Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "monja" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alga dels vidriers, n f
- ca altina, n f sin. compl.
- ca posidònia, n f sin. compl.
- ca alga, n f alt. sin.
- ca alga de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca alga de vidriers, n f alt. sin.
- ca alga marina, n f alt. sin.
- ca algues, n f pl alt. sin.
- ca bolos (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
- ca gallots (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
- ca pets de monja, n m pl alt. sin.
- ca pilotes (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
- ca pilotes de mar (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
- ca àliga, n f var. ling.
- nc Posidonia oceanica (L.) Delile
- nc Posidonia caulini K.D. Koenig sin. compl.
<Botànica > posidoniàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alga dels vidriers, n f
- ca altina, n f sin. compl.
- ca posidònia, n f sin. compl.
- ca alga, n f alt. sin.
- ca alga de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca alga de vidriers, n f alt. sin.
- ca alga marina, n f alt. sin.
- ca algues, n f pl alt. sin.
- ca bolos (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
- ca gallots (massa fibrosa), n m pl alt. sin.
- ca pets de monja, n m pl alt. sin.
- ca pilotes (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
- ca pilotes de mar (massa fibrosa), n f pl alt. sin.
- ca àliga, n f var. ling.
- nc Posidonia oceanica (L.) Delile
- nc Posidonia caulini K.D. Koenig sin. compl.
<Botànica > posidoniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aliguer, n m
- ca aliguer matoner, n m alt. sin.
- ca bola de neu, n f alt. sin.
- ca bola de neu (fruit), n f alt. sin.
- ca boles de neu, n f pl alt. sin.
- ca bolla de neu, n f alt. sin.
- ca mató de monja, n m alt. sin.
- ca matoner, n m alt. sin.
- ca matons, n m pl alt. sin.
- ca merda de gat, n f alt. sin.
- ca pom de neu, n m alt. sin.
- ca rosa del vent, n f alt. sin.
- ca saüc doble, n m alt. sin.
- nc Viburnum opulus L.
<Botànica > caprifoliàcies>
Nota
- DIEC2-E recull boles de neu per a l'«aliguer d'una varietat d'inflorescències globoses, cultivat com a ornamental»
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aliguer, n m
- ca aliguer matoner, n m alt. sin.
- ca bola de neu, n f alt. sin.
- ca bola de neu (fruit), n f alt. sin.
- ca boles de neu, n f pl alt. sin.
- ca bolla de neu, n f alt. sin.
- ca mató de monja, n m alt. sin.
- ca matoner, n m alt. sin.
- ca matons, n m pl alt. sin.
- ca merda de gat, n f alt. sin.
- ca pom de neu, n m alt. sin.
- ca rosa del vent, n f alt. sin.
- ca saüc doble, n m alt. sin.
- nc Viburnum opulus L.
<Botànica > caprifoliàcies>
Nota
- DIEC2-E recull boles de neu per a l'«aliguer d'una varietat d'inflorescències globoses, cultivat com a ornamental»
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aranya blanca, n f
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya monja, n f sin. compl.
- ca dragó, n m sin. compl.
- es araña blanca
- es dragón
- es escorpión
- fr grande vive
- en greater weever
- nc Trachinus draco
<Peixos>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranya blanca, n f
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya capçuda, n f sin. compl.
- ca aranya de cap negre, n f sin. compl.
- ca aranya de fang, n f sin. compl.
- ca aranya fragata, n f sin. compl.
- ca aranya monja, n f sin. compl.
- ca aranya negra, n f sin. compl.
- ca aranya sardinera, n f sin. compl.
- ca aranya vera, n f sin. compl.
- ca aranyeta, n f sin. compl.
- ca aranyol, n m sin. compl.
- ca aranyot, n m sin. compl.
- ca dragó, n m sin. compl.
- ca dragons, n m pl sin. compl.
- ca espasenc, n m sin. compl.
- ca espasenca, n f sin. compl.
- ca espasencs, n m pl sin. compl.
- ca pinça, n f sin. compl.
- ca pinxa, n f sin. compl.
- ca salamó, n m sin. compl.
- ca aranéola, n f var. ling.
- ca aranya vera, n f var. ling.
- ca arañya-blanca, n f var. ling.
- ca arañya-monja, n f var. ling.
- ca arañyol, n m var. ling.
- ca drago, n m var. ling.
- ca escorpión, n m var. ling.
- ca nadela, n f var. ling.
- ca peje aranya, n m var. ling.
- ca salomó, n m var. ling.
