Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "motxo" dins totes les àrees temàtiques

fer la moto

<Esport > Muntanyisme > Escalada esportiva>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BESORA i LLADÓ, Jordi [et al.]. Diccionari d'escalada esportiva. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 71 p
ISBN 84-393-2661-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca fer la moto, v intr
fr faire la machine à coudre

Definició

Tremolar, les cames d'un escalador, a causa del cansament o d'una mala posició.

Nota

Terme d'argot.

gavó groc

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gavó groc, n m
ca apegalosa, n f alt. sin.
ca apegamosques, n m/f alt. sin.
ca atrapamosques, n m/f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca gaons, n m pl alt. sin.
ca gavó, n m alt. sin.
ca herba melera, n f alt. sin.
ca llenties bordes, n f pl alt. sin.
ca melera, n f alt. sin.
ca motxa, n f alt. sin.
ca niera, n f alt. sin.
ca pegamosques, n m/f alt. sin.
ca ugons, n m pl alt. sin.
ca ungla de gat, n f alt. sin.
ca apegallosa, n f var. ling.
nc Ononis natrix L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

gavó groc

<Ciències de la vida>

ca gavó groc, n m
ca apegalosa, n f alt. sin.
ca apegamosques, n m/f alt. sin.
ca atrapamosques, n m/f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca gaons, n m pl alt. sin.
ca gavó, n m alt. sin.
ca herba melera, n f alt. sin.
ca llenties bordes, n f pl alt. sin.
ca melera, n f alt. sin.
ca motxa, n f alt. sin.
ca niera, n f alt. sin.
ca pegamosques, n m/f alt. sin.
ca ugons, n m pl alt. sin.
ca ungla de gat, n f alt. sin.
ca apegallosa, n f var. ling.
nc Ononis natrix L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

guambiano

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca guambiano
ca mogés sin. compl.
ca moguex sin. compl.
ca silviano sin. compl.
ca wambiano sin. compl.
cod namrrik
ar غوامبية
cy Guambiano
cy Mogés sin. compl.
cy Moguex sin. compl.
cy Silviano sin. compl.
cy Wambiano sin. compl.
de Guambiano
de Moges sin. compl.
de Moguex sin. compl.
de Silviano sin. compl.
de Wambiano sin. compl.
en Guambiano
en Guambia sin. compl.
en Mogés sin. compl.
en Moguex sin. compl.
en Moguez sin. compl.
en Namdrik sin. compl.
en Silviano sin. compl.
en Wambiano sin. compl.
es guambiano
es mogés sin. compl.
es moguex sin. compl.
es silviano sin. compl.
es wambiano sin. compl.
eu guambiera
eu guambiano sin. compl.
eu moges sin. compl.
eu moguex sin. compl.
eu silviano sin. compl.
eu wambiano sin. compl.
fr guambiano
fr mogés sin. compl.
fr moguex sin. compl.
fr silviano sin. compl.
fr wambiano sin. compl.
gl guambiano
gl moguex sin. compl.
gl moxo sin. compl.
gl silviano sin. compl.
gl wambiano sin. compl.
gn guambiano
gn mogés sin. compl.
gn moguex sin. compl.
gn silviano sin. compl.
gn wambiano sin. compl.
it guambiano
it mogés sin. compl.
it moguex sin. compl.
it silviano sin. compl.
it wambiano sin. compl.
ja グアンビアノ語
ja モジェス語、モグエス語、シルビアノ語、ワンビアノ語 sin. compl.
nl Guambiano
pt guambiano
pt mogés sin. compl.
pt moguex sin. compl.
pt silviano sin. compl.
pt wambiano sin. compl.
ru Гуамбиано
ru Могес sin. compl.
ru Могех sin. compl.
ru Уамбиано sin. compl.
ru Вамбиано sin. compl.
ru Сильвиано sin. compl.
zh 关比亚诺语
zh 万比亚诺、摩赫斯、摩戈斯、希尔维亚诺 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Barbacoa>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició

A Colòmbia hi ha unes 20.000 persones que pertanyen a l'ètnia guambiana, però no hi ha censos lingüístics que permetin saber quin nombre d'aquests individus parla guambiano. Algunes estimacions en xifren uns 9.000 parlants. D'altra banda, la majoria dels guambians són bilingües en castellà.

Alguns americanistes consideren paez i barbacoa com dues famílies lingüístiques independents. En aquest cas, el guambiano se situa dins de la família barbacoa.

El guambiano és molt proper al totoró, llengua probablement ja extingida, per bé que d'individus ètnicament totorós n'hi ha uns 3.500 (el 1998 se'n comptaven quatre parlants ancians).

La designació moguex és emprada per alguns pobles veïns amb to despectiu.

Mancat de mesures de protecció, i, encara més, de promoció, el guambiano està en perill d'extinció.

ham del núm.15

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca ham del núm.15, n m
ca totxo, n m sin. compl.

