Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "monja" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca babol, n m
- ca badabadoc, n m alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca ganfanó, n m alt. sin.
- ca monja, n f alt. sin.
- ca quiquiriquic, n m alt. sin.
- ca rosella, n f alt. sin.
- ca ababol, n m var. ling.
- ca bada badoc, n m var. ling.
- ca cacare quel, n m var. ling.
- ca cacarequel, n m var. ling.
- ca cararequecs, n m pl var. ling.
- ca fanfanó, n m var. ling.
- ca quiquirequics, n m pl var. ling.
- nc Papaver sp. pl.
<Botànica > papaveràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca babol, n m
- ca badabadoc, n m alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca ganfanó, n m alt. sin.
- ca monja, n f alt. sin.
- ca quiquiriquic, n m alt. sin.
- ca rosella, n f alt. sin.
- ca ababol, n m var. ling.
- ca bada badoc, n m var. ling.
- ca cacare quel, n m var. ling.
- ca cacarequel, n m var. ling.
- ca cararequecs, n m pl var. ling.
- ca fanfanó, n m var. ling.
- ca quiquirequics, n m pl var. ling.
- nc Papaver sp. pl.
<Botànica > papaveràcies>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca milana, n f
- ca bonjesús, n m sin. compl.
- ca jutge, n m sin. compl.
- ca milà, n m sin. compl.
- ca monja, n f sin. compl.
- ca tòtina, n f sin. compl.
- ca viuda, n f sin. compl.
- es águila marina
- es chucho
- es gallarón
- fr aigle commun
- fr aigle de mer
- fr mourine
- en common eagle ray
- en eagle ray
- nc Myliobatis aquila
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca milana, n f
- ca àguila, n f sin. compl.
- ca bellugó, n m sin. compl.
- ca bonjesús, n m sin. compl.
- ca clavell, n m sin. compl.
- ca jutge, n m sin. compl.
- ca milà, n m sin. compl.
- ca mongeta, n f sin. compl.
- ca monja, n f sin. compl.
- ca paloma, n f sin. compl.
- ca rajada viuda, n f sin. compl.
- ca rata, n f sin. compl.
- ca tòtina, n f sin. compl.
- ca trota, n f sin. compl.
- ca vídua, n f sin. compl.
- ca viuda, n f sin. compl.
- ca bon-jesús, n m var. ling.
- ca bonjesùs, n m var. ling.
- ca chucho, n m var. ling.
- ca jutjo, n m var. ling.
- ca mila, n m var. ling.
- ca milá, n m var. ling.
- ca milána, n f var. ling.
- ca monjeta, n f var. ling.
- ca totana, n f var. ling.
- ca totina, n f var. ling.
- ca xutxo, n m var. ling.
- ca xuxu, n m var. ling.
- nc Myliobatis aquila
- nc Raia aquila var. ling.
- nc Raja aquila var. ling.
- nc Raya aguila var. ling.
- es águila, n f
- es àguila de mar, n f
- es águila marina, n f
- es chucho, n m
- es gallarón
- es milano, n m
- es rata, n f
- fr aigle commun
- fr aigle de mer
- fr mourine
- en common eagle ray
- en eagle ray
<Rajades i milanes > Miliobàtids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca milana, n f
- ca àguila, n f sin. compl.
- ca bellugó, n m sin. compl.
- ca bonjesús, n m sin. compl.
- ca clavell, n m sin. compl.
- ca jutge, n m sin. compl.
- ca milà, n m sin. compl.
- ca mongeta, n f sin. compl.
- ca monja, n f sin. compl.
- ca paloma, n f sin. compl.
- ca rajada viuda, n f sin. compl.
- ca rata, n f sin. compl.
- ca tòtina, n f sin. compl.
- ca trota, n f sin. compl.
- ca vídua, n f sin. compl.
- ca viuda, n f sin. compl.
- ca bon-jesús, n m var. ling.
- ca bonjesùs, n m var. ling.
- ca chucho, n m var. ling.
- ca jutjo, n m var. ling.
- ca mila, n m var. ling.
- ca milá, n m var. ling.
- ca milána, n f var. ling.
- ca monjeta, n f var. ling.
- ca totana, n f var. ling.
- ca totina, n f var. ling.
- ca xutxo, n m var. ling.
- ca xuxu, n m var. ling.
- nc Myliobatis aquila
- nc Raia aquila var. ling.
- nc Raja aquila var. ling.
- nc Raya aguila var. ling.
