Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "monja" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca eriçó, n m
- ca coixí de frare, n m sin. compl.
- ca coixí de monja, n m sin. compl.
- ca coixí de senyora, n m sin. compl.
- ca gratacul, n m sin. compl.
- ca argelaga marina, n f alt. sin.
- ca cadira de pastor, n f alt. sin.
- ca cadira de senyora, n f alt. sin.
- ca cadireta de pastor, n f alt. sin.
- ca cadireta de pastoret, n f alt. sin.
- ca coixí de frares, n m alt. sin.
- ca coixí de pastor, n m alt. sin.
- ca coixinet de monja, n m alt. sin.
- ca coixinet de pastor, n m alt. sin.
- ca coixinet de senyora, n m alt. sin.
- ca coixinets, n m pl alt. sin.
- ca coixins de monja, n m pl alt. sin.
- ca coixins de senyora, n m pl alt. sin.
- ca cuixes de monja, n f pl alt. sin.
- ca cuixes de senyora, n f pl alt. sin.
- ca eriçons, n m pl alt. sin.
- ca eriçons de pastor, n m pl alt. sin.
- ca aliçons, n m pl var. ling.
- ca argilaga marina, n f var. ling.
- ca ariçó, n m var. ling.
- ca caïreta de pastor, n f var. ling.
- nc Erinacea anthyllis Link
- nc Erinacea hispanica Bubani var. ling.
- nc Erinacea pungens Boiss. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca eriçó, n m
- es cojín de monja, n m
- es piorno azul, n m
- fr cytise hérisson, n m
- en hedgehog broom, n
- nc Erinacea anthyllis
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esteperola, n f
- ca colgafocs, n m sin. compl.
- ca flor de monja, n f sin. compl.
- ca matafoc, n m sin. compl.
- ca romaní mascle, n m sin. compl.
- ca romerola, n f sin. compl.
- ca botja de les meleres, n f alt. sin.
- ca botó de gall, n m alt. sin.
- ca cist, n m alt. sin.
- ca colgafoc, n m alt. sin.
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
- ca estepa matagall, n f alt. sin.
- ca estepa milflors, n f alt. sin.
- ca esteperol, n m alt. sin.
- ca esteperola vera, n f alt. sin.
- ca giragotlla, n f alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca matagall, n m alt. sin.
- ca romanill mascle, n m alt. sin.
- ca romer blanc, n m alt. sin.
- ca romer mascle, n m alt. sin.
- ca romera, n f alt. sin.
- ca romerina, n f alt. sin.
- ca romerol, n m alt. sin.
- ca socarraculs, n m alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
- ca esteparol, n m var. ling.
- ca esteparola, n f var. ling.
- ca giragolles, n f pl var. ling.
- ca matagallo, n m var. ling.
- ca romarola, n f var. ling.
- ca xocasapes, n m/f var. ling.
- nc Cistus clusii Dunal
- nc Cistus libanotis auct., non L. var. ling.
- nc Cistus rosmarinifolius Pourr. var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esteperola, n f
- ca colgafocs, n m sin. compl.
- ca flor de monja, n f sin. compl.
- ca matafoc, n m sin. compl.
- ca romaní mascle, n m sin. compl.
- ca romerola, n f sin. compl.
- ca botja de les meleres, n f alt. sin.
- ca botó de gall, n m alt. sin.
- ca cist, n m alt. sin.
- ca colgafoc, n m alt. sin.
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
- ca estepa matagall, n f alt. sin.
- ca estepa milflors, n f alt. sin.
- ca esteperol, n m alt. sin.
- ca esteperola vera, n f alt. sin.
- ca giragotlla, n f alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca matagall, n m alt. sin.
- ca romanill mascle, n m alt. sin.
- ca romer blanc, n m alt. sin.
- ca romer mascle, n m alt. sin.
- ca romera, n f alt. sin.
- ca romerina, n f alt. sin.
- ca romerol, n m alt. sin.
- ca socarraculs, n m alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
- ca esteparol, n m var. ling.
- ca esteparola, n f var. ling.
- ca giragolles, n f pl var. ling.
- ca matagallo, n m var. ling.
- ca romarola, n f var. ling.
- ca xocasapes, n m/f var. ling.
- nc Cistus clusii Dunal
- nc Cistus libanotis auct., non L. var. ling.
- nc Cistus rosmarinifolius Pourr. var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca estrilda monja, n f
- es estrilda monjita
- fr astrild nonnette
- en black-crowned waxbill
- de Nonnenastrild
- nc Estrilda nonnula
<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca estrilda monja, n f
- es estrilda monjita
- fr astrild nonnette
- en black-crowned waxbill
- de Nonnenastrild
- nc Estrilda nonnula
<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca foca monjo del Carib, n f
- nc Monachus tropicalis († extinta el 1952)
- auct (Gray 1850)
- cod SKC
- es foca monja del Caribe
- fr phoque moine des Caraïbes
- en Caribbean monk seal
<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Fòcids>
<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca foca monjo del Carib, n f
- nc Monachus tropicalis († extinta el 1952)
- auct (Gray 1850)
- cod SKC
- es foca monja del Caribe
- fr phoque moine des Caraïbes
- en Caribbean monk seal
<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Fòcids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba blanca, n f
- ca herba plana, n f alt. sin.
- ca herba redona, n f alt. sin.
- ca mamelletes de monja, n f pl alt. sin.
- ca maria, n f alt. sin.
- ca rampet, n m alt. sin.
- nc Hedypnois rhagadioloides (L.) F.W. Schmidt
- nc Hedypnois cretica (L.) Dum. Cours. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba blanca, n f
- ca herba plana, n f alt. sin.
- ca herba redona, n f alt. sin.
- ca mamelletes de monja, n f pl alt. sin.
- ca maria, n f alt. sin.
- ca rampet, n m alt. sin.
- nc Hedypnois rhagadioloides (L.) F.W. Schmidt
- nc Hedypnois cretica (L.) Dum. Cours. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>