Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "moved�s" dins totes les àrees temàtiques

arenes movedisses arenes movedisses

<Ciències de la Terra > Geologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  arenes movedisses, n f pl
  • ca  arenes movents, n f pl
  • ca  arena movedissa, n f sin. compl.
  • ca  arena movent, n f sin. compl.
  • es  arena movediza, n f
  • es  arenas movedizas, n f pl
  • fr  sable boulant, n m
  • fr  sable mouvant, n m
  • fr  sables mouvants, n m pl
  • it  sabbie mobili, n f pl
  • en  quicksand, n
  • en  running sand, n

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definició
Arena amb una proporció molt elevada d'aigua, poc consistent, que cedeix a la pressió de cossos pesants.

Nota

  • En funció de la varietat dialectal, també són possibles les denominacions catalanes sorres movedisses, sorres movents, sorra movedissa i sorra movent.
cistell de monedes cistell de monedes

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cistell de monedes, n m
  • es  cesta de monedas
  • fr  pannier de monnaies
  • en  currency basket

<Economia i empresa>

Definició
Conjunt de divises que, ponderades d'una determinada manera, serveixen per a determinar el valor d'una moneda, d'un índex econòmic o d'un preu (petroli, etc.)
classificadora de monedes classificadora de monedes

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  classificadora de monedes, n f
  • es  clasificadora de monedas

<Bricolatge > Ferreteria>

formació de pila de monedes formació de pila de monedes

<Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  formació de pila de monedes, n f
  • en  rouleaux formation

<Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Disposició característica de les hematies que, adherides entre si per llurs superfícies amples, configuren columnes que recorden piles de monedes.
llenguado de sis ulls llenguado de sis ulls

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  llenguado de sis ulls, n m
  • es  acedía moteada
  • es  acedía ocelada
  • es  lenguado seis monedas
  • fr  céteau ocellé
  • en  ocellated wedge sole
  • nc  Dicologlossa hexophthalma

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la família dels soleids, que fa fins a 20 cm de llargària, amb el cos oval i molt aplanat, amb els ulls al costat dret, de color marronós i amb tres taques a la part dorsal de cada costat del cos, que viu principalment a l'est de l'Atlàntic.
podeu definir la configuració local per controlar el format de nombres, dates i monedes podeu definir la configuració local per controlar el format de nombres, dates i monedes

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  podeu definir la configuració local per controlar el format de nombres, dates i monedes
  • en  you can set the locale used for controlling the formatting numbers, dates and currencies

<Localització > Fraseologia>

portamonedes portamonedes

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  portamonedes, n m
  • es  portamonedas, n m
  • fr  porte-monnaies, n m
  • pt  porta-moedas, n m
  • en  purse, n

<Grans Magatzems > Seccions > Marroquineria>

presa de voltes múltiples presa de voltes múltiples

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  presa de voltes múltiples, n f
  • es  presa de bóvedas múltiples
  • en  multiple dome dam

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definició
^Presa de volta^ constituïda per una sèrie de contraforts equidistants de secció rectangular i per unes voltes que, en recolzar-hi, els transmeten l'empenta hidroestàtica que recullen.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  setins, n m pl
  • ca  flor de lluna, n f sin. compl.
  • ca  flor de plata, n f sin. compl.
  • ca  flor de seda, n f sin. compl.
  • ca  herba de la plata, n f sin. compl.
  • ca  llunària, n f sin. compl.
  • ca  monedes, n f pl sin. compl.
  • ca  pessetes, n f pl sin. compl.
  • ca  fulla de plata, n f alt. sin.
  • ca  fulles seques, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de plata, n f alt. sin.
  • ca  medalles del papa, n f pl alt. sin.
  • ca  medallons, n m pl alt. sin.
  • ca  moneda del papa, n f alt. sin.
  • ca  monedes del papa, n f pl alt. sin.
  • ca  pessetes del rei, n f pl alt. sin.
  • ca  planta dels diners, n f alt. sin.
  • ca  plata, n f alt. sin.
  • ca  setí, n m alt. sin.
  • nc  Lunaria annua L. subsp. annua
  • nc  Lunaria biennis Moench var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

setins setins

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  setins, n m pl
  • ca  flor de lluna, n f sin. compl.
  • ca  flor de plata, n f sin. compl.
  • ca  flor de seda, n f sin. compl.
  • ca  herba de la plata, n f sin. compl.
  • ca  llunària, n f sin. compl.
  • ca  monedes, n f pl sin. compl.
  • ca  pessetes, n f pl sin. compl.
  • ca  fulla de plata, n f alt. sin.
  • ca  fulles seques, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de plata, n f alt. sin.
  • ca  medalles del papa, n f pl alt. sin.
  • ca  medallons, n m pl alt. sin.
  • ca  moneda del papa, n f alt. sin.
  • ca  monedes del papa, n f pl alt. sin.
  • ca  pessetes del rei, n f pl alt. sin.
  • ca  planta dels diners, n f alt. sin.
  • ca  plata, n f alt. sin.
  • ca  setí, n m alt. sin.
  • nc  Lunaria annua L. subsp. annua
  • nc  Lunaria biennis Moench var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>