Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "multa" dins totes les àrees temàtiques
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca astricció, n f
- es cláusula penal
- es multa coercitiva
- fr astreinte
- en periodical penalty
<Dret>
Definició
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dia multa, n m
- es día-multa, n m
<Dret penal>
Nota
- El plural n'és dies multa.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dies-multa, n m
- es días-multa
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Els dies-multa són un sistema de multes d'origen escandinau que, amb caràcter general, adopta la pena de multa en el Codi penal (CP) del 1995 -que també fixa la multa proporcional al dany causat, al valor de l'objecte del delicte o el benefici que hagi reportat (art. 52 i 53.2), basat en la fixació d'una suma global- i que consisteix en una multa de pagament únic, que actua com a impacte sobre l'economia del reu en un moment determinat, tot i que és possible el pagament a terminis per a facilitar-ne el compliment (però no necessàriament com a element essencial), i que es caracteritza en el fet que en un primer moment es determina un cert nombre de quotes diàries, mensuals o anuals, tenint en compte la gravetat del fet -l'antijuridicitat i la culpabilitat- i, en un segon moment, en el qual es fixa la quantia de cada quota, i només es prenen en consideració les possibilitats econòmiques del reu.
La separació nítida dels dos moments -confosos en el sistema tradicional de multa global- constitueix un avantatge del nou sistema: així, per al còmput de la responsabilitat personal subsidiària en el cas d'impagament de la multa per la insolvència del reu, es pot atendre únicament la gravetat del fet, ja que la durada d'aquesta responsabilitat subsidiària només queda condicionada a la durada de la multa. Efectivament, l'article 53 del CP diu: «Si la persona condemnada no satisfà, voluntàriament o per via de constrenyiment, la multa imposada, queda subjecta a una responsabilitat personal subsidiària d'un dia de privació de llibertat per cada dues quotes diàries no satisfetes...». El tribunal determina en la sentència el temps i la manera del pagament de les quotes (art. 50.6). El CP del 1995 ja no exigeix necessàriament el caràcter temporal de la multa (Laufzeitgeldstrafe, multa temporal), com ho fan el Projecte alternatiu alemany del 1966 i el Projecte de CP del 1980 i la Proposta d'avantprojecte de nou CP del 1983 -que es diferencien del model originari escandinau-, de manera que ja no es persegueix que la persona condemnada es vegi privada d'ingressos durant un determinat període de temps -que coincideix amb la fixació de quotes diàries, mensuals o anuals (el pagament no és únic, sinó necessàriament fraccionat)-, és a dir, ja no es persegueix limitar la seva llibertat de consum, com ho feien els projectes esmentats, en què la pena de multa es transforma de pena pecuniària estricta a pena de privació parcial de llibertat (sobretot si se'n fa coincidir el venciment amb les dates previsibles dels ingressos).
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca multa coercitiva, n f
- es multa coercitiva, n f
<Dret administratiu > Activitat administrativa>
Definició
Nota
- Una multa coercitiva no té caràcter sancionador i, per tant, és compatible amb una sanció pecuniària.
<Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca multa coercitiva, n f
- es multa coercitiva
<Dret administratiu>
Definició
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca multa coercitiva, n f
- es multa coercitiva, n f
<Dret processal>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca multa d'havers, n f
- es multa de haber
- fr amende d'atelier
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Règim disciplinari>
Definició
Nota
- La multa d'haver és una sanció prohibida legalment.
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca multa pecuniària, n f
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca multa proporcional, n f
- es multa proporcional, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pena de multa, n f
- ca pena pecuniària, n f sin. compl.
- es pena de multa
- es pena pecuniaria
<Dret penal>
Definició
Nota
-
Les penes o condemnes pecuniàries són la tercera classe de pena que es pot imposar per la comissió d'un delicte, després de les penes de privació de llibertat i d'altres drets, tal com disposa l'article 32 del Codi penal espanyol (CP). Aquest tipus de pena pecuniària afecta el patrimoni de la persona condemnada i és de caràcter obligatori o coactiu, atès que la condemnada està obligada a satisfer la quantitat econòmica que s'hagi concretat en la sentència.
Les penes pecuniàries serveixen com a penes alternatives o bé substitutes de les penes curtes de presó o d'aquells delictes de caràcter lleu, ja que no tenen com a conseqüència una pena privativa de llibertat. Els avantatges que suposen les primeres respecte d'aquestes últimes són clars, atès que les pecuniàries no afecten cap bé personalíssim com ara la llibertat de l'individu, sinó que només afecten directament el seu patrimoni.
Aquestes penes alternatives són el resultat del fet que el dret penal s'utilitza com a ultima ratio, i per tant, s'intenta imposar les penes més lleus possibles abans d'aplicar el dret penal, i en cas d'haver-se d'aplicar, dins els tipus de penes aplicables, sempre es busca la més adequada. Per tant, s'ha d'intentar reservar les penes privatives de llibertat per als delictes que presenten una lesivitat o gravetat més gran, i la condemna pecuniària per a castigar els delictes més lleus amb certa racionalitat, atès que no comporta efectes desocialitzadors.
