Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "nata" dins totes les àrees temàtiques

cala cala

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  cala, n f
  • ca  sondatge, n m
  • es  calicata
  • es  cata
  • es  sondeo
  • en  soil pit
  • en  sondage

<Arqueologia > Treball de camp > Excavació>

Definició
Obertura, generalment rectangular, que s'excava en el subsol per a obtenir dades d'un jaciment, com ara l'estratigrafia o els límits.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cala, n f
  • ca  escandall, n m sin. compl.
  • es  calicata
  • es  cata
  • fr  fossé pédologique
  • en  soil pit

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  cala, n f
  • ca  escandall, n m sin. compl.
  • es  calicata
  • es  cata
  • en  soil pit

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus > Mostreig i anàlisi>, <Gestió ambiental > Política > Vectors > Sòls>

Definició
Excavació d'una o més cares verticals que té per objecte examinar el perfil, la naturalesa i les característiques del sòl.
cala cala

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  cala, n f
  • ca  escandall, n m sin. compl.
  • es  calicata
  • es  cata
  • en  soil pit

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus > Mostreig i anàlisi>, <Gestió ambiental > Política > Vectors > Sòls>

Definició
Excavació d'una o més cares verticals que té per objecte examinar el perfil, la naturalesa i les característiques del sòl.
cala cala

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  cala, n f
  • es  cala
  • es  cata
  • en  inspection pit

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Perforació feta en un massís o en un element estructural per a accedir visualment a l'interior i permetre'n la inspecció.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cama, n f
  • es  pata, n f
  • fr  patte, n f
  • en  leg, n
  • de  Fuβ, n m

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  cameta, n f
  • es  pata
  • fr  coulisse
  • fr  pendrillon
  • it  quinta
  • en  leg
  • de  Seitenhänger

<Circ > Espai escènic > Escenari a la italiana>

Definició
Element decoratiu, generalment de tela, suspès del teler a cada un dels extrems de les bambolines i paral·lel a la boca, que afora els laterals a dreta i esquerra de l'espai escènic en un escenari a la italiana.

Nota

  • Les cametes, les bambolines i el teló de fons formen la cambra.
cançó de bressol cançó de bressol

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cançó de bressol, n f
  • es  canción de cuna
  • es  nana
  • en  berceuse
  • en  cradle song
  • en  lullaby

<Música>

Definició
Cançó per a adormir els xiquets menuts.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyametes, n f pl
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  salat, n m alt. sin.
  • ca  salat herbaci, n m alt. sin.
  • ca  salat marí, n m alt. sin.
  • ca  salat marítim, n m alt. sin.
  • ca  salats, n m pl alt. sin.
  • ca  salsora, n f alt. sin.
  • ca  sosa, n f alt. sin.
  • ca  sosa blanca, n f alt. sin.
  • ca  sosa fina, n f alt. sin.
  • ca  sosa negra, n f alt. sin.
  • ca  sosa prima, n f alt. sin.
  • nc  Suaeda maritima (L.) Dumort.
  • nc  Salsola maritima (L.) Poir. sin. compl.

<Botànica > quenopodiàcies>

canyametes canyametes

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyametes, n f pl
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  salat, n m alt. sin.
  • ca  salat herbaci, n m alt. sin.
  • ca  salat marí, n m alt. sin.
  • ca  salat marítim, n m alt. sin.
  • ca  salats, n m pl alt. sin.
  • ca  salsora, n f alt. sin.
  • ca  sosa, n f alt. sin.
  • ca  sosa blanca, n f alt. sin.
  • ca  sosa fina, n f alt. sin.
  • ca  sosa negra, n f alt. sin.
  • ca  sosa prima, n f alt. sin.
  • nc  Suaeda maritima (L.) Dumort.
  • nc  Salsola maritima (L.) Poir. sin. compl.

<Botànica > quenopodiàcies>