Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "multa" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Sufix -ble: Verbs de la 2a conjugació 0 CRITERI Sufix -ble: Verbs de la 2a conjugació

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Sufix -ble: Verbs de la 2a conjugació
  • ca  A1. Sufix -ble amb verb conjugació 1: degradable (EXEMPLE), adj
  • ca  A1. Sufix -ble amb verb conjugació 2: abatible (EXEMPLE), adj
  • ca  A1. Sufix -ble amb verb conjugació 3: elegible (EXEMPLE), adj
  • ca  A2. Alta productivitat sufix -ble conjugació 1: acoblable (EXEMPLE), adj
  • ca  A2. Baixa productivitat sufix -ble conjugació 2: extensible (EXEMPLE), adj
  • ca  A2. Baixa productivitat sufix -ble conjugació 3: reductible (EXEMPLE), adj
  • ca  B1. Conjugació 2 amb radical acabat en diftong: prescriptible (EXEMPLE), adj
  • ca  B1: Conjugació 2 amb radical acabat en grup consonàntic: transmissible (EXEMPLE), adj
  • ca  B1. Conjugació 2 amb solució culta: cognoscible (EXEMPLE), adj
  • ca  B2. Grup -ndre amb d epentètica: componible (EXEMPLE), adj
  • ca  B2. Grup -ndre amb d etimològica: atendible (EXEMPLE), adj
  • ca  B2. Grup -ndre amb s etimològica: reprensible (EXEMPLE), adj

<Criteris lingüístics > Formació amb afixos>

Definició
A. GENERAL

El sufix -ble del català serveix per a formar adjectius derivats de verbs transitius, als quals aporta el significat "Que pot ser (participi)".
Ex.: liquar - liquable ('Que pot ser liquat'); deglutir - deglutible ('Que pot ser deglutit')

Tot i això, de vegades també s'aplica a verbs preposicionals (que requereixen un complement introduït amb preposició).
Ex.: prescindir (de) - prescindible ('Que se'n pot prescindir'); transitar (per) - transitable ('Que s'hi pot transitar)

A1. Patró de formació

El patró que se segueix per a crear un adjectiu amb el sufix -ble és el següent:
- radical del verb (=forma del verb un cop suprimides la vocal i la r finals de l'infinitiu)
- vocal temàtica (=vocal d'enllaç que pren el radical per combinar-se amb els morfemes, que és característica en cada conjugació verbal)
. En verbs de la 1a conjugació (acabats en -ar, com ara degradar): a
. En verbs de la 2a conjugació (acabats en -er o -re, com ara abatre): i [També e, amb altres morfemes]
. En verbs de la 3a conjugació (acabats en -ir, com ara elegir): i
- -ble

Ex. 1(1a conj.): degradar - degrad-a-ble
Ex. 2 (2a conj.): abatre - abat-i-ble
Ex. 3 (3a conj.): elegir - eleg-i-ble

A2. Productivitat segons la conjugació

El sufix -ble és molt productiu per a la creació d'adjectius, especialment aplicat a verbs de la 1a conjugació.
Ex. 1: acoblable - acoblar
Ex. 2: auditable - auditar

En canvi, en el cas de verbs de la segona conjugació i de la tercera és força menys productiu, motiu pel qual pot generar dubtes sobre la forma de l'adjectiu resultant.

De fet, amb una certa freqüència els adjectius amb -ble relacionats amb verbs d'aquestes conjugacions no tenen una formació regular.
Ex. 1: extensible - estendre (i no *estendible)
Ex. 2: reductible - reduir (i no *reduïble)

B. VERBS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ

B1. Generalitats

La dificultat de crear adjectius amb -ble incideix especialment en la segona conjugació, possiblement per l'abundància de radicals acabats amb diftong i pels grups consonàntics a què dona lloc la terminació -re.