Un altre avantatge que presenten les penes pecuniàries és que són proporcionals a la capacitat econòmica de l'individu que ha comès el delicte. A més, no representen cap despesa per a l'Estat, ben al contrari, aquest obté beneficis econòmics perquè la condemna pecuniària que paga el condemnat es destina a l'Estat (a diferència del dret civil, en què la multa va dirigida a la persona a qui s'ha lesionat un bé o dret).
També s'observen diferències respecte a les multes o sancions que s'imposen per la via del dret administratiu, perquè les condemnes pecuniàries per via penal són subsidiàries, i això vol dir que, si el condemnat no satisfà la condemna econòmica en el termini que s'ha concertat, el pagament queda garantit amb la llibertat de l'individu o amb treballs per a la comunitat.
L'article 50 del CP disposa les dues modalitats de multa: la primera es basa en el sistema de dies-multa i la segona, en el sistema de multa proporcional.
El primer, el sistema de dies-multa que recull l'article 50.1 del CP, és el sistema general que s'aplica en cas que la llei no disposi una altra cosa. Es tracta d'un nombre de quotes que s'imposen al condemnat d'acord amb la gravetat de la infracció, i la quantitat econòmica fixada depèn directament de la seva capacitat econòmica. Aquest sistema garanteix, d'una banda, que l'extensió de la pena pecuniària sigui proporcional al delicte comès i, de l'altra, que no s'imposen penes econòmiques desorbitades. Respecte a la durada de les penes, tal com disposa l'article 50.3 del CP, han de tenir una durada mínima de deu dies i una màxima de dos anys per a les persones físiques, i per a les persones jurídiques han de tenir una durada màxima de cinc anys.
L'altre sistema, el de multa proporcional, fixa la quantia de la pena tenint en compte tres elements: el dany causat pel delicte, el valor del bé que ha resultat lesionat i el benefici que ha obtingut l'individu per la comissió del delicte.
Igual que el sistema de dies-multa, aquest també conté certes limitacions, com ara imposar una pena proporcional a la gravetat del delicte i també que tingui en compte la capacitat econòmica del subjecte.
Cal assenyalar que, tot i que és un sistema que intenta garantir la proporcionalitat de la gravetat, encara avui, les condemnes pecuniàries no són les penes principals, sinó que generalment s'utilitzen de manera acumulativa o accessòria de les penes privatives de llibertat, encara que, a poc a poc, sembla que els tribunals són més favorables a utilitzar aquest sistema pels efectes favorables per a l'individu esmentats. La pena de multa té com a finalitat produir una disminució patrimonial en la persona condemnada.
Com a norma general, la pena de multa s'imposa pel sistema de dies per multa, llevat que la llei disposi un altre sistema. El termini per a pagar-la pot ser d'entre deu dies i un màxim de dos anys. Quan és superior a dos mesos, la pena té la consideració de menys greu. Les penes lleus tenen un termini de deu dies a dos mesos. Si la sentència imposa la pena en mesos o en anys, segons la norma penal, els mesos són de trenta dies i els anys, de tres-cents seixanta dies.
En el cas de les persones jurídiques, l'extensió màxima és de cinc anys. La quota diària pot ser d'entre dos euros i un màxim de quatre-cents euros per dia, excepte en el cas de les multes imposables a les persones jurídiques, en què la quota diària té un mínim de trenta euros i un màxim de cinc mil euros.
Com a norma general, el tribunal o el jutge o jutgessa ha de tenir en compte la situació econòmica del reu per a determinar la quantia. En determinats delictes, s'especifica que, a més de les circumstàncies econòmiques de la persona condemnada, s'ha d'imposar una multa en proporció amb el dany causat, al valor de l'objecte del delicte o al benefici que reporta. En el cas de les persones jurídiques, si no es pot determinar el dany causat, el valor de l'objecte o el benefici que reporta, el Codi penal estableix un criteri substitutori per a determinar la pena de multa.
Si, amb posterioritat a la sentència, varia la situació econòmica de la persona condemnada, el tribunal o el jutge o jutgessa, excepcionalment i després de la indagació de la situació, pot modificar tant l'import de les quotes periòdiques com els terminis per al pagament.
El tribunal, per causa justificada, pot autoritzar el pagament de la multa dins d'un termini que no excedeixi els dos anys des que la sentència és ferma, ja sigui en pagament únic o fraccionat. Les persones jurídiques també poden gaudir del pagament fraccionat, durant un període de fins a cinc anys, quan la quantia corresponent posa en perill la supervivència de la persona jurídica o el manteniment dels llocs de treball que proporciona, sempre que ho aconselli l'interès general.
Si la persona condemnada no afronta el pagament de la multa, ja sigui voluntàriament o per via de constrenyiment, la multa imposada queda subjecta a una responsabilitat personal subsidiària d'un dia de privació de llibertat per cada dues quotes diàries no satisfetes, que, en el cas de les faltes, es pot complir mitjançant localització permanent o, després de la conformitat de la persona condemnada, acordar que la responsabilitat subsidiària es compleixi mitjançant treballs en benefici de la comunitat. En aquest cas, cada dia de privació de llibertat equival a una jornada de treball. En el cas de les persones jurídiques, el tribunal pot acordar la intervenció fins al pagament total de la pena de multa.
