Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "monja" dins totes les àrees temàtiques

eriçó eriçó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  eriçó, n m
  • ca  coixí de frare, n m sin. compl.
  • ca  coixí de monja, n m sin. compl.
  • ca  coixí de senyora, n m sin. compl.
  • ca  gratacul, n m sin. compl.
  • ca  argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca  cadira de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cadira de senyora, n f alt. sin.
  • ca  cadireta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cadireta de pastoret, n f alt. sin.
  • ca  coixí de frares, n m alt. sin.
  • ca  coixí de pastor, n m alt. sin.
  • ca  coixinet de monja, n m alt. sin.
  • ca  coixinet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  coixinet de senyora, n m alt. sin.
  • ca  coixinets, n m pl alt. sin.
  • ca  coixins de monja, n m pl alt. sin.
  • ca  coixins de senyora, n m pl alt. sin.
  • ca  cuixes de monja, n f pl alt. sin.
  • ca  cuixes de senyora, n f pl alt. sin.
  • ca  eriçons, n m pl alt. sin.
  • ca  eriçons de pastor, n m pl alt. sin.
  • ca  aliçons, n m pl var. ling.
  • ca  argilaga marina, n f var. ling.
  • ca  ariçó, n m var. ling.
  • ca  caïreta de pastor, n f var. ling.
  • nc  Erinacea anthyllis Link
  • nc  Erinacea hispanica Bubani var. ling.
  • nc  Erinacea pungens Boiss. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

eriçó eriçó

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  eriçó, n m
  • es  cojín de monja, n m
  • es  piorno azul, n m
  • fr  cytise hérisson, n m
  • en  hedgehog broom, n
  • nc  Erinacea anthyllis

<Enginyeria forestal>

esteperola esteperola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esteperola, n f
  • ca  colgafocs, n m sin. compl.
  • ca  flor de monja, n f sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  romaní mascle, n m sin. compl.
  • ca  romerola, n f sin. compl.
  • ca  botja de les meleres, n f alt. sin.
  • ca  botó de gall, n m alt. sin.
  • ca  cist, n m alt. sin.
  • ca  colgafoc, n m alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
  • ca  estepa matagall, n f alt. sin.
  • ca  estepa milflors, n f alt. sin.
  • ca  esteperol, n m alt. sin.
  • ca  esteperola vera, n f alt. sin.
  • ca  giragotlla, n f alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  matagall, n m alt. sin.
  • ca  romanill mascle, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer mascle, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romerina, n f alt. sin.
  • ca  romerol, n m alt. sin.
  • ca  socarraculs, n m alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  esteparol, n m var. ling.
  • ca  esteparola, n f var. ling.
  • ca  giragolles, n f pl var. ling.
  • ca  matagallo, n m var. ling.
  • ca  romarola, n f var. ling.
  • ca  xocasapes, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus clusii Dunal
  • nc  Cistus libanotis auct., non L. var. ling.
  • nc  Cistus rosmarinifolius Pourr. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esteperola, n f
  • ca  colgafocs, n m sin. compl.
  • ca  flor de monja, n f sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  romaní mascle, n m sin. compl.
  • ca  romerola, n f sin. compl.
  • ca  botja de les meleres, n f alt. sin.
  • ca  botó de gall, n m alt. sin.
  • ca  cist, n m alt. sin.
  • ca  colgafoc, n m alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
  • ca  estepa matagall, n f alt. sin.
  • ca  estepa milflors, n f alt. sin.
  • ca  esteperol, n m alt. sin.
  • ca  esteperola vera, n f alt. sin.
  • ca  giragotlla, n f alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  matagall, n m alt. sin.
  • ca  romanill mascle, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer mascle, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romerina, n f alt. sin.
  • ca  romerol, n m alt. sin.
  • ca  socarraculs, n m alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  esteparol, n m var. ling.
  • ca  esteparola, n f var. ling.
  • ca  giragolles, n f pl var. ling.
  • ca  matagallo, n m var. ling.
  • ca  romarola, n f var. ling.
  • ca  xocasapes, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus clusii Dunal
  • nc  Cistus libanotis auct., non L. var. ling.
  • nc  Cistus rosmarinifolius Pourr. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

estrilda monja estrilda monja

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  estrilda monja, n f
  • es  estrilda monjita
  • fr  astrild nonnette
  • en  black-crowned waxbill
  • de  Nonnenastrild
  • nc  Estrilda nonnula

<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>

estrilda monja estrilda monja

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  estrilda monja, n f
  • es  estrilda monjita
  • fr  astrild nonnette
  • en  black-crowned waxbill
  • de  Nonnenastrild
  • nc  Estrilda nonnula

<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>

foca monjo del Carib foca monjo del Carib

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  foca monjo del Carib, n f
  • nc  Monachus tropicalis († extinta el 1952)
  • auct  (Gray 1850)
  • cod  SKC
  • es  foca monja del Caribe
  • fr  phoque moine des Caraïbes
  • en  Caribbean monk seal

<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Fòcids>

foca monjo del Carib foca monjo del Carib

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  foca monjo del Carib, n f
  • nc  Monachus tropicalis († extinta el 1952)
  • auct  (Gray 1850)
  • cod  SKC
  • es  foca monja del Caribe
  • fr  phoque moine des Caraïbes
  • en  Caribbean monk seal

<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Fòcids>

herba blanca herba blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba blanca, n f
  • ca  herba plana, n f alt. sin.
  • ca  herba redona, n f alt. sin.
  • ca  mamelletes de monja, n f pl alt. sin.
  • ca  maria, n f alt. sin.
  • ca  rampet, n m alt. sin.
  • nc  Hedypnois rhagadioloides (L.) F.W. Schmidt
  • nc  Hedypnois cretica (L.) Dum. Cours. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

herba blanca herba blanca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba blanca, n f
  • ca  herba plana, n f alt. sin.
  • ca  herba redona, n f alt. sin.
  • ca  mamelletes de monja, n f pl alt. sin.
  • ca  maria, n f alt. sin.
  • ca  rampet, n m alt. sin.
  • nc  Hedypnois rhagadioloides (L.) F.W. Schmidt
  • nc  Hedypnois cretica (L.) Dum. Cours. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>