Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "mossega" dins totes les àrees temàtiques
<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca gosser | gossera, n m, f
- es perrero | perrera
- es realero | realera
<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca gossera, n f
- ca canera, n f sin. compl.
- es perrera
- fr chenil
- en kennel
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca gossera, n f
- ca canera, n f sin. compl.
- es perrera
- fr chenil
- en kennel
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca gossera municipal, n f
- es perrera municipal
- fr fourrière
- en pound
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca gossera municipal, n f
- es perrera municipal
- fr fourrière
- en pound
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grívia, n f
- ca griva, n f sin. compl.
- ca massot, n m sin. compl.
- ca massot verd, n m sin. compl.
- ca mostela, n f sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord massot, n m sin. compl.
- ca tord massotell, n m sin. compl.
- ca tord negre, n m sin. compl.
- ca tord verd, n m sin. compl.
- ca xinet, n m sin. compl.
- ca xucla, n f sin. compl.
- ca glívia, n f var. ling.
- ca grèvia, n f var. ling.
- ca grivi, n f var. ling.
- ca grivia, n f var. ling.
- ca masot, n m var. ling.
- ca masòt, n m var. ling.
- ca tord-massot, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tórt, n m var. ling.
- ca tort negre, n m var. ling.
- ca tort vert, n m var. ling.
- ca torts, n m pl var. ling.
- ca turt, n m var. ling.
- nc Labrus viridis
- nc Labrus festivus var. ling.
- nc Labrus luscus var. ling.
- nc Labrus turdus var. ling.
- es bodion verde
- es bodión verde
- es budión
- es tordo
- es tordo verde
- fr labre verd
- fr labre vert
- fr perroquet
- it leppo
- en ballan wrasse
- en cuckoo wcasse
- en green wrasse
- de Grüne Lippfisch
- de Grüner Lippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grívia, n f
- ca griva, n f sin. compl.
- ca massot, n m sin. compl.
- ca massot verd, n m sin. compl.
- ca mostela, n f sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord massot, n m sin. compl.
- ca tord massotell, n m sin. compl.
- ca tord negre, n m sin. compl.
- ca tord verd, n m sin. compl.
- ca xinet, n m sin. compl.
- ca xucla, n f sin. compl.
- ca glívia, n f var. ling.
- ca grèvia, n f var. ling.
- ca grivi, n f var. ling.
- ca grivia, n f var. ling.
- ca masot, n m var. ling.
- ca masòt, n m var. ling.
- ca tord-massot, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tórt, n m var. ling.
- ca tort negre, n m var. ling.
- ca tort vert, n m var. ling.
- ca torts, n m pl var. ling.
- ca turt, n m var. ling.
- nc Labrus viridis
- nc Labrus festivus var. ling.
- nc Labrus luscus var. ling.
- nc Labrus turdus var. ling.
- es bodion verde
- es bodión verde
- es budión
- es tordo
- es tordo verde
- fr labre verd
- fr labre vert
- fr perroquet
- it leppo
- en ballan wrasse
- en cuckoo wcasse
- en green wrasse
- de Grüne Lippfisch
- de Grüner Lippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca hàbit de mossegar-se el llavi, n m
- es hábito de mordisquear el labio
- fr tics de mordillement de la lèvre
- en lip bitting habit
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca lèmur mostela comú, n m
- es lémur saltador mayor, n m
- fr lépilémur mustelin, n m
- en weasel sportive lemur, n
- de Östlicher Wieselmaki, n m
- nc Lepilemur mustelinus
<Mamífers > Primats > Lepilemúrids>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca lèmur mostela comú, n m
- es lémur saltador mayor, n m
- fr lépilémur mustelin, n m
- en weasel sportive lemur, n
- de Östlicher Wieselmaki, n m
- nc Lepilemur mustelinus
<Mamífers > Primats > Lepilemúrids>