- nc Trachinus draco
- es araña
- es araña blanca
- es dragón
- es escorpión
- fr grand vive
- fr grande vive
- fr petite vive
- it tracina vipera
- en greater weever
- en grow-foot
- de Hahnepoot
<Peixos > Traquínids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València
- aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona
- aranya (INVPESQ6): Castelló
- aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca
- aranya blanca (DELC): Balears
- aranya blanca (EMMDENIA): Dénia
- aranya blanca (FAUNAICT): Menorca
- aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca
- aranya fragata (DELC): Balears
- aranya monja (DCVB-E): Mallorca
- aranya monja (DELC): Balears
- aranya negra (DELC): Balears
- aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell
- aranya vera (DCVB-E): València
- aranya vera (DELC): Balears
- aranya vera (EMMDENIA): Dénia
- arañya-blanca (RPCE3): Eivissa
- arañya-monja (RPCE3): Mallorca
- aranyeta (EMMDENIA): Dénia
- aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca
- arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca
- aranyot (EMMDENIA): Dénia
- dragó (AGUILO): Menorca
- dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona
- dragó (FAUNAICT): Menorca
- dragó (RPCE3): Menorca
- dragons (RANDA11): Menorca
- espasencs (DCVB-E): Blanes
- pinça (JLLE): Pollença
- pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells
- salamó (DELC): Balear
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranya blanca, n f
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya capçuda, n f sin. compl.
- ca aranya de cap negre, n f sin. compl.
- ca aranya de fang, n f sin. compl.
- ca aranya fragata, n f sin. compl.
- ca aranya monja, n f sin. compl.
- ca aranya negra, n f sin. compl.
- ca aranya sardinera, n f sin. compl.
- ca aranya vera, n f sin. compl.
- ca aranyeta, n f sin. compl.
- ca aranyol, n m sin. compl.
- ca aranyot, n m sin. compl.
- ca dragó, n m sin. compl.
- ca dragons, n m pl sin. compl.
- ca espasenc, n m sin. compl.
- ca espasenca, n f sin. compl.
- ca espasencs, n m pl sin. compl.
- ca pinça, n f sin. compl.
- ca pinxa, n f sin. compl.
- ca salamó, n m sin. compl.
- ca aranéola, n f var. ling.
- ca aranya vera, n f var. ling.
- ca arañya-blanca, n f var. ling.
- ca arañya-monja, n f var. ling.
- ca arañyol, n m var. ling.
- ca drago, n m var. ling.
- ca escorpión, n m var. ling.
- ca nadela, n f var. ling.
- ca peje aranya, n m var. ling.
- ca salomó, n m var. ling.
- nc Trachinus draco
- es araña
- es araña blanca
- es dragón
- es escorpión
- fr grand vive
- fr grande vive
- fr petite vive
- it tracina vipera
- en greater weever
- en grow-foot
- de Hahnepoot
<Peixos > Traquínids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València
- aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona
- aranya (INVPESQ6): Castelló
- aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca
- aranya blanca (DELC): Balears
- aranya blanca (EMMDENIA): Dénia
- aranya blanca (FAUNAICT): Menorca
- aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca
- aranya fragata (DELC): Balears
- aranya monja (DCVB-E): Mallorca
- aranya monja (DELC): Balears
- aranya negra (DELC): Balears
- aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell
- aranya vera (DCVB-E): València
- aranya vera (DELC): Balears
- aranya vera (EMMDENIA): Dénia
- arañya-blanca (RPCE3): Eivissa
- arañya-monja (RPCE3): Mallorca
- aranyeta (EMMDENIA): Dénia
- aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca
- arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca
- aranyot (EMMDENIA): Dénia
- dragó (AGUILO): Menorca
- dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona
- dragó (FAUNAICT): Menorca
- dragó (RPCE3): Menorca
- dragons (RANDA11): Menorca
- espasencs (DCVB-E): Blanes
- pinça (JLLE): Pollença
- pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells
- salamó (DELC): Balear
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca assots de Crist, n m pl
- ca assots de monja, n m pl alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca gitanes, n f pl alt. sin.
- ca moc d'indiot, n m alt. sin.
- ca moc de gall, n m alt. sin.
- ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
- ca papagai, n m alt. sin.
- ca papagais, n m pl alt. sin.
- ca velluter, n m alt. sin.
- ca vellutera, n f alt. sin.
- ca vellutets, n m pl alt. sin.
- ca velluts, n m pl alt. sin.
- ca bellutets, n m pl var. ling.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca papegalls, n m pl var. ling.
- ca velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
- nc Amaranthus tricolor L.
<Botànica > amarantàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca assots de Crist, n m pl
- ca assots de monja, n m pl alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca gitanes, n f pl alt. sin.
- ca moc d'indiot, n m alt. sin.
- ca moc de gall, n m alt. sin.
- ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
- ca papagai, n m alt. sin.
- ca papagais, n m pl alt. sin.
- ca velluter, n m alt. sin.
- ca vellutera, n f alt. sin.
- ca vellutets, n m pl alt. sin.
- ca velluts, n m pl alt. sin.
- ca bellutets, n m pl var. ling.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca papegalls, n m pl var. ling.
- ca velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
- nc Amaranthus tricolor L.
<Botànica > amarantàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca barbacoll negre becgroc, n m
- es monja piquigualda
- fr barbacou à bec jaune
- en yellow-billed nunbird
- de Gelbschnabeltrappist
- nc Monasa flavirostris
<32.02 Ocells > Piciformes > Bucònids>