Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "niada" dins totes les àrees temàtiques

jade d'Estíria jade d'Estíria

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  jade d'Estíria, n m
  • ca  jade de Corea, n m
  • es  jade de Corea
  • es  jade de Estiria
  • fr  jade coréen
  • fr  jade de Styrie
  • it  giada di Corea
  • it  giada di Stiria
  • en  Korea jade
  • en  Styrian jade
  • de  koreanischer-Jade
  • de  Styrian-Jade

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Silicats>

Definició
Varietat de serpentina que s'assembla al jade.

Nota

  • Denominació incorrecta (no és cap jade). El nom prové del lloc de procedència, el land d'Estíria (Àustria).
  • Denominació incorrecta (no és cap jade). El nom fa referència al lloc de procedència del mineral, Corea.
jade d'Oregon jade d'Oregon

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  jade d'Oregon, n m
  • es  jade de Oregón
  • fr  jade d'Orégon
  • it  giada dell'Oregon
  • en  Oregon jade
  • de  Oregon-Jade

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Silicats>

Definició
Varietat de calcedònia, de color verd, que s'assembla al jade.

Nota

  • Denominació incorrecta (no és cap jade). El nom fa referència al lloc de procedència del mineral, l'estat d'Oregon (EUA).
jade de Transvaal jade de Transvaal

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  jade de Transvaal, n m
  • es  jade del Transvaal
  • fr  jade du Transvaal
  • it  giada del Transvaal
  • en  Transvaal jade
  • de  Transvaal-Jade

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Silicats>

Definició
Varietat criptocristal·lina de grossulària, de color verd, que s'assembla al jade.

Nota

  • Denominació incorrecta (no és cap jade). El nom fa referència al lloc de procedència del mineral, la província de Transvaal (Sud-àfrica).
jade imperial jade imperial

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  jade imperial, n m
  • es  jade imperial
  • fr  jade impérial
  • it  giada imperiale
  • en  imperial jade
  • de  Imperial-Jade

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Silicats>

Definició
Varietat de jadeïta de color verd maragda.

Nota

  • El nom prové del fet que era la varietat més apreciada a l'Orient, per la qual cosa li era adjudicada una categoria preferent.
jade indi jade indi

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  jade indi, n m
  • es  jade indio
  • fr  jade indien
  • it  giada indiana
  • en  Indian jade
  • de  indischer-Jade

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Silicats>

Definició
Varietat de quars aventurina molt semblant als minerals del jade.

Nota

  • Denominació incorrecta (no és cap jade). El nom fa referència al lloc de procedència del mineral, l'Índia.
jade mexicà jade mexicà

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  jade mexicà, n m
  • es  jade mexicano
  • fr  jade mexicain
  • it  giada di Messico
  • en  Mexican jade
  • de  mexikanischer Jade

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Silicats>

Definició
Varietat criptocristal·lina de calcita, amb estructura llistada i tenyida de color verd.

Nota

  • Denominació incorrecta (no és cap jade). El nom fa referència al lloc de procedència del mineral, Mèxic.
llapó argilenc llapó argilenc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llapó argilenc, n m
  • ca  llapó d'argilaga, n m alt. sin.
  • ca  llapó punxenc, n m alt. sin.
  • ca  nàiada major, n f alt. sin.
  • ca  trencada d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  nàiade major, n f var. ling.
  • nc  Najas marina L.

<Botànica > naiadàcies>

llapó argilenc llapó argilenc

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llapó argilenc, n m
  • ca  llapó d'argilaga, n m alt. sin.
  • ca  llapó punxenc, n m alt. sin.
  • ca  nàiada major, n f alt. sin.
  • ca  trencada d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  nàiade major, n f var. ling.
  • nc  Najas marina L.

<Botànica > naiadàcies>

llocada llocada

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  llocada, n f
  • ca  covada, n f sin. compl.
  • ca  niuada, n f sin. compl.
  • es  nidada
  • es  parvada
  • es  pollada
  • fr  couvée
  • fr  nichée
  • en  brood
  • en  clutch
  • en  hatch

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Conjunt de pollets que neixen dels ous covats alhora per una mateixa lloca.
llocada llocada

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  llocada, n f
  • ca  covada, n f sin. compl.
  • ca  niuada, n f sin. compl.
  • es  nidada
  • es  parvada
  • es  pollada
  • fr  couvée
  • fr  nichée
  • en  brood
  • en  clutch
  • en  hatch

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Conjunt de pollets que neixen dels ous covats alhora per una mateixa lloca.