Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "nata" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  llauna, n f
  • es  lata
  • fr  boîte
  • en  tin

<Utillatge de cuina>

Definició
Recipient construït amb planxa metàl·lica, generalment de llauna i de poca capacitat, emprat per a tenir-hi líquids o conserves.
llauna llauna

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  llauna, n f
  • es  lata
  • en  can
  • en  tin

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus>

Definició
Recipient de llauna o alumini que es tanca hermèticament per a la conservació del seu contingut.

Nota

  • Les llaunes usades es consideren residus municipals ordinaris i són objecte de recollida selectiva.
llauna llauna

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  llauna, n f
  • es  lata
  • en  can
  • en  tin

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus>

Definició
Recipient de llauna o alumini que es tanca hermèticament per a la conservació del seu contingut.

Nota

  • Les llaunes usades es consideren residus municipals ordinaris i són objecte de recollida selectiva.
llentiscle llentiscle

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llentiscle, n m
  • ca  llampedona, n f sin. compl.
  • ca  llentiscla, n f sin. compl.
  • ca  llentisclera, n f sin. compl.
  • ca  mata, n f sin. compl.
  • ca  cornicabra, n f alt. sin.
  • ca  festuc, n m alt. sin.
  • ca  festuc llentiscle, n m alt. sin.
  • ca  llampredut, n m alt. sin.
  • ca  llentiscla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  màstec, n m alt. sin.
  • ca  màstic, n m alt. sin.
  • ca  mat, n m alt. sin.
  • ca  mata (peu femení), n f alt. sin.
  • ca  mata borrera, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  mata de llentiscle, n f alt. sin.
  • ca  mata de pou, n f alt. sin.
  • ca  mata femella, n f alt. sin.
  • ca  mata llentiscla, n f alt. sin.
  • ca  mata llentiscle, n f alt. sin.
  • ca  mata llentisclera, n f alt. sin.
  • ca  mata mosquera, n f alt. sin.
  • ca  mata roja, n f alt. sin.
  • ca  mata vera, n f alt. sin.
  • ca  matera, n f alt. sin.
  • ca  matet, n m alt. sin.
  • ca  matissa, n f alt. sin.
  • ca  matot (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  pudent, n m alt. sin.
  • ca  triquell, n m alt. sin.
  • ca  dentiscle, n m var. ling.
  • ca  estenclina, n f var. ling.
  • ca  estríngol (fruit), n m var. ling.
  • ca  fistic, n m var. ling.
  • ca  fistic llentiscle, n m var. ling.
  • ca  gentiscla (fruit), n f var. ling.
  • ca  gentiscle, n m var. ling.
  • ca  lentisc, n m var. ling.
  • ca  lentiscle, n m var. ling.
  • ca  llampadona, n f var. ling.
  • ca  llentesclina, n f var. ling.
  • ca  llentisc, n m var. ling.
  • ca  llentisca, n f var. ling.
  • ca  llentriquera, n f var. ling.
  • ca  llentrisca, n f var. ling.
  • ca  llentrisca (fruit), n f var. ling.
  • ca  llentriscle, n m var. ling.
  • ca  llentriscra, n f var. ling.
  • ca  llentriscre, n m var. ling.
  • ca  lletesclina, n f var. ling.
  • ca  mata de quessa, n f var. ling.
  • ca  mata llentisquera, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisca, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisclera, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisquera, n f var. ling.
  • ca  mata ventrisquera, n f var. ling.
  • ca  mata-lentiscle, n m var. ling.
  • ca  matica, n f var. ling.
  • ca  quessa, n f var. ling.
  • ca  rendiscle, n m var. ling.
  • ca  ventiscle, n m var. ling.
  • nc  Pistacia lentiscus L.