<Pesca>

Definició

Ham de ferro de 7 cm de llargada que forma part dels palangres i s'esca amb sardina, emprat per a pescar lluç.

herba de moixó

<Botànica>

ca herba de moixó, n f
ca llapó de mar, n m alt. sin.
ca peu de fotja, n m alt. sin.
ca rúpia, n f alt. sin.
ca rúpia marítima, n f alt. sin.
ca peu de fotxa, n m var. ling.
ca rúppia marítima, n f var. ling.
nc Ruppia maritima L.
nc Ruppia rostellata W.D.J. Koch ex Rchb. var. ling.

<Botànica > rupiàcies>

herba de moixó

<Ciències de la vida>

ca herba de moixó, n f
ca llapó de mar, n m alt. sin.
ca peu de fotja, n m alt. sin.
ca rúpia, n f alt. sin.
ca rúpia marítima, n f alt. sin.
ca peu de fotxa, n m var. ling.
ca rúppia marítima, n f var. ling.
nc Ruppia maritima L.
nc Ruppia rostellata W.D.J. Koch ex Rchb. var. ling.

<Botànica > rupiàcies>

herba del bàlsam

<Botànica>

ca herba del bàlsam, n f
ca timonet, n m sin. compl.
ca cua de gat, n f alt. sin.
ca esparbonella hisopifòlia, n f alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca herba de bàlsam, n f alt. sin.
ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
ca te, n m alt. sin.
ca te d'espiga, n m alt. sin.
ca te de bosc, n m alt. sin.
ca te de botja, n m alt. sin.
ca te de Galba, n m alt. sin.
ca te de la muntanya, n m alt. sin.
ca te de la serra, n m alt. sin.
ca te de la vall de Galba, n m alt. sin.
ca te de matxo, n m alt. sin.
ca te de muntanya, n m alt. sin.
ca te de muntanya de Galba, n m alt. sin.
ca te de port, n m alt. sin.
ca te de roc, n m alt. sin.
ca te de roca, n m alt. sin.
ca te de Sant Joan, n m alt. sin.
ca te negre, n m alt. sin.
ca te negre, n m alt. sin.
ca te salvatge, n m alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca esparbonella hissopifòlia, n f var. ling.
ca te de Galva, n m var. ling.
ca tè de roca, n m var. ling.
nc Sideritis hyssopifolia L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba del bàlsam

<Ciències de la vida>

ca herba del bàlsam, n f
ca timonet, n m sin. compl.
ca cua de gat, n f alt. sin.
ca esparbonella hisopifòlia, n f alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca herba de bàlsam, n f alt. sin.
ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
ca te, n m alt. sin.
ca te d'espiga, n m alt. sin.
ca te de bosc, n m alt. sin.
ca te de botja, n m alt. sin.
ca te de Galba, n m alt. sin.
ca te de la muntanya, n m alt. sin.
ca te de la serra, n m alt. sin.
ca te de la vall de Galba, n m alt. sin.
ca te de matxo, n m alt. sin.
ca te de muntanya, n m alt. sin.
ca te de muntanya de Galba, n m alt. sin.
ca te de port, n m alt. sin.
ca te de roc, n m alt. sin.
ca te de roca, n m alt. sin.
ca te de Sant Joan, n m alt. sin.
ca te negre, n m alt. sin.
ca te negre, n m alt. sin.
ca te salvatge, n m alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca esparbonella hissopifòlia, n f var. ling.
ca te de Galva, n m var. ling.
ca tè de roca, n m var. ling.
nc Sideritis hyssopifolia L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

ignaciano

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca ignaciano
ca mojo sin. compl.
ca moxo sin. compl.
ar إيغناسية
cy Ignaciano
cy Mojo sin. compl.
cy Moxo sin. compl.
de Ignaciano
de Mojo sin. compl.
de Moxo sin. compl.
en Ignaciano
en Mojo sin. compl.
en Moxo sin. compl.
es ignaciano
es mojo sin. compl.
es moxo sin. compl.
eu ignaciano
eu mojo sin. compl.
eu moxo sin. compl.
fr ignaciano
fr mojo sin. compl.
fr moxo sin. compl.
gl ignaciano
gl mojo sin. compl.
gl moxo sin. compl.
gn ignasiáno
gn mojo sin. compl.
gn moxo sin. compl.
it ignaciano
it mojo sin. compl.
it moxo sin. compl.
ja イグナシオ語
ja モホ語 sin. compl.
nl Ignaciano
nl Mojo sin. compl.
nl Moxo sin. compl.
pt ignaciano
pt mojo sin. compl.
pt moxo sin. compl.
ru Игнасьяно
ru Мохо sin. compl.
ru Игнасиано sin. compl.
sw Ignaciano
sw Mojo sin. compl.
sw Moxo sin. compl.
tmh Tagnasyant
zh 依格纳西亚诺
zh 莫霍 sin. compl.
zh 莫克索 sin. compl.

<Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Mojo > Mojo>, <Amèrica > Bolívia>

Definició

L'ignaciano forma juntament amb el trinitario el grup mojo de la família maipure o arawak. De fet, no és gaire clar si es tracta de dues llengües o de dues variants d'una mateixa llengua.

Sembla que els darrers anys s'està produint un abandonament dràstic de la llengua per part dels joves.