Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "nata" dins totes les àrees temàtiques

matapoll matapoll

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  matapoll, n m
  • ca  baladre bord, n m sin. compl.
  • ca  herba pollera, n f sin. compl.
  • ca  herba pollosa, n f sin. compl.
  • ca  matagallina, n f sin. compl.
  • ca  paparra, n f sin. compl.
  • ca  picapoll, n m sin. compl.
  • ca  tei, n m sin. compl.
  • ca  tell, n m sin. compl.
  • ca  astruc, n m alt. sin.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  farot, n m alt. sin.
  • ca  herba de poll, n f alt. sin.
  • ca  herba de polls, n f alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  matapeix, n m alt. sin.
  • ca  matapeixos, n m pl alt. sin.
  • ca  matapoll verd, n m alt. sin.
  • ca  matapollera, n f alt. sin.
  • ca  tei de mata, n m alt. sin.
  • ca  tília, n f alt. sin.
  • ca  tintorell, n m alt. sin.
  • ca  mata i pell, n f var. ling.
  • ca  matipoll, n m var. ling.
  • nc  Daphne gnidium L.

<Botànica > timeleàcies>

matapoll matapoll

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  matapoll, n m
  • ca  astruc, n m sin. compl.
  • ca  mata, n f sin. compl.
  • ca  matagallina, n f sin. compl.
  • ca  tell, n m sin. compl.
  • ca  tintorell, n m sin. compl.

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Arbust (Daphne gnidium), de la família de les timeleàcies, l'escorça del qual té propietats vesicants. També és anomenat bonet, estafisàgria.
nacte | nacta nacte | nacta

<Numismàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  nacte | nacta, adj

<Numismàtica>

Definició
Fals, s'aplica a la moneda mancada de pes o curta, sobretot a causa d'un retallament fraudulent.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: En aquest grapat de monedes antigues, n'hi ha tres de nactes.
  • V. t.: tosquirar v tr
nacte | nacta nacte | nacta

<Numismàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  nacte | nacta, adj

<Numismàtica>

Definició
Rebaixat, s'aplica a mesures de capacitat.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Antigament, a Tarragona consideraven que el porró de Barcelona era nacte, perquè no arribava al litre de capacitat.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  nafta, n f
  • es  nafta
  • fr  naphta
  • en  naphtha

<Indústria > Indústria química > Productes químics>

nahua nahua

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  nahua
  • ca  nahuatl sin. compl.
  • ca  nàhuatl sin. compl.
  • ca  nawa sin. compl.
  • cod  nāhuatlahtōlli
  • ar  ناهوا
  • cy  Nahua
  • cy  Nahuatl sin. compl.
  • cy  Náhuatl sin. compl.
  • cy  Nawa sin. compl.
  • de  Nahuatl
  • de  Aztekisch sin. compl.
  • de  Nahua sin. compl.
  • de  Nahuat sin. compl.
  • de  Nawat sin. compl.
  • en  Nahuatl
  • en  Nahua sin. compl.
  • en  Náhuatl sin. compl.
  • en  Nawa sin. compl.
  • es  nahua
  • es  nahuatl sin. compl.
  • es  náhuatl sin. compl.
  • es  nawa sin. compl.
  • eu  nahuatlera
  • eu  nahuatl sin. compl.
  • eu  nàhuatl sin. compl.
  • eu  nawa sin. compl.
  • fr  nahuatl
  • fr  nahua sin. compl.
  • gl  nahua
  • gl  nahuatl sin. compl.
  • gl  nàhuatl sin. compl.
  • gl  nawa sin. compl.
  • gn  nahua
  • gn  nahuatl sin. compl.
  • gn  nàhuatl sin. compl.
  • gn  nawa sin. compl.
  • it  nahuatl
  • it  nàhuatl sin. compl.
  • it  nawa sin. compl.
  • ja  ナワトル語
  • ja  ナワ語 sin. compl.
  • nl  Nahua
  • nl  Nahuatl sin. compl.
  • nl  Nàhuatl sin. compl.
  • nl  Nawa sin. compl.
  • pt  nahuatl
  • pt  nahua sin. compl.
  • pt  náhuatl sin. compl.
  • pt  naua sin. compl.
  • pt  nawa sin. compl.
  • ru  Науатль
  • ru  Науа sin. compl.
  • ru  Нахуатль sin. compl.
  • ru  Ацтекский sin. compl.
  • zh  纳瓦语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Utoasteca > Utoasteca del sud > Corachol-asteca > Nahua > Nahua principal>, <Amèrica > Mèxic>

Definició
El nahua constitueix un complex dialectal d'una trentena de varietats, no totes mútuament intel·ligibles, de la branca asteca, i és parlat per més d'un milió i mig de persones. Juntament amb el maia, és el grup lingüístic autòcton més estès de Mesoamèrica.

