Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "morma" dins totes les àrees temàtiques

forma forma

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  forma, n f
  • es  forma

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Definició
Peça de fusta que serveix de motlle en la fabricació i reparació de calçat.
forma forma

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  forma, n f
  • es  horma

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Definició
Motlle que serveix per a donar forma al calçat.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  forma, n f
  • es  forma
  • en  form

<Matemàtiques>

forma forma

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  forma, n f
  • es  forma
  • fr  éxécution
  • fr  forme
  • en  form

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí artístic i acrobàtic>

Definició
Paràmetre de puntuació que inclou l'estil, l'execució i la precisió del moviment d'un salt acrobàtic.
forma forma

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  forma, n f
  • es  forma
  • fr  forme
  • en  form
  • en  forma

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Tàxon de la classificació dels éssers vius de rang inferior a la varietat, que agrupa els individus d'una mateixa població que presenten petites variacions morfològiques.

Nota

  • Per exemple, alguns autors han diferenciat en el garric (Quercus coccifera) diverses formes en relació amb les seves fulles, com ara la forma latifolia o la forma microphilla, la denominació de les quals reflecteix la característica morfològica diferencial.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  forma, n f
  • es  forma
  • fr  forme
  • en  form
  • en  forma

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Tàxon de la classificació dels éssers vius de rang inferior a la varietat, que agrupa els individus d'una mateixa població que presenten petites variacions morfològiques.

Nota

  • Per exemple, alguns autors han diferenciat en el garric (Quercus coccifera) diverses formes en relació amb les seves fulles, com ara la forma latifolia o la forma microphilla, la denominació de les quals reflecteix la característica morfològica diferencial.
forma forma

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de dibuix tècnic. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 133 p.; 22 cm.
ISBN 84-88169-01-9


Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  forma, n f
  • es  forma
  • en  form
  • en  shape

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Definició
Conjunt de línies i de superfícies que determinen el contorn d'una figura o d'un cos.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  forma, n f
  • es  forma

<Dret civil > Dret civil general>

Definició
Manera que cal emprar per exterioritzar o materialitzar un acte, una norma o un negoci jurídic amb exclusió de totes les altres possibles.

Nota

  • En certs casos, l'existència d'un dret o la validesa d'un acte, una norma o un negoci jurídic depèn de l'observança de la forma.
forma forma

<Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  forma, n f
  • es  forma
  • fr  forme
  • en  form

<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

forma forma

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  forma, n f
  • es  forma
  • fr  forme
  • en  form

<Lingüística>

Definició
1. Aspecte material sota el qual es presenta un element lingüístic. 2. Per Saussure, sistema de relacions abstracte gràcies al qual es delimita i ordena la substància lingüística relativament indiferenciada i no estructurada que constitueix la realitat física i psíquica d'una llengua.