Com a conseqüència, sovint el derivat amb -ble no es crea sobre la forma catalana sinó que és una forma culta presa directament del llatí.
Ex. 1 (radicals amb diftong final): veure - visible (llatí visibilis); prescriure - prescriptible (llatí prescriptibilis)
Ex. 2 (grups consonàntics): transmetre - transmissible (llatí transmissibilis); ometre - omissible (llatí omissibilis)
Ex. 3 (altres): conèixer - cognoscible(llatí cognoscibilis)

En determinats casos, la forma culta no està presa directament del llatí, sinó que està creada per analogia sobre una base llatina.
Ex.: estendre - extensible (base llatina relacionada extensus)

B2. Grup -ndre: Situació

Dins dels verbs que presenten dificultats específiques per a la creació d'adjectius per mitjà del sufix -ble hi ha el cas dels infinitius acabats en -ndre. Aquest grup presenta dos aspectes problemàtics:

En primer lloc, que en aquest grup hi conflueixen verbs que presenten la d interconsonàntica per raons etimològiques (ja era present en l'original llatí) i verbs que la presenten com a epèntesi històrica per a fer pronunciable el segment -nre resultant de l'evolució lingüística del llatí al català.
. Aquesta doble naturalesa determina la presència o l'absència de d en el derivat normatiu quan pren com a referència la forma llatina.
Ex. 1 (d etimològica): vendre (llatí vendere) - vendible; atendre (llatí attendere) - atendible
Ex. 2 (d epentètica): compondre (llatí componere) - componible

En segon lloc, que en alguns casos l'adjectiu llatí corresponent no presenta un radical amb d final sinó un radical amb s, fet que determina que la forma culta del català corresponent prengui igualment s.
Ex. 1: comprendre (llatí comprehendere) > comprensible (llatí comprehensibilis)
Ex. 2: confondre (llatí confundere) > confusible (llatí confusibilis)
Ex. 3: reprendre (llatí reprehendere) > reprensible (llatí reprehensibilis)
Ex. 4: difondre (llatí diffundere) > difusible (sobre el llatí fusus)

Tots aquests adjectius, ja recollits en el diccionari normatiu, no són el resultat de l'aplicació de mecanismes de derivació propis del català sinó que són formes cultes justificades per l'etimologia.

B3. Grup -ndre: Creació de noves formes

Com s'ha d'actuar quan cap diccionari de referència recull un adjectiu amb el sufix -ble a partir d'un verb acabat en -ndre?

D'acord amb el que s'ha exposat fins ara, hi ha dues grans possibilitats per a crear aquesta forma adjectiva nova:

(1) Seguir el patró habitual del català (radical + vocal temàtica + ble). Com que es parteix només del català, s'interpreta que la d forma part del radical, ja que és la forma que queda un cop suprimida la marca d'infinitiu.
Ex.: aprendre - aprendible; ofendre - ofendible

(2) Buscar la forma etimològica llatina i adaptar-la amb el sistema habitual (simplificació de grups consonàntics, conversió del sufix -bilis en -ble, etc.)
Ex.: aprendre - aprensible (llatí aprehensibilis); ofendre - ofensible (llatí offensibilis)

Finalment, encara hi ha l'opció de buscar un sufix alternatiu propi del català, com és el sufix -dor: A més d'un sentit actiu més habitual, -dor també pot prendre el sentit passiu 'Que pot ser [participi]'. Hi ha diverses formes amb aquest sentit passiu ja recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: entendre - entenedor ('Que pot ser entès'); aprendre - aprenedor ( 'Que pot ser après')
0 CRITERI whisky de malta, whisky de gra, whisky de mescla, whisky de malta únic, whisky de malta de mescla, whisky de gra únic o whisky de gra de mescla? 0 CRITERI whisky de malta, whisky de gra, whisky de mescla, whisky de malta únic, whisky de malta de mescla, whisky de gra únic o whisky de gra de mescla?

