Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mossega" dins totes les àrees temàtiques

gosser | gossera gosser | gossera

<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  gosser | gossera, n m, f
  • es  perrero | perrera
  • es  realero | realera

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Definició
Persona encarregada de controlar i dirigir la gossada durant la caça.
gossera gossera

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  gossera, n f
  • ca  canera, n f sin. compl.
  • es  perrera
  • fr  chenil
  • en  kennel

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definició
Conjunt d'instal·lacions habilitades per a allotjar-hi o criar-hi gossos que inclou compartiments per a un o més animals, habitualment amb pati exterior i, sovint, amb locals annexos destinats a diferents serveis, com ara el servei d'infermeria, d'ensinistrament, de llatzeret, etc.
gossera gossera

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  gossera, n f
  • ca  canera, n f sin. compl.
  • es  perrera
  • fr  chenil
  • en  kennel

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definició
Conjunt d'instal·lacions habilitades per a allotjar-hi o criar-hi gossos que inclou compartiments per a un o més animals, habitualment amb pati exterior i, sovint, amb locals annexos destinats a diferents serveis, com ara el servei d'infermeria, d'ensinistrament, de llatzeret, etc.
gossera municipal gossera municipal

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  gossera municipal, n f
  • es  perrera municipal
  • fr  fourrière
  • en  pound

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definició
Gossera d'un ajuntament on es guarden els gossos perduts o abandonats durant un temps determinat, després del qual, si no han estat reclamats, se sacrifiquen.
gossera municipal gossera municipal

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  gossera municipal, n f
  • es  perrera municipal
  • fr  fourrière
  • en  pound

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definició
Gossera d'un ajuntament on es guarden els gossos perduts o abandonats durant un temps determinat, després del qual, si no han estat reclamats, se sacrifiquen.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  grívia, n f
  • ca  griva, n f sin. compl.
  • ca  massot, n m sin. compl.
  • ca  massot verd, n m sin. compl.
  • ca  mostela, n f sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord massot, n m sin. compl.
  • ca  tord massotell, n m sin. compl.
  • ca  tord negre, n m sin. compl.
  • ca  tord verd, n m sin. compl.
  • ca  xinet, n m sin. compl.
  • ca  xucla, n f sin. compl.
  • ca  glívia, n f var. ling.
  • ca  grèvia, n f var. ling.
  • ca  grivi, n f var. ling.
  • ca  grivia, n f var. ling.
  • ca  masot, n m var. ling.
  • ca  masòt, n m var. ling.
  • ca  tord-massot, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tórt, n m var. ling.
  • ca  tort negre, n m var. ling.
  • ca  tort vert, n m var. ling.
  • ca  torts, n m pl var. ling.
  • ca  turt, n m var. ling.
  • nc  Labrus viridis
  • nc  Labrus festivus var. ling.
  • nc  Labrus luscus var. ling.
  • nc  Labrus turdus var. ling.
  • es  bodion verde
  • es  bodión verde
  • es  budión
  • es  tordo
  • es  tordo verde
  • fr  labre verd
  • fr  labre vert
  • fr  perroquet
  • it  leppo
  • en  ballan wrasse
  • en  cuckoo wcasse
  • en  green wrasse
  • de  Grüne Lippfisch
  • de  Grüner Lippfisch

<Peixos > Làbrids>

grívia grívia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  grívia, n f
  • ca  griva, n f sin. compl.
  • ca  massot, n m sin. compl.
  • ca  massot verd, n m sin. compl.
  • ca  mostela, n f sin. compl.
  • ca  mustela, n f sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord massot, n m sin. compl.
  • ca  tord massotell, n m sin. compl.
  • ca  tord negre, n m sin. compl.
  • ca  tord verd, n m sin. compl.
  • ca  xinet, n m sin. compl.
  • ca  xucla, n f sin. compl.
  • ca  glívia, n f var. ling.
  • ca  grèvia, n f var. ling.
  • ca  grivi, n f var. ling.
  • ca  grivia, n f var. ling.
  • ca  masot, n m var. ling.
  • ca  masòt, n m var. ling.
  • ca  tord-massot, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tórt, n m var. ling.
  • ca  tort negre, n m var. ling.
  • ca  tort vert, n m var. ling.
  • ca  torts, n m pl var. ling.
  • ca  turt, n m var. ling.
  • nc  Labrus viridis
  • nc  Labrus festivus var. ling.
  • nc  Labrus luscus var. ling.
  • nc  Labrus turdus var. ling.
  • es  bodion verde
  • es  bodión verde
  • es  budión
  • es  tordo
  • es  tordo verde
  • fr  labre verd
  • fr  labre vert
  • fr  perroquet
  • it  leppo
  • en  ballan wrasse
  • en  cuckoo wcasse
  • en  green wrasse
  • de  Grüne Lippfisch
  • de  Grüner Lippfisch

<Peixos > Làbrids>

hàbit de mossegar-se el llavi hàbit de mossegar-se el llavi

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  hàbit de mossegar-se el llavi, n m
  • es  hábito de mordisquear el labio
  • fr  tics de mordillement de la lèvre
  • en  lip bitting habit

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

lèmur mostela comú lèmur mostela comú

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  lèmur mostela comú, n m
  • es  lémur saltador mayor, n m
  • fr  lépilémur mustelin, n m
  • en  weasel sportive lemur, n
  • de  Östlicher Wieselmaki, n m
  • nc  Lepilemur mustelinus

<Mamífers > Primats > Lepilemúrids>

lèmur mostela comú lèmur mostela comú

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  lèmur mostela comú, n m
  • es  lémur saltador mayor, n m
  • fr  lépilémur mustelin, n m
  • en  weasel sportive lemur, n
  • de  Östlicher Wieselmaki, n m
  • nc  Lepilemur mustelinus

<Mamífers > Primats > Lepilemúrids>