<Botànica > anacardiàcies>

Nota

  • 1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
    2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
    3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llentiscle, n m
  • ca  llampedona, n f sin. compl.
  • ca  llentiscla, n f sin. compl.
  • ca  llentisclera, n f sin. compl.
  • ca  mata, n f sin. compl.
  • ca  cornicabra, n f alt. sin.
  • ca  festuc, n m alt. sin.
  • ca  festuc llentiscle, n m alt. sin.
  • ca  llampredut, n m alt. sin.
  • ca  llentiscla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  màstec, n m alt. sin.
  • ca  màstic, n m alt. sin.
  • ca  mat, n m alt. sin.
  • ca  mata (peu femení), n f alt. sin.
  • ca  mata borrera, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  mata de llentiscle, n f alt. sin.
  • ca  mata de pou, n f alt. sin.
  • ca  mata femella, n f alt. sin.
  • ca  mata llentiscla, n f alt. sin.
  • ca  mata llentiscle, n f alt. sin.
  • ca  mata llentisclera, n f alt. sin.
  • ca  mata mosquera, n f alt. sin.
  • ca  mata roja, n f alt. sin.
  • ca  mata vera, n f alt. sin.
  • ca  matera, n f alt. sin.
  • ca  matet, n m alt. sin.
  • ca  matissa, n f alt. sin.
  • ca  matot (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  pudent, n m alt. sin.
  • ca  triquell, n m alt. sin.
  • ca  dentiscle, n m var. ling.
  • ca  estenclina, n f var. ling.
  • ca  estríngol (fruit), n m var. ling.
  • ca  fistic, n m var. ling.
  • ca  fistic llentiscle, n m var. ling.
  • ca  gentiscla (fruit), n f var. ling.
  • ca  gentiscle, n m var. ling.
  • ca  lentisc, n m var. ling.
  • ca  lentiscle, n m var. ling.
  • ca  llampadona, n f var. ling.
  • ca  llentesclina, n f var. ling.
  • ca  llentisc, n m var. ling.
  • ca  llentisca, n f var. ling.
  • ca  llentriquera, n f var. ling.
  • ca  llentrisca, n f var. ling.
  • ca  llentrisca (fruit), n f var. ling.
  • ca  llentriscle, n m var. ling.
  • ca  llentriscra, n f var. ling.
  • ca  llentriscre, n m var. ling.
  • ca  lletesclina, n f var. ling.
  • ca  mata de quessa, n f var. ling.
  • ca  mata llentisquera, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisca, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisclera, n f var. ling.
  • ca  mata llentrisquera, n f var. ling.
  • ca  mata ventrisquera, n f var. ling.
  • ca  mata-lentiscle, n m var. ling.
  • ca  matica, n f var. ling.
  • ca  quessa, n f var. ling.
  • ca  rendiscle, n m var. ling.
  • ca  ventiscle, n m var. ling.
  • nc  Pistacia lentiscus L.

<Botànica > anacardiàcies>

Nota

  • 1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
    2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
    3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.
mata mata

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  mata, n f
  • es  mata
  • fr  sous-arbrisseau
  • en  small shrub

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Arbust que generalment no supera els 0,5-1 m d'alçària.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  mata, n f
  • es  mata
  • fr  sous-arbrisseau
  • en  small shrub

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Arbust que generalment no supera els 0,5-1 m d'alçària.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  mata, n f
  • es  mata, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Vegetal llenyós semblant a un arbust, mancat de tronc principal, que té nombroses ramificacions laterals i que en l'estat adult normalment no arriba a 1 m d'alçària ni d'amplària.
mata! mata!

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  mata!, interj
  • ca  pega!, interj
  • ca  remata!, interj
  • es  ¡dale ahí!
  • fr  cogne dur!
  • fr  tape fort!
  • eu  hautsi!

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Definició
Expressió amb què un jugador indica a un company d'equip que remati la pilota.
matapoll matapoll

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  matapoll, n m
  • ca  baladre bord, n m sin. compl.
  • ca  herba pollera, n f sin. compl.
  • ca  herba pollosa, n f sin. compl.
  • ca  matagallina, n f sin. compl.
  • ca  paparra, n f sin. compl.
  • ca  picapoll, n m sin. compl.
  • ca  tei, n m sin. compl.
  • ca  tell, n m sin. compl.
  • ca  astruc, n m alt. sin.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  farot, n m alt. sin.
  • ca  herba de poll, n f alt. sin.
  • ca  herba de polls, n f alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  matapeix, n m alt. sin.
  • ca  matapeixos, n m pl alt. sin.
  • ca  matapoll verd, n m alt. sin.
  • ca  matapollera, n f alt. sin.
  • ca  tei de mata, n m alt. sin.
  • ca  tília, n f alt. sin.
  • ca  tintorell, n m alt. sin.
  • ca  mata i pell, n f var. ling.
  • ca  matipoll, n m var. ling.
  • nc  Daphne gnidium L.

<Botànica > timeleàcies>