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI whisky de malta, whisky de gra, whisky de mescla, whisky de malta únic, whisky de malta de mescla, whisky de gra únic o whisky de gra de mescla?
  • es  (1 whisky de malta) whisky de malta, n m
  • es  (1.1 whisky de malta únic) whisky de malta simple, n m
  • es  (1.1 whisky de malta únic) whisky de malta single, n m
  • es  (1.1 whisky de malta únic) whisky puro de malta, n m
  • es  (1.2 whisky de malta de mescla) mezcla de maltas, n m
  • es  (1.2 whisky de malta de mescla) whisky de malta mezclado, n m
  • es  (1.2 whisky de malta de mescla) whisky de malta puro, n m
  • es  (2 whisky de gra) whisky de cereales, n m
  • es  (2 whisky de gra) whisky de grano, n m
  • es  (2.1 whisky de gra únic) whisky de grano puro, n m
  • es  (2.1 whisky de gra únic) whisky de grano single, n m
  • es  (2.2 whisky de gra de mescla) whisky de grano mezclado, n m
  • es  (3 whisky de mescla) whisky mezclado, n m
  • fr  (1 whisky de malta) whisky de malt, n m
  • fr  (1.1 whisky de malta únic) whisky de single malt, n m
  • fr  (1.2 whisky de malta de mescla) whisky de pur malt, n m
  • fr  (2 whisky de gra) whisky de grains, n m
  • fr  (2.1 whisky de gra únic) whisky de grain simple, n m
  • fr  (2.2 whisky de gra de mescla) whisky blended grain, n m
  • fr  (3 whisky de mescla) whiskey coupé, n m
  • fr  (3 whisky de mescla) whiskey mélangé, n m
  • fr  (3 whisky de mescla) whisky d'assemblage, n m
  • en  (1 whisky de malta) malt whisky / malt whiskey, n
  • en  (1.1 whisky de malta únic) single malt whisky, n
  • en  (1.2 whisky de malta de mescla) blended malt whisky, n
  • en  (1.2 whisky de malta de mescla) pure malt whisky (prohibit en la legislació escocesa), n
  • en  (1.2 whisky de malta de mescla) vatted malt whisky (prohibit en la legislació escocesa), n
  • en  (2 whisky de gra) grain whisky / grain whiskey, n
  • en  (2.1 whisky de gra únic) single grain whisky, n
  • en  (2.2 whisky de gra de mescla) blended grain whisky, n
  • en  (3 whisky de mescla) blended whisky / blended whiskey, n

<Alimentació. Gastronomia > Begudes>

Definició
Tant whisky de malta, com whisky de gra, com whisky de mescla, com whisky de malta únic, com whisky de malta de mescla, com whisky de gra únic i com whisky de gra de mescla (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a tipus i subtipus de whiskys diversos:

- El whisky de malta (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un tipus de whisky elaborat únicament amb ordi maltat (és el cas del whisky de malta escocès) o bé elaborat majoritàriament amb ordi maltat (és el cas del whisky de malta americà, que ha de tenir un mínim d'un 51% d'ordi maltat).
. L'equivalent castellà és whisky de malta; el francès, whisky de malt, i els anglesos, malt whisky (en anglès britànic) i malt whiskey (en anglès dels Estats Units i Irlanda).

- El whisky de malta únic i el whisky de malta de mescla són subtipus de whiskys de malta:
. El whisky de malta únic (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un subtipus de whisky de malta escocès elaborat en una sola destil·leria, sigui a partir d'una mateixa bota o de diverses.
Els equivalents castellans són whisky de malta simple, whisky de malta single iwhisky puro de malta; els francesos, whisky de single malt i whisky de malt simple, i l'anglès, single malt whisky.
. El whisky de malta de mescla (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un subtipus de whisky de malta escocès elaborat amb una mescla de dos o més whiskys de malta únics procedents de diverses destil·leries.
Els equivalents castellans són mezcla de maltas, whisky de malta mezclado i whisky de malta puro; el francès, whisky de pur malt, i els anglesos, blended malt whisky, pure malt whisky (terme prohibit en la legislació escocesa) i vatted malt whisky (terme igualment prohibit en la legislació escocesa).

