Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "mul" dins totes les àrees temàtiques
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca globus mut, n m
- es globo mudo
- fr globe muet
- it globo muto
- en mute globe
- de stummer Globus
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Mapes generals>
Definició
Nota
- Com els tradicionals mapes muts, el globus mut constitueix un material didàctic sobre el qual l'estudiant pot escriure i exercitar la memorització de localitzacions i d'informacions geogràfiques.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca globus mut, n m
- es globo mudo
- fr globe muet
- it globo muto
- en mute globe
- de stummer Globus
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Mapes generals>
Definició
Nota
- Com els tradicionals mapes muts, el globus mut constitueix un material didàctic sobre el qual l'estudiant pot escriure i exercitar la memorització de localitzacions i d'informacions geogràfiques.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca globus mut, n m
- es globo mudo
- fr globe muet
- it globo muto
- en mute globe
- de stummer Globus
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Mapes generals>
Definició
Nota
- Com els tradicionals mapes muts, el globus mut constitueix un material didàctic sobre el qual l'estudiant pot escriure i exercitar la memorització de localitzacions i d'informacions geogràfiques.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Ciències de la Terra > Astronomia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca Guineueta, n f
- es Raposa, n f
- es Zorra, n f
- fr Petit Renard, n m
- en Fox, n
- sbl Vul
- nc Vulpecula
<Ciències de la Terra > Astronomia>
Definició
Nota
- La Guineueta conté 62 astres visibles a ull nu, dels quals no n'hi ha cap de les tres primeres magnituds i només n'hi ha un de la quarta. L'estel principal, α-Vulpeculae, és un gegant vermell de magnitud visual 4,63, situat a una distància de 270 anys llum.
<Mitologia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca gul, n m
- es gol, n m
- es gul, n m
- fr goule, n f
- en ghoul, n
<Mitologia>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca halkomelem
- ca halqomeylem sin. compl.
- cod hul'q'umi'num'
- de Halkomelem
- de Chiliwak sin. compl.
- de Cowichan sin. compl.
- de Holkomelen sin. compl.
- en Halkomelem
- en Halqomeylem sin. compl.
- es halkomelem
- es halqomeylem sin. compl.
- eu halkomelem
- eu halqomeylem sin. compl.
- fr halkomelem
- fr halqomeylem sin. compl.
- fr holkomelen sin. compl.
- gl halkomelem
- gl halqomeylem sin. compl.
- it halkomelem
- it halqomeylem sin. compl.
- nl Halkomelem
- nl Halqomeylem sin. compl.
- nl Holkomelen sin. compl.
- pt halkomelem
- pt halqomeylem sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Salish > Central>, <Amèrica > Canadà>
Definició
La llengua halkomelem consta de tres dialectes amb designacions pròpies: el del curs alt (o chilliwack), el del curs baix (o musqueam) i l'illenc (o cowichan).
Des de fa diverses generacions, membres de la comunitat halkomelem s'han casat amb població de la comunitat straits. El resultat ha estat que l'halkomelem s'ha adoptat com a llengua familiar en substitució de l'straits.
El halkomelem compta amb parlants de totes les generacions, fins i tot les més joves.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de la mel, n f
- ca herba de la prunel·la, n f alt. sin.
- ca herba de mel, n f alt. sin.
- ca herba del traïdor, n f alt. sin.
- ca herba mel, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca herba melosa, n f alt. sin.
- ca herbes de paller, n f pl alt. sin.
- ca mel, n f alt. sin.
- ca meliques, n f pl alt. sin.
- ca prunel·la muntanyenca, n f alt. sin.
- ca prunella pirinenca, n f alt. sin.
- ca prunel·la pirinenca, n f alt. sin.
- ca xaiets, n m pl alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- nc Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
- nc Prunella hastifolia Brot. sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de la mel, n f
- ca herba de la prunel·la, n f alt. sin.
- ca herba de mel, n f alt. sin.
- ca herba del traïdor, n f alt. sin.
- ca herba mel, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca herba melosa, n f alt. sin.
- ca herbes de paller, n f pl alt. sin.
- ca mel, n f alt. sin.
- ca meliques, n f pl alt. sin.
- ca prunel·la muntanyenca, n f alt. sin.
- ca prunella pirinenca, n f alt. sin.
- ca prunel·la pirinenca, n f alt. sin.
- ca xaiets, n m pl alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- nc Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
- nc Prunella hastifolia Brot. sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciència forestal>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca humus mull, n m
- es humus dulce
- es humus mull
- fr humus doux
- fr humus mull
- en mild humus
- en mull humus
- de Mullhumus
<Ciència forestal>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca humus mull, n m
- es humus dulce
- es humus mull
- fr humus doux
- fr humus mull
- en mild humus
- en mull humus
<Geografia física > Ciència del sòl>