Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "nata" dins totes les àrees temàtiques

gatvaire gatvaire

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatvaire, n m
  • ca  àngel, n m sin. compl.
  • ca  espursim, n m sin. compl.
  • ca  gat, n m sin. compl.
  • ca  gat ver, n m sin. compl.
  • ca  gat verd, n m sin. compl.
  • ca  gatet, n m sin. compl.
  • ca  gató, n m sin. compl.
  • ca  moixina, n f sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  vaire, n m sin. compl.
  • ca  galó, n m var. ling.
  • ca  gat baïra, n m var. ling.
  • ca  gat baire, n m var. ling.
  • ca  gat vaire, n m var. ling.
  • ca  gat vairé, n m var. ling.
  • ca  gatvayra, n m var. ling.
  • ca  lija, n f var. ling.
  • ca  muxina, n f var. ling.
  • ca  pintarroja, n f var. ling.
  • ca  vairé, n m var. ling.
  • nc  Scyliorhinus stellaris
  • nc  Galeus catalus var. ling.
  • nc  Scylium catulus var. ling.
  • nc  Scyllium catalus var. ling.
  • nc  Scyllium catulus var. ling.
  • nc  Scyllium stellare var. ling.
  • nc  Scyllum stellare var. ling.
  • nc  Squalus Catalus var. ling.
  • nc  Squalus catulus var. ling.
  • nc  Squalus stellaris var. ling.
  • es  alián
  • es  alitan
  • es  alitán
  • es  cazón
  • es  gata
  • es  lija
  • es  perro de mar
  • es  pintarroja
  • es  tollo
  • fr  grande roussette
  • fr  roussette
  • it  gattopardo
  • en  dog-fish
  • en  dogfish
  • en  nursehound
  • de  Gelverhai
  • de  Katzenhai

<Taurons > Esciliorínids>

gens gens

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  gens, adv
  • es  nada, adv
  • fr  pas du tout, adv
  • pt  nada, adv
  • en  nothing, adv

<Grans Magatzems > Expressions útils > Paraules i expressions usuals>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  joc de tella, n m
  • es  chito
  • es  tanquilla
  • es  tarusa
  • es  tata

<Jocs>

Definició
Joc consistent a posar monedes damunt o darrere el palet o rèbol i des de certa distància tirar la tella per tal de separar els diners del palet; aquell que aconsegueix que els diners quedin més a prop de la tella que del palet, guanya aquells diners.
kata kata

<Esport > Esports de combat > Judo>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de judo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 117 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 9)
ISBN 84-7739-227-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  kata, n m
  • es  kata
  • fr  kata
  • en  kata

<Esport > Esports de combat > Judo>

Definició
Conjunt de moviments coordinats i harmònics que es realitzen per tal de perfeccionar les tècniques.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  kata, n m
  • ca  pumse [TAEKWONDO], n m sin. compl.
  • es  kata
  • es  pumse [TAEKWONDO]
  • fr  forme
  • fr  kata
  • fr  poom-se [TAEKWONDO]
  • en  form
  • en  kata

<Esport > 08 Esports de combat>

Definició
Exercici d'estil d'una art marcial practicat individualment o en grup com a mètode d'entrenament o bé de manera competitiva, que consisteix en l'execució coordinada i harmònica d'un conjunt de moviments preestablerts, sobretot tècniques d'atac i defensa i també posicions.

Nota

  • Per exemple, generalment un kata es practica per parelles en judo i individualment en karate.
llata llata

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  llata, n f
  • es  lata

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Cadascuna de les tres llenques primes de fusta que es col·loquen sobre un clot en fer el llevador.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llata, n f
  • es  lata
  • es  ristrel
  • fr  latte
  • en  lath
  • de  Latte

<Construcció>

llata llata

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  llata, n f
  • es  lata
  • fr  lambourde
  • en  sleeper

<Fusteria > Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta>

Definició
Peça de fusta d'una escairada aproximada de 3 a 5 cm de gruix i de 6 a 10 cm d'amplada.

Nota

  • La llata s'utilitza de suport, col·locada a terra, per a clavar-hi un empostissat -cas en què rep el nom de llata d'empostissat-, per a sostenir les teules d'una teulada -cas en què rep el nom de llata de ràfec o llata per a canal- o per a la construcció de tanques i portes senzilles de jardí.
llata llata

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llata, n f
  • es  lata, n f
  • fr  barre prismatique, n f
  • en  lath, n

<Enginyeria forestal>

llata llata

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  llata, n f
  • es  lata, n f
  • fr  latte, n f
  • en  lath, n
  • eu  lata, n

<Fusteria > Materials > Fusta >