- El whisky de gra (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un tipus de whisky elaborat únicament amb cereals que no siguin ordi maltat (pot ser el cas del whisky de gra americà, ja que ha de tenir un mínim d'un 51% de cereals que no siguin ordi) o bé elaborat majoritàriament amb aquests altres cereals (és el cas del whisky de gra escocès, que sempre conté una part d'ordi maltat, i pot ser el cas del whisky de gra americà).
. La denominació whisky de gra s'utilitza especialment per al whisky escocès.
. Segons quin sigui el cereal utilitzat, es parla de whisky de gra de blat, whisky de gra de blat de moro, whisky de gra de sègol, etc.
. Els equivalents castellans són whisky de cereales i whisky de grano; el francès, whisky de grains, i els anglesos, grain whisky (en anglès britànic) i grain whiskey (en anglès dels Estats Units i Irlanda).

- El whisky de gra únic i el whisky de gra de mescla són subtipus de whiskys de gra:
. El whisky de gra únic (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un subtipus de whisky de gra escocès elaborat en una sola destil·leria, sigui a partir de la mateixa bota o de diverses.
Els equivalents castellans són whisky de grano puro i whisky de grano single; el francès, whisky de grain simple, i l'anglès, single grain whisky.
. El whisky de gra de mescla (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un subtipus de whisky de gra escocès elaborat amb una mescla de dos o més whiskys de gra únics que procedeixen de diverses destil·leries.
L'equivalent castellà és whisky de grano mezclado; el francès, whisky blended grain, i l'anglès, blended grain whisky.

-El whisky de mescla (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un tipus de whisky elaborat amb una mescla de diferents whiskys, ja siguin whiskys de malta o whiskys de gra.
. El whisky de mescla escocès s'elabora amb una barreja d'un o més whiskys de malta únics i d'un o més whiskys de gra únics.
. L'equivalent castellà és whisky mezclado; els francesos, whiskey coupé, whiskey mélangé i whisky d'assemblage, i els anglesos, blended whisky (en anglès britànic) i blended whiskey (en anglès dels Estats Units i Irlanda).

Nota

  • 1. Un dels ingredients principals del whisky, i de la cervesa, és la malta (també anomenada malt), que és ordi germinat artificialment i assecat; de l'acció de sotmetre un cereal, generalment ordi, a la germinació i l'assecatge se'n diu maltar (es malten l'ordi i, de vegades, també el blat, el blat de moro, etc.), i de l'acció, maltatge.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de whisky de malta, whisky de gra, whisky de mescla, whisky de malta únic, whisky de malta de mescla, whisky de gra únic i whisky de gra de mescla al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La terminologia dels whiskys: tot un món, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/233/).
ànec mut amb naps ànec mut amb naps

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  ànec mut amb naps
  • es  pato mudo con nabos
  • fr  canard musqué aux navets
  • it  anatra muta alle rape
  • en  muscovy duck with turnips
  • de  Moschusente mit Rüben

<Plats a la carta. Carn>

agulleta d'alguer agulleta d'alguer

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulleta d'alguer, n f
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  agulleta, n f sin. compl.
  • ca  mula, n f sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serp d'en terra, n f sin. compl.
  • ca  serp de costa, n f sin. compl.
  • ca  serpeta, n f sin. compl.
  • ca  serpetó, n m sin. compl.
  • ca  trompeter, n m sin. compl.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  aulla, n f var. ling.
  • ca  musich, n m var. ling.
  • ca  peix marianu, n m var. ling.
  • ca  sèrp, n f var. ling.
  • nc  Syngnathus acus
  • nc  Siphostoma acus var. ling.
  • es  aguja de mar