- es águila, n f
- es àguila de mar, n f
- es águila marina, n f
- es chucho, n m
- es gallarón
- es milano, n m
- es rata, n f
- fr aigle commun
- fr aigle de mer
- fr mourine
- en common eagle ray
- en eagle ray
<Rajades i milanes > Miliobàtids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca rosella, n f
- ca babol, n m sin. compl.
- ca badabadoc, n m sin. compl.
- ca colet, n m sin. compl.
- ca gall, n m sin. compl.
- ca gallaret, n m sin. compl.
- ca lloca, n f sin. compl.
- ca paparota, n f sin. compl.
- ca paramà, n m sin. compl.
- ca pipiripip, n m sin. compl.
- ca quiquiriquic, n m sin. compl.
- ca babola, n f alt. sin.
- ca babols, n m pl alt. sin.
- ca badabadocs, n m pl alt. sin.
- ca capellà, n m alt. sin.
- ca caputxí, n m alt. sin.
- ca cascall, n m alt. sin.
- ca cascall bord, n m alt. sin.
- ca cascall salvatge, n m alt. sin.
- ca gallarets, n m pl alt. sin.
- ca gallet, n m alt. sin.
- ca gallgallaret, n m alt. sin.
- ca galls, n m pl alt. sin.
- ca ganfanó, n m alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca monges, n f pl alt. sin.
- ca mongeta (flor), n f alt. sin.
- ca monja, n f alt. sin.
- ca papaions, n m pl alt. sin.
- ca papariu, n m alt. sin.
- ca pipiripips, n m pl alt. sin.
- ca puput, n m/f alt. sin.
- ca quequerequecs, n m pl alt. sin.
- ca quiquiriquics, n m pl alt. sin.
- ca republicans, n m pl alt. sin.
- ca rosella comuna, n f alt. sin.
- ca rosella vera, n f alt. sin.
- ca roseller, n m alt. sin.
- ca rosellera, n f alt. sin.
- ca roselles, n f pl alt. sin.
- ca roselles de camp, n f pl alt. sin.
- ca roselleta, n f alt. sin.
- ca roses bordes, n f pl alt. sin.
- ca senyora, n f alt. sin.
- ca serradella, n f alt. sin.
- ca vermelló, n m alt. sin.
- ca ababol, n m var. ling.
- ca ababolera, n f var. ling.
- ca abacol, n m var. ling.
- ca abadollera, n f var. ling.
- ca adormidera borda, n f var. ling.
- ca amapola, n f var. ling.
- ca amapola silvestre, n f var. ling.
- ca babebadoc, n m var. ling.
- ca cacaraquec, n m var. ling.
- ca cararequec, n m var. ling.
- ca cocolicó, n m var. ling.
- ca coquerecoc, n m var. ling.
- ca coquerecocs, n m pl var. ling.
- ca curacallo, n m var. ling.
- ca gaigallaret, n m var. ling.
- ca gall galleret, n m var. ling.
- ca galleret, n m var. ling.
- ca gallerets, n m pl var. ling.
- ca gallerós, n m var. ling.
- ca gallitos, n m pl var. ling.
- ca kikerekik, n m var. ling.
- ca màpola, n f var. ling.
- ca papaiu, n m var. ling.
- ca papàriu, n m var. ling.
- ca paparola, n f var. ling.
- ca paparoles, n f pl var. ling.
- ca pavot, n m var. ling.
- ca peperepep, n m var. ling.
- ca pepiripips, n m pl var. ling.
- ca pinipip, n m var. ling.
- ca piparapip, n m var. ling.
- ca piperepips, n m pl var. ling.
- ca pipirip, n m var. ling.
- ca piri-piri, n m var. ling.
- ca quequerequec, n m var. ling.
- ca quicaracoc, n m var. ling.
- ca quicaraquic, n m var. ling.
- ca quicoraquic, n m var. ling.
- ca quiquiric, n m var. ling.
- ca quiquiricall, n m var. ling.
- ca quiquirics, n m pl var. ling.
- ca roella, n f var. ling.
- ca roelles, n f pl var. ling.
- ca rogelles, n f pl var. ling.
- ca roguella, n f var. ling.
- ca ronsella, n f var. ling.
- ca rovella, n f var. ling.
- ca rovelles, n f pl var. ling.
- ca ruella, n f var. ling.
- ca ruelles, n f pl var. ling.
- ca ruzelo, n m var. ling.
- nc Papaver rhoeas L.
