Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mul" dins totes les àrees temàtiques

leu moldau leu moldau

<Economia > Finances> Sistemes monetaris > Monedes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Monedes del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/243/>

  • ca  leu moldau, n m
  • es  leu moldavo, n m
  • fr  leu moldave, n m
  • en  Moldovan leu, n
  • cod  MDL

<Monedes>

Definició
Unitat monetària de Moldàvia.
lira maltesa lira maltesa

<Economia > Finances> Sistemes monetaris > Monedes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Monedes del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/243/>

  • ca  lira maltesa, n f
  • es  lira maltesa, n f
  • fr  lire maltaise, n f
  • en  Maltese lira, n
  • cod  MTL

<Monedes>

Definició
Unitat monetària de Malta anterior a l'adopció de l'euro.
llengua de signes de Mèxic llengua de signes de Mèxic

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llengua de signes de Mèxic
  • cod  lenguaje de Signos Mexicano
  • cod  lengua de señas mexicanas sin. compl.
  • cod  lenguaje manual mexicana sin. compl.
  • ar  لغة الإشارات المكسيكية
  • cy  Iaith Arwyddion Mecsico
  • de  Mexikanische Gebärdensprache
  • en  Mexican Sign Language
  • en  MSL sigla
  • es  lengua de signos de México
  • es  lenguaje manual mexicano sin. compl.
  • es  LSM sigla
  • eu  mexikoko zeinu hizkuntza
  • fr  langue des signes mexicaine
  • gl  lingua de signos de México
  • it  lingua dei segni messicana
  • ja  メキシコの手話
  • nl  Gebarentaal van Mexico
  • pt  língua gestual do México
  • ru  Мексиканский язык жестов
  • zh  墨西哥手语
  • scr  Sign Writing

<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Amèrica > Mèxic>

Definició
Malgrat que el nombre estimat de deficients auditius de Mèxic supera el milió de persones, només un 10 per cent té la llengua de signes com a primera llengua. A les escoles del país està molt arrelada la tradició educativa oralista, que consisteix a ensenyar els nens sords a entendre i parlar el castellà com a opció prioritària davant de la llengua de signes.

A Mèxic conviuen la LS de Mèxic i la LS maia yucatec, que no són intel·ligibles entre elles. Els estudis mostren que hi ha poca variació dialectal dins de la LS de Mèxic en les diverses regions del país. A més, presenta força semblança amb la LS americana i influències de la francesa.

Hi ha un diccionari escrit en llengua de signes de Mèxic mitjançant el sistema Sign Writing.
lleterassa lleterassa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lleterassa, n f
  • ca  mula, n f sin. compl.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  lleteresa arbòria, n f alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  lletrera arbustiva, n f alt. sin.
  • ca  lletrera mula, n f alt. sin.
  • ca  rama, n f alt. sin.
  • ca  lletreresa arbòria, n f var. ling.
  • nc  Euphorbia dendroides L.

<Botànica > euforbiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lleterassa, n f
  • ca  mula, n f sin. compl.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  lleteresa arbòria, n f alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  lletrera arbustiva, n f alt. sin.
  • ca  lletrera mula, n f alt. sin.
  • ca  rama, n f alt. sin.
  • ca  lletreresa arbòria, n f var. ling.
  • nc  Euphorbia dendroides L.

<Botànica > euforbiàcies>

lligament lateral intern lligament lateral intern

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic ofert pel TERMCAT per a la traducció catalana de l'obra següent:

International Classification of Diseases, 10th revision, Clinical Modification (ICD-10-CM) [en línia]. [S.I.]: ICD10Data, 2015.
<http://www.icd0data.com>

  • ca  lligament lateral intern, n m
  • ca  LLI, n m sigla
  • es  ligamento colateral medial, n m
  • es  ligamento lateral interno, n m
  • es  LCM, n m sigla
  • es  LLI, n m sigla
  • en  medial collateral ligament, n
  • en  MCL, n sigla

<Classificació internacional de malalties: 10a revisió: modificació clínica > Terminologia > Anatomia>

llot llot

<Indústria dels materials de la construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  llot, n m
  • es  cieno
  • es  lodo
  • fr  boue
  • en  mud
  • en  sludge

<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>

llot llot

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  llot, n m
  • es  cieno
  • es  lodo
  • en  mud
  • en  sludge

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

llot llot

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llot, n m
  • es  lodo
  • en  mud

<Hidrologia subterrània>

mínima unitat cartografiable mínima unitat cartografiable

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  mínima unitat cartografiable, n f
  • ca  MUC, n f sin. compl.
  • es  mínima unidad cartografiable
  • es  MUC sin. compl.
  • en  minimum mapping unit
  • en  MMU sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definició
Unitat més petita d'informació que representa un mapa.

En mapes zonals s'expressa com una àrea (per exemple, el Mapa de cobertes del sòl de Catalunya té una mínima unitat cartografiable de 500 m2).

En els mapes obtinguts a través de dades de teledetecció la mínima unitat cartografiable està fortament lligada a la resolució espacial del sensor (i a la distància de mostreig sobre el terreny quan ambdós valors són sensiblement diferents).

Vegeu també filtre modal selectiu.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6