<Peixos > Singnàtids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agulla (DCVB-E): Balears, Tarragona

    - agulla (FAUNAICT): Tarragona

    - agulla (RANDA11): Balears

    - aguya (RANDA11): Balears, Tarragona

    - serp (DCVB-E): Tarragona

    - serp (FAUNAICT): Tarragona

    - sèrp (RPCE3): Mallorca

    - serpeta (DCVB-E): Tarragona

    - serpetó (DCVB-E): Eivissa, Mallorca

    - serpetó (RPCE3): Mallorca
agulleta d'alguer agulleta d'alguer

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulleta d'alguer, n f
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  agulleta, n f sin. compl.
  • ca  mula, n f sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serp d'en terra, n f sin. compl.
  • ca  serp de costa, n f sin. compl.
  • ca  serpeta, n f sin. compl.
  • ca  serpetó, n m sin. compl.
  • ca  trompeter, n m sin. compl.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  aulla, n f var. ling.
  • ca  musich, n m var. ling.
  • ca  peix marianu, n m var. ling.
  • ca  sèrp, n f var. ling.
  • nc  Syngnathus acus
  • nc  Siphostoma acus var. ling.
  • es  aguja de mar

<Peixos > Singnàtids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agulla (DCVB-E): Balears, Tarragona

    - agulla (FAUNAICT): Tarragona

    - agulla (RANDA11): Balears

    - aguya (RANDA11): Balears, Tarragona

    - serp (DCVB-E): Tarragona

    - serp (FAUNAICT): Tarragona

    - sèrp (RPCE3): Mallorca

    - serpeta (DCVB-E): Tarragona

    - serpetó (DCVB-E): Eivissa, Mallorca

    - serpetó (RPCE3): Mallorca
aiguardent de malt aiguardent de malt

<Alimentació. Gastronomia > Begudes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Begudes [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  aiguardent de malt, n m
  • es  aguardiente de malta
  • fr  eau-de-vie de malt
  • en  malt brandy

<Begudes>

aiguardent de malt aiguardent de malt

<Productes bevibles>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  aiguardent de malt, n m
  • es  aguardiente de malta
  • fr  eau-de-vie de malt
  • en  malt brandy

<Indústria > Indústria alimentària > Begudes > Productes bevibles>

alicates extensibles alicates extensibles

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  alicates extensibles, n f pl
  • es  alicate extensible, n m
  • es  alicate pico loro, n m sin. compl.
  • es  pico de loro, n m sin. compl.
  • es  tenaza de apertura múltiple, n f sin. compl.
  • fr  pince becro, n f
  • fr  pince multiple, n f
  • fr  pince multiprise, n f
  • en  adjustable pliers, n pl
  • en  arc-joint pliers, n pl
  • en  Channellocks, n pl
  • en  gland pliers, n pl
  • en  groove-joint pliers, n pl
  • en  multi-grips, n pl
  • en  multiple slip joint plier, n
  • en  plumber's pliers, n pl
  • en  pump pliers, n pl
  • en  tongue-and-groove pliers, n pl
  • eu  aho zabalgarriko aliketak, n
  • eu  aliketa zabalgarri, n sin. compl.

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

ametla molta ametla molta

<Indústria / Alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ametla molta, n f
  • es  almendra molida
  • fr  amande moulue
  • en  ground almond

<Indústria / Alimentació>

Definició
Ametla pelada, crua i en forma de pols fina, usada especialment en rebosteria.
aprofitament per torns aprofitament per torns

<Lleure > Turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  aprofitament per torns, n m
  • es  aprovechamiento por turno
  • fr  plan multi-location
  • en  holiday ownership
  • en  time ownership
  • en  time share
  • en  time-sharing
  • de  Timesharing

<Lleure > Turisme>

Definició
Modalitat d'allotjament en què una persona adquireix el dret d'ús exclusiu d'un allotjament durant un nombre de setmanes cada any, generalment d'una a tres.