Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "nen" dins totes les àrees temàtiques

ñek'echuwa ñek'echuwa

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ñek'echuwa, n f
  • en  ñek'echuwa, n

<Art i arquitectura>

Definició
Recipient ceràmic indígena centreamericà o sud-americà, emprat per a menjar, amb una forma similar a un plat.
ñek'ephuko ñek'ephuko

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ñek'ephuko, n m
  • en  ñek'ephuko, n

<Art i arquitectura>

Definició
Cert tipus d'olla indígena d'Amèrica Central i Amèrica del Sud emprada per a cuinar, sovint, quinoa.

Nota

  • Té la base ampla i sol tenir nanses i tapa.
arbre de l'oli de ben arbre de l'oli de ben

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  arbre de l'oli de ben, n m
  • es  ben
  • es  moringa
  • fr  ben
  • fr  ben ailé
  • fr  ben oléifère
  • fr  pois quénique
  • en  angel tree
  • en  behen tree
  • en  behn tree
  • en  ben tree
  • en  drumstick tree
  • en  horseradish tree
  • nc  Hyperanthera moringa
  • nc  Moringa oleifera

<Botànica>

Nota

  • Arbre de la família de les moringàcies.
arpella pàl·lida comuna arpella pàl·lida comuna

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  arpella pàl·lida comuna, n f
  • ca  arpella pàl·lida, n f sin. compl.
  • ca  esparver d'estany, n m sin. compl.
  • es  aguilucho pálido
  • fr  busard Saint-Martin
  • en  hen harrier
  • de  Kornweihe
  • nc  Circus cyaneus

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

arpella pàl·lida comuna arpella pàl·lida comuna

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  arpella pàl·lida comuna, n f
  • ca  arpella pàl·lida, n f sin. compl.
  • ca  esparver d'estany, n m sin. compl.
  • es  aguilucho pálido
  • fr  busard Saint-Martin
  • en  hen harrier
  • de  Kornweihe
  • nc  Circus cyaneus

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

art art

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  art, n m
  • ca  art de pesca, n m
  • ca  xarxa, n f
  • ca  eixàrcia, n f sin. compl.
  • ca  filat, n m sin. compl.
  • es  red
  • es  tapaestero
  • es  traverso
  • fr  filet
  • en  net

<Pesca>

Definició
Arreu de pesca format per un teixit de fils nuats formant una retícula quadrada o romboidal, de forma que permeti al peix ficar-hi el cap, però no de sortir-ne quan se'n vol anar.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  asmoneu -ea, n m, f
  • es  asmoneo -nea
  • es  hasmoneo -nea
  • fr  Hasmonéen -enne
  • en  Hasmonean

<Història>

Definició
Membre d'una família sacerdotal israelita que va governar a Israel fins a la conquista dels romans.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  asmoneu -ea, adj
  • es  asmoneo -nea
  • es  hasmoneo -nea
  • fr  hasmonéen -enne
  • en  Hasmonean

<Història>

Definició
Dels asmoneus o que hi té relació.
Ben Day Ben Day

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  Ben Day, n m
  • ca  tècnica de Ben Day, n f
  • es  ben-day
  • es  técnica de Benday
  • fr  Ben Day
  • fr  ben-day
  • fr  procédé Benday
  • fr  procédé au benday
  • fr  procédé Ben Day
  • fr  procédé Ben-Day
  • en  Ben Day
  • en  Ben Day process
  • en  Ben Day screen process
  • en  Benday
  • en  Benday process
  • en  bendaying

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

Definició
Tècnica de fotogravat que consisteix a ombrejar un dibuix amb punts, ratlles, trames, etc., mitjançant plaques de gelatina.

Nota

  • Aquesta tècnica rep el nom del seu inventor, Benjamin Day (1810-1889).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boga, n f
  • ca  balca, n f sin. compl.
  • ca  bova, n f sin. compl.
  • ca  ciri, n m sin. compl.
  • ca  bova de cadires, n f alt. sin.
  • ca  espadanya, n f alt. sin.
  • ca  suca, n f alt. sin.
  • ca  boa, n f var. ling.
  • ca  nea, n f var. ling.
  • ca  puro (inflorescència), n m var. ling.
  • ca  puros (inflorescència), n m pl var. ling.
  • nc  Typha L.

<Botànica > tifàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions boga, balca, bova, bova de cadires, suca i boa per a referir-se a Typha sp. pl.