Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "nata" dins totes les àrees temàtiques

ànega ànega

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  ànega, n f
  • ca  àneda, n f sin. compl.
  • ca  ànnera, n f sin. compl.
  • ca  tirona, n f sin. compl.
  • es  pata
  • fr  cane
  • en  drake

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Femella de l'ànec que s'explota pels ous, la carn i les plomes.
aiguafons aiguafons

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  aiguafons, n m
  • es  lima hoya, n f
  • es  limahoya, n f
  • es  valle, n f sin. compl.
  • fr  noue, n f
  • eu  limatxokon, n
  • eu  naba, n

<Fusteria > Construccions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern, n m
  • ca  boix bord, n m sin. compl.
  • ca  lladern, n m sin. compl.
  • ca  llampúdol, n m sin. compl.
  • ca  llampuga, n f sin. compl.
  • ca  acader, n m alt. sin.
  • ca  aladern allitendre, n m alt. sin.
  • ca  aladern ver, n m alt. sin.
  • ca  allitendre, n m alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  boixos bords, n m pl alt. sin.
  • ca  camacruix, n f alt. sin.
  • ca  corronyera, n f alt. sin.
  • ca  coscolleta, n f alt. sin.
  • ca  coscollina, n f alt. sin.
  • ca  dineret, n m alt. sin.
  • ca  fustet, n m alt. sin.
  • ca  fusteta, n f alt. sin.
  • ca  garrigó, n m alt. sin.
  • ca  grana d'Avinyó, n f alt. sin.
  • ca  llampuguera, n f alt. sin.
  • ca  llor mascle, n m alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  mata-selva, n f alt. sin.
  • ca  mombrú, n m alt. sin.
  • ca  olivarda, n f alt. sin.
  • ca  olivastre, n m alt. sin.
  • ca  olivera borda, n f alt. sin.
  • ca  punxeta, n f alt. sin.
  • ca  ram cabrer, n m alt. sin.
  • ca  ram dolç, n m alt. sin.
  • ca  reboll bord, n m alt. sin.
  • ca  reboll mascle, n m alt. sin.
  • ca  sanguinyol, n m alt. sin.
  • ca  sofraira, n f alt. sin.
  • ca  trocaperols, n m/f alt. sin.
  • ca  adern, n m var. ling.
  • ca  alabern, n m var. ling.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • ca  allor mascle, n m var. ling.
  • ca  ernesto, n m var. ling.
  • ca  ladern, n m var. ling.
  • ca  llampadol, n m var. ling.
  • ca  llampredell, n m var. ling.
  • ca  llampugo, n m var. ling.
  • ca  llampúgol, n m var. ling.
  • ca  mampúdol, n m var. ling.
  • ca  mataselva, n f var. ling.
  • ca  meste, n m var. ling.
  • ca  mesto, n m var. ling.
  • ca  mompúdol, n m var. ling.
  • ca  nesto, n m var. ling.
  • ca  nestro, n m var. ling.
  • ca  niesto, n m var. ling.
  • ca  nyesto, n m var. ling.
  • ca  nyéstol, n m var. ling.
  • ca  nyèstol, n m var. ling.
  • ca  nyestolera, n f var. ling.
  • ca  nyestro, n m var. ling.
  • ca  nyisto, n m var. ling.
  • ca  nyistro, n m var. ling.
  • ca  palinesto, n m var. ling.
  • ca  palo santo, n m var. ling.
  • ca  palomesto, n m var. ling.
  • ca  palomesto de roca, n m var. ling.
  • ca  palomesto roquer, n m var. ling.
  • ca  saflaina, n f var. ling.
  • ca  soflaina, n f var. ling.
  • nc  Rhamnus alaternus L. var. alaternus

<Botànica > ramnàcies>

aladern de fulla estreta aladern de fulla estreta

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern de fulla estreta, n m
  • ca  herba dels fics, n f sin. compl.
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  aladern allitendre, n m alt. sin.
  • ca  allitendre, n m alt. sin.
  • ca  fil·lirea de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  fràngula, n f alt. sin.
  • ca  lladern, n m alt. sin.
  • ca  lladern de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  mat, n m alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  matacerdans, n m/f alt. sin.
  • ca  olivella, n f alt. sin.
  • ca  olivera borda, n f alt. sin.
  • ca  olivera falsa, n f alt. sin.
  • ca  olivereta, n f alt. sin.
  • ca  vern menut, n m alt. sin.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • ca  aliderro, n m var. ling.
  • ca  aliderru, n m var. ling.
  • nc  Phillyrea angustifolia L.

<Botànica > oleàcies>

Nota

  • Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.
albúrnia albúrnia

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  albúrnia, n f
  • es  albornía
  • es  lata

<Utillatge de cuina>

Definició
Barral per a dur vi o aiguardent.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  anca, n f
  • ca  galta del cul, n f sin. compl.
  • ca  natja, n f sin. compl.
  • es  cadera
  • es  nalga
  • fr  fesse
  • fr  hanche
  • en  breech
  • en  buttock
  • en  hip
  • en  natis
  • la  clunis
  • TA  nates

<Anatomia>

Definició
Regió anatòmica que comprèn la part lateral i posterolateral de l'arrel de l'extremitat inferior. És constituïda per una estructura esquelètica (el maluc o articulació de l'anca o coxofemoral), una massa muscular, teixit adipós i subcutani i pell.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avellaner, n m
  • ca  arracada (inflorescència masculina), n f sin. compl.
  • ca  avellana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  avellana (llavor), n f sin. compl.
  • ca  avellaner bord, n m alt. sin.
  • ca  avellaner de bosc, n m alt. sin.
  • ca  avellanera, n f alt. sin.
  • ca  avellanes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  moc d'avellaner (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  abillanera, n f var. ling.
  • ca  auran, n m var. ling.
  • ca  auraner, n m var. ling.
  • ca  vellana (fruit), n f var. ling.
  • ca  vellaner, n m var. ling.
  • ca  vellanera, n f var. ling.
  • nc  Corylus avellana L.

<Botànica > betulàcies>

Nota

  • 1. DIEC2-E recull les denominacions següents per a races d'avellaner: ametllenc, artell i negret.
    2. Les denominacions auran i auraner són noms d'origen occità (auran 'avellana' en aranès).
batà batà

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  batà, n m
  • ca  batan, n m sin. compl.
  • es  batán, n m
  • fr  moulin à foulon, n m
  • en  tuck mill, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bata, n f
  • es  bata
  • fr  blouse
  • fr  robe de chambre
  • en  dressing gown
  • en  housecoat

<Indumentària>

Definició
Peça de vestir llarga amb mànigues, usada generalment per a estar per casa, per a treballar o per a l'escola.
bata bata

<Economia > Comerç > Grans magatzems>, <Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  bata, n f
  • es  bata, n f
  • fr  robe de chambre, n f
  • pt  roupão, n m
  • en  dressing gown, n

<Grans Magatzems > Seccions > Roba blanca>, <Grans Magatzems > Seccions > Roba>