Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mugir" dins totes les àrees temàtiques

bramul bramul

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bramul, n m
  • ca  braol, n m sin. compl.
  • ca  bruel, n m sin. compl.
  • ca  mugiment, n m sin. compl.
  • ca  mugit, n m sin. compl.
  • es  berrido [vedell]
  • es  bramido [bou]
  • es  mugido
  • fr  beuglement
  • fr  meuglement
  • fr  mugissement
  • en  bellow
  • en  low
  • en  moo

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Crit de la vaca.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  evadir-se, v intr pron
  • ca  escapar-se, v intr pron sin. compl.
  • ca  fugir, v intr sin. compl.
  • es  escaparse
  • es  evadirse
  • es  fugarse
  • es  huir

<Dret penal>

Definició
Una persona que està sotmesa a la custòdia policial, escapar-se.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Després d'una llarga persecussió policial, els malfactors van aconseguir evadir-se.

    Ex.: El grup de presos havia fet mans i mànigues per poder escapar-se de la presó.

    Ex.: Els mossos van enxampar els lladres just en el moment en què intentaven fugir amb el botí.

    [Si fugir porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició de.]
evadir-se evadir-se

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  evadir-se, v prep
  • ca  escapar-se, v prep sin. compl.
  • ca  fugir, v prep sin. compl.
  • es  escaparse, v prep
  • es  evadirse, v prep
  • es  fugarse, v prep
  • es  huir, v prep

<Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>

Nota

  • Els verbs evadir-se, escapar-se i fugir regeixen habitualment la preposició de.
fugir fugir

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  fugir, v intr
  • es  huir
  • en  escape, to
  • en  flee, to

<Policia > Funcions i tècnica > Policia de seguretat>

Definició
Escapar-se, un delinqüent, després d'haver comès un fet punible o quan es realitza una intervenció policial.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llissa, n f
  • nc  Mugil spp.

<Peixos > Mugílids>

llissa capplà llissa capplà

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llissa capplà, n f
  • ca  agut, n m sin. compl.
  • ca  cabeçut, n m sin. compl.
  • ca  calua, n f sin. compl.
  • ca  caluc, n m sin. compl.
  • ca  caluga, n f sin. compl.
  • ca  caluga negra, n f sin. compl.
  • ca  capçut, n m sin. compl.
  • ca  capgròs, n m sin. compl.
  • ca  capplà, n m sin. compl.
  • ca  llissa, n f sin. compl.
  • ca  llissa agut, n f sin. compl.
  • ca  llissa cabuda, n f sin. compl.
  • ca  llissa calua, n f sin. compl.
  • ca  llissa calua negra, n f sin. compl.
  • ca  llissa de cap gros, n f sin. compl.
  • ca  llissa de cap pla, n f sin. compl.
  • ca  llissa de roquer, n f sin. compl.
  • ca  llissa llobarrera, n f sin. compl.
  • ca  llissa morro puntegut, n f sin. compl.
  • ca  llissa morruda, n f sin. compl.
  • ca  llissa roquera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera de cap pla, n f sin. compl.
  • ca  sama, n f sin. compl.
  • ca  calunga negra, n f var. ling.
  • ca  cap pla, n m var. ling.
  • ca  cap-gros, n m var. ling.
  • ca  cap-pla, n m var. ling.
  • ca  cap-plà, n m var. ling.
  • ca  capplá, n m var. ling.
  • ca  capsut, n m var. ling.
  • ca  casut, n m var. ling.
  • ca  lliça calva negra, n f var. ling.
  • ca  llisa calua negra, n f var. ling.
  • ca  llisa calva negra, n f var. ling.
  • ca  llisa cap-pla, n f var. ling.
  • ca  llisa de cap pla, n f var. ling.
  • ca  llisa morru puntegut, n f var. ling.
  • ca  llisa morruda, n f var. ling.
  • ca  llissa cap pla, n f var. ling.
  • ca  llissa de cap-pla, n f var. ling.
  • ca  llissa-agud, n f var. ling.
  • ca  llissara, n f var. ling.
  • ca  llíssera de cap-pla, n f var. ling.
  • ca  morragueta, n f var. ling.
  • ca  sàbalo, n m var. ling.
  • nc  Liza ramada
  • nc  Liza (Liza) ramada var. ling.
  • nc  Mugil capito var. ling.
  • es  cabezuda
  • es  capiton
  • es  capitón
  • es  lisa
  • es  liza
  • es  morraguete
  • es  mújol
  • fr  muge pointu
  • fr  mulet porc
  • fr  mulet-porc
  • pt  puntchioedo-sama
  • en  thinlip grey mullet
  • en  thinlip mullet