És probable que el nahua sigui originari dels deserts septentrionals de Mèxic, des d'on els parlants de nahua van emigrar al centre de Mèxic en diverses onades. Una de les darreres onades migratòries va establir-se a l'actual Vall de Mèxic (vers el 500 dC), on posteriorment va ser fundat l'imperi asteca. El nahua clàssic fou la llengua administrativa de l'Imperi asteca, que estava envoltat d'altres pobles parlants de nahua, com el tepaneca, l'acolhua, el tlaxcalteca i el xochimilca. La noblesa maia parlava nahua, a més de quiché.

El nahua va ser emprat com a llengua franca a bona part de Mesoamèrica entre els segles XII i XVI, moment en què la seva influència va començar a minvar a causa de la conquesta espanyola de Mèxic. Del segle XVI provenen els principals testimonis conservats de nahua clàssic, escrits en alfabet llatí. Al llarg dels últims cinc-cents anys, el nahua ha anat retrocedint davant del castellà en diverses regions de la Vall de Mèxic, alhora que uns quants centenars de mots originaris de la llengua nahua anaven passant al castellà, que n'ha difós alguns a moltes altres llengües del món (chocolate < xocolātl, tomate < tomatl, coyote < coyotl, aguacate < ahuacatl, chile < chilli, azteca < aztecatl, cacao < cacahuatl, etc.).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  naia, n f
  • ca  anaia, n f sin. compl.
  • es  galería
  • en  gallery

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Passadís porticat.
nama nama

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  nama
  • ca  damara sin. compl.
  • ca  khoekhoe sin. compl.
  • ca  khoekhoegowap sin. compl.
  • ar  ناما
  • cy  Nama
  • cy  Damara sin. compl.
  • cy  Khoekhoe sin. compl.
  • cy  Khoekhoegowap sin. compl.
  • cy  Naman sin. compl.
  • de  Nama
  • de  Damara sin. compl.
  • de  Khoekhoe sin. compl.
  • de  Khoekhoegowab sin. compl.
  • de  Naman sin. compl.
  • en  Nama
  • en  Damara sin. compl.
  • en  Khoekhoe sin. compl.
  • en  Khoekhoegowap sin. compl.
  • en  Naman sin. compl.
  • es  nama
  • es  damara sin. compl.
  • es  khoekhoe sin. compl.
  • es  khoekhoegowap sin. compl.
  • es  naman sin. compl.
  • eu  namera
  • eu  damara sin. compl.
  • eu  khoekhoe sin. compl.
  • eu  khoekhoegowap sin. compl.
  • eu  nama sin. compl.
  • eu  naman sin. compl.
  • fr  nama
  • fr  damara sin. compl.
  • fr  khoekhoe sin. compl.
  • fr  khoekhoegowap sin. compl.
  • fr  naman sin. compl.
  • gl  nama
  • gl  damara sin. compl.
  • gl  khoekhoe sin. compl.
  • gl  khoekhoegowap sin. compl.
  • gl  naman sin. compl.
  • gn  nama
  • gn  damara sin. compl.
  • gn  khoekhoe sin. compl.
  • gn  khoekhoegowap sin. compl.
  • gn  naman sin. compl.
  • it  nama
  • it  damara sin. compl.
  • it  khoekhoe sin. compl.
  • it  khoekhoegowap sin. compl.
  • it  naman sin. compl.
  • pt  nama
  • pt  damara sin. compl.
  • pt  khoekhoe sin. compl.
  • pt  khoekhoegowap sin. compl.
  • pt  naman sin. compl.
  • tmh  Tanamat
  • tmh  Damara sin. compl.
  • tmh  khoekhoe sin. compl.
  • tmh  khoekhoegowap sin. compl.
  • tmh  naman sin. compl.
  • zh  纳马语
  • num  Sistema aràbic

<Khoisan > Khoe > Khoekhoe>, <Àfrica > Botswana>, <Àfrica > Namíbia>, <Àfrica > República de Sud-àfrica>

Definició
El nama s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoisan, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles. En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.

Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.

El nama forma part d'un contínuum dialectal (khoekhoe septentrional), que inclou les varietats nama/damara, hai||'om (o san) i aakhoe.

El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.

Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).

L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
names names

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  names, n m pl
  • es  nama, n m pl
  • fr  namaquas, n m pl
  • fr  namas, n m pl
  • en  Nama, n pl
  • en  Namaqua, n pl

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Definició
Poble del sud de Namíbia, el grup ètnic més gran dels khoikhois.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  nansa, n f
  • es  nansa, n f
  • es  nasa, n f

<Pesca>

Definició
Ormeig de pesca fet de malla de jonc, vímet, canya, etc., que consisteix en una peça en forma de cúpula la base de la qual va unida a una altra peça en forma d'embut, dirigida cap a l'interior de la primera, per on entra el peix.