<Botànica > papaveràcies>
Nota
-
1. MASCLANS recull els noms referits a Papaver rhoeas i espècies congèneres afins.
2. Papaiu i papàriu són noms algueresos provinents del sard (logudorès) pabàriu.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca rosella, n f
- ca babol, n m sin. compl.
- ca badabadoc, n m sin. compl.
- ca colet, n m sin. compl.
- ca gall, n m sin. compl.
- ca gallaret, n m sin. compl.
- ca lloca, n f sin. compl.
- ca paparota, n f sin. compl.
- ca paramà, n m sin. compl.
- ca pipiripip, n m sin. compl.
- ca quiquiriquic, n m sin. compl.
- ca babola, n f alt. sin.
- ca babols, n m pl alt. sin.
- ca badabadocs, n m pl alt. sin.
- ca capellà, n m alt. sin.
- ca caputxí, n m alt. sin.
- ca cascall, n m alt. sin.
- ca cascall bord, n m alt. sin.
- ca cascall salvatge, n m alt. sin.
- ca gallarets, n m pl alt. sin.
- ca gallet, n m alt. sin.
- ca gallgallaret, n m alt. sin.
- ca galls, n m pl alt. sin.
- ca ganfanó, n m alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca monges, n f pl alt. sin.
- ca mongeta (flor), n f alt. sin.
- ca monja, n f alt. sin.
- ca papaions, n m pl alt. sin.
- ca papariu, n m alt. sin.
- ca pipiripips, n m pl alt. sin.
- ca puput, n m/f alt. sin.
- ca quequerequecs, n m pl alt. sin.
- ca quiquiriquics, n m pl alt. sin.
- ca republicans, n m pl alt. sin.
- ca rosella comuna, n f alt. sin.
- ca rosella vera, n f alt. sin.
- ca roseller, n m alt. sin.
- ca rosellera, n f alt. sin.
- ca roselles, n f pl alt. sin.
- ca roselles de camp, n f pl alt. sin.
- ca roselleta, n f alt. sin.
- ca roses bordes, n f pl alt. sin.
- ca senyora, n f alt. sin.
- ca serradella, n f alt. sin.
- ca vermelló, n m alt. sin.
- ca ababol, n m var. ling.
- ca ababolera, n f var. ling.
- ca abacol, n m var. ling.
- ca abadollera, n f var. ling.
- ca adormidera borda, n f var. ling.
- ca amapola, n f var. ling.
- ca amapola silvestre, n f var. ling.
- ca babebadoc, n m var. ling.
- ca cacaraquec, n m var. ling.
- ca cararequec, n m var. ling.
- ca cocolicó, n m var. ling.
- ca coquerecoc, n m var. ling.
- ca coquerecocs, n m pl var. ling.
- ca curacallo, n m var. ling.
- ca gaigallaret, n m var. ling.
- ca gall galleret, n m var. ling.
- ca galleret, n m var. ling.
- ca gallerets, n m pl var. ling.
- ca gallerós, n m var. ling.
- ca gallitos, n m pl var. ling.
- ca kikerekik, n m var. ling.
- ca màpola, n f var. ling.
- ca papaiu, n m var. ling.
- ca papàriu, n m var. ling.
- ca paparola, n f var. ling.
- ca paparoles, n f pl var. ling.
- ca pavot, n m var. ling.
- ca peperepep, n m var. ling.
- ca pepiripips, n m pl var. ling.
- ca pinipip, n m var. ling.
- ca piparapip, n m var. ling.
- ca piperepips, n m pl var. ling.
- ca pipirip, n m var. ling.
- ca piri-piri, n m var. ling.
- ca quequerequec, n m var. ling.
- ca quicaracoc, n m var. ling.
- ca quicaraquic, n m var. ling.
- ca quicoraquic, n m var. ling.
- ca quiquiric, n m var. ling.
- ca quiquiricall, n m var. ling.
- ca quiquirics, n m pl var. ling.
- ca roella, n f var. ling.
- ca roelles, n f pl var. ling.
- ca rogelles, n f pl var. ling.
- ca roguella, n f var. ling.
- ca ronsella, n f var. ling.
- ca rovella, n f var. ling.
- ca rovelles, n f pl var. ling.
- ca ruella, n f var. ling.
- ca ruelles, n f pl var. ling.
- ca ruzelo, n m var. ling.
- nc Papaver rhoeas L.
<Botànica > papaveràcies>
Nota
-
1. MASCLANS recull els noms referits a Papaver rhoeas i espècies congèneres afins.
2. Papaiu i papàriu són noms algueresos provinents del sard (logudorès) pabàriu.