Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "montserrat" dins totes les àrees temàtiques

amanida montserratina amanida montserratina

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida montserratina
  • es  ensalada montserratina
  • fr  salade de Montserrat
  • it  insalata di Montserrat
  • en  salad from Montserrat
  • de  Salat aus Montserrat

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

amanida verda amb tomàquet de Montserrat amanida verda amb tomàquet de Montserrat

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida verda amb tomàquet de Montserrat
  • es  ensalada verde con tomate de Montserrat
  • fr  ensalada verde à la tomate de Montserrat
  • it  insalata verde con pomodoro di Montserrat
  • en  green salad with tomato from Montserrat
  • de  grüner Salat mit Tomaten aus Montserrat

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga, n f
  • ca  herba de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  sanamunda, n f alt. sin.
  • ca  senet bord, n m alt. sin.
  • ca  siva de terra, n f alt. sin.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea sanamunda All.
  • nc  Passerina thymelaea (L.) DC. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

bufalaga tintòria bufalaga tintòria

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga tintòria, n f
  • ca  badaolles, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga, n f alt. sin.
  • ca  herba d'espart, n f alt. sin.
  • ca  herba de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  merdacruix, n m/f alt. sin.
  • ca  brufalaga, n f var. ling.
  • ca  bufaralda, n f var. ling.
  • ca  bufaralga, n f var. ling.
  • ca  buferalda, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  fufaralga, n f var. ling.
  • nc  Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl. subsp. tinctoria

<Botànica > timeleàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cagamuja, n f
  • ca  catapúcia de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  herba de cuca, n f alt. sin.
  • ca  herba del frare, n f alt. sin.
  • ca  herba ratera, n f alt. sin.
  • ca  herba sopera, n f alt. sin.
  • ca  herba talpera, n f alt. sin.
  • ca  herba vomitòria, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  tàrrec, n m alt. sin.
  • ca  cagamoix, n m var. ling.
  • ca  cagamoixa, n f var. ling.
  • ca  cagamuix, n m var. ling.
  • ca  cagamuixa, n f var. ling.
  • ca  cagamutja, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  cataprúcia, n f var. ling.
  • ca  cataprusa, n f var. ling.
  • ca  catapussia, n f var. ling.
  • ca  lletatresa, n f var. ling.
  • ca  lletreresa, n f var. ling.
  • ca  tàrtago, n m var. ling.
  • nc  Euphorbia lathyris L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

  • El nom catapúcia és un llatinisme de CATAPUCIA, que en evolució popular ha donat cagamuja, amb nombroses variants (cf. DCVB-E s. v. cagamuja).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caragola, n f
  • ca  calaguala, n f alt. sin.
  • ca  calaguala de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  caragoles, n f pl alt. sin.
  • ca  cargola, n f alt. sin.
  • ca  cargola de Montserrat, n f alt. sin.
  • nc  Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér. subsp. rupestre (Pourr. ex Cav.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Erodium rupestre (Pourr. ex Cav.) Marcet var. ling.
  • nc  Erodium supracanum L'Hér. var. ling.

<Botànica > geraniàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull la denominació caragola per a Erodium glandulosum, E. rupestre i espècies afins.
coa del diable coa del diable

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coa del diable, n f
  • ca  muntanya de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  penyes, n f pl alt. sin.
  • nc  Cereus uruguayanus R. Kiesling

<Botànica > cactàcies>

Nota

  • LLOFR recull les denominacions coa del diable i penyes per a la varietat 'Monstruosus'.
crioll anglès de Montserrat crioll anglès de Montserrat

<Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Montserrat
  • de  Montserrat-Kreol
  • de  Leeward Caribbean Creole English sin. compl.
  • de  Montserrat Creole English sin. compl.
  • en  Montserrat Creole English
  • en  Leeward Caribbean Creole English sin. compl.
  • en  Leeward Caribbean Creole English sin. compl.
  • en  Montserrat Creole English sin. compl.
  • es  criollo inglés de Montserrat
  • es  leeward caribbean creole english sin. compl.
  • es  montserrat creole english sin. compl.
  • eu  montserrat Ingelesean kreolera
  • eu  leeward caribbean creole english sin. compl.
  • eu  montserrat creole english sin. compl.
  • fr  créole anglais de Montserrat
  • fr  créole anglais caribéen des Îles-sous-le-Vent sin. compl.
  • fr  leeward Caribbean Creole English sin. compl.
  • fr  montserrat Creole English sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Montserrat
  • gl  leeward caribbean creole english sin. compl.
  • gl  montserrat creole english sin. compl.
  • it  creolo inglese di Montserrat
  • it  leeward caribbean creole english sin. compl.
  • it  montserrat creole english sin. compl.
  • nl  Creools Engels op Montserrat
  • nl  Engels-Creools van Montserrat sin. compl.
  • nl  Leeward Caribbean Creole English sin. compl.
  • nl  Montserrat Creole English sin. compl.
  • pt  crioulo inglês da Montserrat
  • pt  leeward caribbean creole english sin. compl.
  • pt  montserrat creole english sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Montserrat>

Definició
Montserrat forma part de les illes Leward, juntament amb Anguilla, Antigua, Barbuda, Saint Christopher (o Saint Kitts) i Nevis. En totes aquestes illes, colònies britàniques des del segle xvii, s'hi parlen criolls de base anglesa estretament relacionats i molt propers lingüísticament; algunes fonts parlen, de fet, d'un únic crioll de les illes Leward.
Cristòfor Colom va descobrir l'Illa el 1493 i li va donar el nom de Montserrat en record de la muntanya catalana. Els espanyols no van colonitzar-la, però. Van ser anglesos i irlandesos els qui s'hi van instal·lar a partir de 1632. Ha continuat sota jurisdicció britànica fins a l'actualitat, excepte alguns períodes en què va estar sota domini francès. El 1962 la població de Montserrat va decicir en referèndum que l'illa continués vinculada al Regne Unit com a territori d'ultramar.
Més del 95% de la població de Montserrat parla el crioll anglès com a primera llengua. L'anglès, parlat tan sols per un 2,5% de la població, funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa a l'escriptura. En el vessant oral, l'ús del crioll és força més habitual en qualsevol context.
El 1987 la població de Montserrat era de més de 12.000 persones. L'erupció del volcà Soufriere el 1995 va provocar destrosses importants, especialment al sud de l'Illa. Com a conseqüència, dos terços de la població va abandonar Montserrat i la major part es va establir al Regne Unit.
fills de la Mare de Déu fills de la Mare de Déu

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fills de la Mare de Déu, n m pl
  • ca  muntanyes de Montserrat, n f pl alt. sin.
  • nc  Echinopsis chamaecereus H. Friedrich et Glaetzle
  • nc  Chamaecereus silvestrii (Speg.) Britton et Rose var. ling.

<Botànica > cactàcies>

herba de Sant Jordi herba de Sant Jordi

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Sant Jordi, n f
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  centrant, n m alt. sin.
  • ca  fava borda, n f alt. sin.
  • ca  favar bord, n m alt. sin.
  • ca  favera, n f alt. sin.
  • ca  favera borda, n f alt. sin.
  • ca  flor de la Verge Maria, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Jordi, n f alt. sin.
  • ca  herba de bou, n f alt. sin.
  • ca  herba de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lilà, n m alt. sin.
  • ca  lilà bord, n m alt. sin.
  • ca  lilà de terra, n m alt. sin.
  • ca  rosa d'Espanya, n f alt. sin.
  • ca  valeriana, n f alt. sin.
  • ca  valeriana de jardí, n f alt. sin.
  • ca  valeriana roja, n f alt. sin.
  • ca  valeriana vermella, n f alt. sin.
  • ca  andianeta, n f var. ling.
  • ca  nomeolvides, n m var. ling.
  • nc  Centranthus ruber (L.) DC. subsp. ruber
  • nc  Valeriana rubra L. sin. compl.

<Botànica > valerianàcies>