<Peixos > Mugílids>

llissa fusany llissa fusany

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llissa fusany, n f
  • ca  agut petit, n m sin. compl.
  • ca  caluc, n m sin. compl.
  • ca  caluga, n f sin. compl.
  • ca  llissa, n f sin. compl.
  • ca  llissa de cap xiquet, n f sin. compl.
  • ca  llissa lleposa, n f sin. compl.
  • ca  llíssera fusany, n f sin. compl.
  • ca  sama, n f sin. compl.
  • ca  lisa fusany, n f var. ling.
  • ca  lliça de cap giquet, n f var. ling.
  • ca  llise llepose, n f var. ling.
  • ca  llissa fussany, n f var. ling.
  • ca  llíssera fussany, n f var. ling.
  • nc  Liza saliens
  • nc  Liza (Protomugil) saliens var. ling.
  • nc  Mugil saliens var. ling.
  • es  capitón
  • es  galua
  • es  galúa
  • fr  mulet sauter
  • fr  mulet sauteur
  • en  leaping mullet

<Peixos > Mugílids>

llissa galta-roja llissa galta-roja

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llissa galta-roja, n f
  • ca  galta-roig, n m sin. compl.
  • ca  galta-roja, n f sin. compl.
  • ca  galtí, n m sin. compl.
  • ca  llissa, n f sin. compl.
  • ca  llissa de galta roja, n f sin. compl.
  • ca  llissa galta-roig, n f sin. compl.
  • ca  llíssera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera galta-roig, n f sin. compl.
  • ca  llíssera galta-roja, n f sin. compl.
  • ca  sama, n f sin. compl.
  • ca  galta roig, n m var. ling.
  • ca  galta-rotja, n f var. ling.
  • ca  galtarroig, n m var. ling.
  • ca  galti-roig, n m var. ling.
  • ca  lliça galtiroig, n f var. ling.
  • ca  llisa galta roja, n f var. ling.
  • ca  llisa galtarroja, n f var. ling.
  • ca  llisa galtirroig, n f var. ling.
  • ca  llissa galliroig, n f var. ling.
  • ca  llissa galta roja, n f var. ling.
  • ca  llissa-galta rotja, n f var. ling.
  • ca  llissara, n f var. ling.
  • ca  llissaura, n f var. ling.
  • ca  llíssera galta roja, n f var. ling.
  • nc  Liza aurata
  • nc  Liza (Liza) aurata var. ling.
  • nc  Mugil auratus var. ling.
  • es  galupe
  • es  lisa
  • fr  muge doré
  • fr  mulet doré
  • pt  ganta rusa
  • en  golden grey mullet

<Peixos > Mugílids>

llissa llobarrera llissa llobarrera

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llissa llobarrera, n f
  • ca  cabeçut, n m sin. compl.
  • ca  capgròs, n m sin. compl.
  • ca  llissa, n f sin. compl.
  • ca  llíssera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera llobarrera, n f sin. compl.
  • es  múgil
  • es  múgil común
  • es  pardete
  • fr  carido
  • fr  muge cephale
  • fr  mulet cabot
  • en  grey mullet
  • nc  Mugil cephalus cephalus

