Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mosca" dins totes les àrees temàtiques

mossa torradora mossa torradora

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  mossa torradora, n f
  • fr  servante-grill

<Utillatge de cuina>

Definició
Mossa fixa de superfície rectangular amb l'interior de cintes de ferro fent nansa o dibuix i nansa o mànec, que es pot fer servir com a suport de recipients o com a torradora.
Musca Musca

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  Musca

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Gènere de dípters ciclòrrafs de la família Muscidae, no picadors, que poden alimentar-se de secrecions corporals i que poden actuar com a transmissors mecànics de virus, bacteris, protozous i helmints, com ara de nematodes dels gèneres Draschia, Habronema i Parafilaria.

Nota

  • Les espècies més importants d'aquest gènere són Musca domestica, popularment coneguda com a mosca domèstica, i Musca autumnalis.
Musca Musca

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  Musca

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Gènere de dípters ciclòrrafs de la família Muscidae, no picadors, que poden alimentar-se de secrecions corporals i que poden actuar com a transmissors mecànics de virus, bacteris, protozous i helmints, com ara de nematodes dels gèneres Draschia, Habronema i Parafilaria.

Nota

  • Les espècies més importants d'aquest gènere són Musca domestica, popularment coneguda com a mosca domèstica, i Musca autumnalis.
Musca Musca

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  Musca

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Gènere de dípters ciclòrrafs de la família Muscidae, no picadors, que poden alimentar-se de secrecions corporals i que poden actuar com a transmissors mecànics de virus, bacteris, protozous i helmints, com ara de nematodes dels gèneres Draschia, Habronema i Parafilaria.

Nota

  • Les espècies més importants d'aquest gènere són Musca domestica, popularment coneguda com a mosca domèstica, i Musca autumnalis.
Musca vetustissima Musca vetustissima

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Musca vetustissima
  • en  Australian bush fly
  • en  bush fly
  • nc  Musca vetustissima

<Zoologia > Insectes>

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
newtònia fosca newtònia fosca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  newtònia fosca, n f
  • es  newtonia oscura
  • fr  newtonie sombre
  • en  dark newtonia
  • de  Olivbauchvanga
  • nc  Newtonia amphichroa

<36.044 Ocells > Passeriformes > Vàngids>

Nota

  • El nom genèric Newtònia fa referència a Sir Edward Newton (1832-1897), secretari colonial auxiliar britànic a Maurici, i naturalista i col·leccionista a Madagascar i les Seychelles.
newtònia fosca newtònia fosca

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  newtònia fosca, n f
  • es  newtonia oscura
  • fr  newtonie sombre
  • en  dark newtonia
  • de  Olivbauchvanga
  • nc  Newtonia amphichroa

<36.044 Ocells > Passeriformes > Vàngids>

Nota

  • El nom genèric Newtònia fa referència a Sir Edward Newton (1832-1897), secretari colonial auxiliar britànic a Maurici, i naturalista i col·leccionista a Madagascar i les Seychelles.
ordre toscà ordre toscà

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  ordre toscà, n m
  • es  orden toscano
  • en  Tuscan order

<Arqueologia > Construccions > Estructures>

Definició
Ordre arquitectònic romà basat en la simplificació de l'ordre dòric, caracteritzat per una columna de fust llis.
ordre toscà ordre toscà

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  ordre toscà, n m
  • ca  ordre dòric romà, n m sin. compl.
  • es  orden dórico romano
  • es  orden toscano
  • en  Roman Doric order
  • en  Tuscan order

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Ordre romà derivat de l'ordre dòric i caracteritzat per columnes molt altes que descansen sobre una base, amb un èntasi molt pronunciat i sovint sense estries, i un entaulament amb dentells o amb mútuls.
orenga orenga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  orenga, n f
  • ca  calaments, n m pl alt. sin.
  • ca  herba musca, n f alt. sin.
  • ca  majorana, n f alt. sin.
  • ca  moraduix, n m alt. sin.
  • ca  moraduix bastard, n m alt. sin.
  • ca  moraduix bord, n m alt. sin.
  • ca  moraduix de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  orega, n f var. ling.
  • ca  oregan, n m var. ling.
  • ca  orègan, n m var. ling.
  • ca  orègano, n m var. ling.
  • ca  orégano bord, n m var. ling.
  • ca  oreng, n m var. ling.
  • ca  orengana, n f var. ling.
  • ca  orengue, n f var. ling.
  • ca  uranga, n f var. ling.
  • nc  Origanum vulgare L.
  • nc  Origanum officinale Gueldenst. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>