, n f sin. compl.
  • ca  aranya vera, n f sin. compl.
  • ca  aranyeta, n f sin. compl.
  • ca  aranyol, n m sin. compl.
  • ca  aranyot, n m sin. compl.
  • ca  dragó, n m sin. compl.
  • ca  dragons, n m pl sin. compl.
  • ca  espasenc, n m sin. compl.
  • ca  espasenca, n f sin. compl.
  • ca  espasencs, n m pl sin. compl.
  • ca  pinça, n f sin. compl.
  • ca  pinxa, n f sin. compl.
  • ca  salamó, n m sin. compl.
  • ca  aranéola, n f var. ling.
  • ca  aranya vera, n f var. ling.
  • ca  arañya-blanca, n f var. ling.
  • ca  arañya-monja, n f var. ling.
  • ca  arañyol, n m var. ling.
  • ca  drago, n m var. ling.
  • ca  escorpión, n m var. ling.
  • ca  nadela, n f var. ling.
  • ca  peje aranya, n m var. ling.
  • ca  salomó, n m var. ling.
  • nc  Trachinus draco
  • es  araña
  • es  araña blanca
  • es  dragón
  • es  escorpión
  • fr  grand vive
  • fr  grande vive
  • fr  petite vive
  • it  tracina vipera
  • en  greater weever
  • en  grow-foot
  • de  Hahnepoot

<Peixos > Traquínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València

    - aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona

    - aranya (INVPESQ6): Castelló

    - aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - aranya blanca (DELC): Balears

    - aranya blanca (EMMDENIA): Dénia

    - aranya blanca (FAUNAICT): Menorca

    - aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca

    - aranya fragata (DELC): Balears

    - aranya monja (DCVB-E): Mallorca

    - aranya monja (DELC): Balears

    - aranya negra (DELC): Balears

    - aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell

    - aranya vera (DCVB-E): València

    - aranya vera (DELC): Balears

    - aranya vera (EMMDENIA): Dénia

    - arañya-blanca (RPCE3): Eivissa

    - arañya-monja (RPCE3): Mallorca

    - aranyeta (EMMDENIA): Dénia

    - aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca

    - aranyot (EMMDENIA): Dénia

    - dragó (AGUILO): Menorca

    - dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona

    - dragó (FAUNAICT): Menorca

    - dragó (RPCE3): Menorca

    - dragons (RANDA11): Menorca

    - espasencs (DCVB-E): Blanes

    - pinça (JLLE): Pollença

    - pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells

    - salamó (DELC): Balear
assots de Crist assots de Crist

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  assots de Crist, n m pl
  • ca  assots de monja, n m pl alt. sin.
  • ca  cua de guineu, n f alt. sin.
  • ca  gitanes, n f pl alt. sin.
  • ca  moc d'indiot, n m alt. sin.
  • ca  moc de gall, n m alt. sin.
  • ca  moc de gall dindi, n m alt. sin.
  • ca  papagai, n m alt. sin.
  • ca  papagais, n m pl alt. sin.
  • ca  velluter, n m alt. sin.
  • ca  vellutera, n f alt. sin.
  • ca  vellutets, n m pl alt. sin.
  • ca  velluts, n m pl alt. sin.
  • ca  bellutets, n m pl var. ling.
  • ca  papagall, n m var. ling.
  • ca  papegalls, n m pl var. ling.
  • ca  velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
  • nc  Amaranthus tricolor L.

<Botànica > amarantàcies>

assots de Crist assots de Crist

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  assots de Crist, n m pl
  • ca  assots de monja, n m pl alt. sin.
  • ca  cua de guineu, n f alt. sin.
  • ca  gitanes, n f pl alt. sin.
  • ca  moc d'indiot, n m alt. sin.
  • ca  moc de gall, n m alt. sin.
  • ca  moc de gall dindi, n m alt. sin.
  • ca  papagai, n m alt. sin.
  • ca  papagais, n m pl alt. sin.
  • ca  velluter, n m alt. sin.
  • ca  vellutera, n f alt. sin.
  • ca  vellutets, n m pl alt. sin.
  • ca  velluts, n m pl alt. sin.
  • ca  bellutets, n m pl var. ling.
  • ca  papagall, n m var. ling.
  • ca  papegalls, n m pl var. ling.
  • ca  velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
  • nc  Amaranthus tricolor L.

<Botànica > amarantàcies>

barbacoll negre becgroc barbacoll negre becgroc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  barbacoll negre becgroc, n m
  • es  monja piquigualda
  • fr  barbacou à bec jaune
  • en  yellow-billed nunbird
  • de  Gelbschnabeltrappist
  • nc  Monasa flavirostris

<32.02 Ocells > Piciformes > Bucònids>