Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "nen" dins totes les àrees temàtiques
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca galliner, n m
- es gallinero
- fr poulailler
- en hen house
- en hennery
- en poultry house
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca generació Z, n f
- es generación Z, n f
- fr génération Z, n f
- fr nouvelle génération silencieuse, n f
- en digital natives, n pl
- en gen tech, n
- en gen Z, n
- en generation Z, n
- en net gen, n
- en new silent generation, n
<Sociologia>
Definició
Nota
- La generació Z és la primera que ha nascut i evoluciona en simbiosi amb les tecnologies de la informació i la comunicació i, per tant, no ha conegut el món en què aquestes tecnologies no existien encara.
<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Gens>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca heterogeni -ènia, adj
- es heterogéneo -nea, adj
- fr hétérogène, adj
- en heterogenous, adj
<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Gens>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>
Definició
<Economia > Finances> Sistemes monetaris > Monedes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Monedes del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/243/>
- ca ien, n m
- es yen, n m
- fr yen, n m
- en yen, n
- cod JPY
<Monedes>
Definició
<Salut mental>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca infant, n m
- ca nin -a, n m, f sin. compl.
- es niño
- fr enfant
- en child
- en infant
<Salut mental>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca informació nova, n f
- es información nueva
- fr information nouvelle
- en new
<Lingüística>
Definició
Nota
- En una oració com ara El comunicat, el va llegir un nou soci, la informació nova és la que aporta el sintagma nominal un nou soci. La informació nova, juntament amb la donada, constitueixen el que Michael A. K. Halliday anomena estructura d'informació.
<08 Esports de combat > 03 Karate>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca ippon-ken-zuki, n m
- ca cop de puny amb un dit, n m sin. compl.
- es puñetazo con el nudillo del dedo índice
- fr attaque du poing à une phalange
- fr coup de poing dont une phalange est sortie
- en one-knuckle fist punch
<Esport > 08 Esports de combat > 03 Karate>
Definició
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca jardí zen, n m
- es jardín zen, n m
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca jardí zen, n m
- en Zen garden, n
<Art i arquitectura>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca laz
- cod ლაზური ნენა
- cod lazuri nena
- ar اللازية
- cy Laz
- de Lasisch
- de Lazisch sin. compl.
- en Laz
- es laz
- eu lazera
- fr laze
- gn las
- it laz
- ja ラズ語
- nl Laz
- pt laz
- pt laze sin. compl.
- pt lazepe sin. compl.
- pt lazi sin. compl.
- ru Лазский язык
- ru Чанский sin. compl.
- zh 拉兹语
- scr Alfabet georgià
- scr Alfabet llatí
<Caucàsica meridional o kartveliana > Zan>, <Àsia > Azerbaidjan>, <Àsia > Turquia>
Definició
El laz té cinc blocs dialectals principals:
- khopa, parlat a Geòrgia i a Hopa (Turquia),
- vitse-arkhava, parlat a Arhavi i Fındıklı (Turquia),
- chkhala, parlat prop de Borçka (Turquia),
- atina, parlat a Pazar (Turquia),
- ardesheni, parlat a Ardeşen (Turquia). Se sol considerar un subdialecte de l'atina.
El laz és l'única llengua kartveliana la majoria de parlants de la qual no viuen a Geòrgia, sinó a Turquia. Tot i que les diferències entre els dialectes són petites, els parlants consideren que la intercomprensió és baixa i, en no existir una variant estàndard comuna de la llengua, es comuniquen entre ells en turc.
A Geòrgia, de 1930 a 1938 la llengua zan (laz i mingrelià) va gaudir d'autonomia cultural i es va utilitzar com a llengua literària, però no se'n va crear un estàndard oficial. Des de llavors, tots els intents de crear una tradició escrita en aquesta llengua han fallat, encara que la major part dels intel·lectuals la utilitzen com a llengua literària.
A Turquia, el laz s'escriu des de 1984, quan es va crear un alfabet basat en l'alfabet turc, de caràcters llatins. Des de llavors la majoria de les poques publicacions que s'han fet en laz fan servir aquest sistema. L'alfabet georgià, desenvolupat específicament per a les llengües kartvelianes, s'ajusta millor als sons del laz, però el fet que la majoria de parlants visqui a Turquia -on es fa servir l'alfabet llatí- n'ha fet impossible l'adopció. Tot i això, el 1991 es va publicar un llibre de text -Nana-nena ('Llengua mare')-, adreçat a tots els parlants de laz, que utilitza tant l'alfabet llatí com el georgià. El primer diccionari laz-turc és de 1999.
Les úniques llengües de l'educació per als laz són el turc a Turquia i el georgià a Geòrgia. Pràcticament tots els laz són bilingües en turc i laz o en georgià i laz. Fins i tot als pobles exclusivament laz és normal sentir converses en turc o en georgià. La llengua turca ha influït notablement el lèxic laz.
Per als mateixos parlants, el laz és fonamentalment un mitjà de comunicació oral. A les famílies on encara es parla només es fa servir per a la comunicació informal entre els adults; en tot altre context s'utilitzen el turc o el georgià. Això fa que no sigui plenament adquirida per les generacions més joves, que només en tenen un coneixement passiu.
Al nord-oest d'Anatòlia hi ha laz arribats durant la guerra russo-turca de 1877-1878. També hi ha grups de parlants als Estats Units, França i Alemanya per emigracions recents per causes econòmiques.