<Peixos>

llissa llobarrera llissa llobarrera

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llissa llobarrera, n f
  • ca  cabeçut, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabuda, n f sin. compl.
  • ca  cap d'ase, n m sin. compl.
  • ca  cap planer, n m sin. compl.
  • ca  capçut, n m sin. compl.
  • ca  capgròs, n m sin. compl.
  • ca  capplà, n m sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  llissa, n f sin. compl.
  • ca  llissa cabuda, n f sin. compl.
  • ca  llissa de cap gros, n f sin. compl.
  • ca  llissa petroliera, n f sin. compl.
  • ca  llissa taverner, n f sin. compl.
  • ca  llissa testona, n f sin. compl.
  • ca  llíssera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera llobarrera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera testona, n f sin. compl.
  • ca  mollet, n m sin. compl.
  • ca  mújol, n m sin. compl.
  • ca  mújola, n f sin. compl.
  • ca  retallat [jove], n m sin. compl.
  • ca  taverner, n m sin. compl.
  • ca  billa, n f var. ling.
  • ca  cabezudo, n m var. ling.
  • ca  cap gros, n m var. ling.
  • ca  cap pla, n m var. ling.
  • ca  cap plané, n m var. ling.
  • ca  cap-gros, n m var. ling.
  • ca  cap-pla, n m var. ling.
  • ca  cap-plá, n m var. ling.
  • ca  capsut, n m var. ling.
  • ca  lisa, n f var. ling.
  • ca  lliça cabuda, n f var. ling.
  • ca  llisa, n f var. ling.
  • ca  llisa de cap gros, n f var. ling.
  • ca  llisa llobarrera, n f var. ling.
  • ca  llisera, n f var. ling.
  • ca  llísera, n f var. ling.
  • ca  llissa llubarrera, n f var. ling.
  • ca  llissa petrolera, n f var. ling.
  • ca  llissa tastona, n f var. ling.
  • ca  llissara llubarrera, n f var. ling.
  • ca  llíssera tastona, n f var. ling.
  • ca  maxón, n m var. ling.
  • ca  muiol, n m var. ling.
  • ca  muixol, n m var. ling.
  • ca  mujil, n m var. ling.
  • ca  mujol, n m var. ling.
  • ca  mujol blanco, n m var. ling.
  • ca  róbalo, n m var. ling.
  • ca  sando, n m var. ling.
  • ca  taberner, n m var. ling.
  • ca  trilla, n f var. ling.
  • nc  Mugil cephalus
  • nc  Mugil cephalus cephalus var. ling.
  • es  budión
  • es  cabezuda
  • es  capitón
  • es  liza
  • es  matajudío
  • es  múgil
  • es  múgil común
  • es  mujín
  • es  mujol
  • es  mújol
  • es  pardete
  • es  róbalo
  • fr  carido
  • fr  muge cabot
  • fr  muge cephale
  • fr  mulet à grosse tete
  • fr  mulet cabot
  • pt  kabo
  • pt  moetchu
  • pt  testoe
  • en  flathead grey mullet
  • en  grey mullet

<Peixos > Mugílids>

Nota

  • Dades recollides a les obres de buidatge sobre la procedència dels noms
    Denominació: (codi obra) localitats

    cabeçut: (3037) L'Ametlla de Mar, Sant Carles
    cabeçut: (DCVB-E) Tortosa, València
    cabeçut: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
    cap pla: (PEIXMEN) S'Albufera
    cap-pla: (DCVB-E) Mallorca, Menorca
    cap-plá: (RPCE3) Menorca
    llisa: (DCVB-E) el Campello, l'Alacantí
    llissa: (3037) Cambrils, Palamós
    llissa cabuda: (EMMDENIA) Dénia
    llissa de cap gros: (DCVB-E) València
    llissa llobarrera: (3037) Arenys de Mar, Blanes
    llissa llobarrera: (DCVB-E) Tarragona, Catalunya
    llissa llobarrera: (EMMDENIA) Dénia
    llissa llubarrera: (FAUNAICT) Tarragona
    llissa petrolera: (3037) Roses
    llissa: (3037) Barcelona, Tarragona, Vilanova
    llissa: (FAUNAICT) Menorca
    llissara llubarrera: (FAUNAICT) Barcelona
    llíssera: (3037) Vilanova
    mújol: (AGUILO) Mallorca, València
    mújol: (DCVB-E) Balears
    retallat [jove]: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
    taberner: (FAUNAICT) Menorca
    taverner: (DCVB-E) Maó